!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Mallorca és aquell paradís de referència en el que els mallorquins miren de no morir d’èxit. Després d’un segle XX de creixement sense miraments hem arribat exhausts al XXI, amb la ressaca d’una gatera mala de passar. Encara cercam l’equilibri entre la bonança que permet no passar pena per la supervivència i el creixement excessiu.
A Fora Vila, les vinyes sempre hi han estat i ara com a què reviscolen. Mai no hi havia hagut tants de cellers i tant de vi. Molt i bo. Però també hi ha altres coses que han anat a més: Gent i cotxes més que mai. I aquí entra en escena Andreu Oliver, de Can Majoral, una nissaga que no necessita més presentación en el món del vi, a Mallorca. Enòleg de formació i de professió, Oliver reflexiona en veu alta sobre temes que són col·laterals als propis del món del vi. Allà on els altres veiem carreteres i ens angoixam per la massificació, ell gira els ulls i mira just a un altre punt. Canvia el focus i apunta a les carreteres secundàries de Mallorca. Per sort encara queden racons on no arriben més que els pagesos, algun turista i, clar, els ciclistes. Però són un patrimoni per redescobrir.
Que hi veus en aquestes carreteres? I quina connexio trobes amb el món del vi?
Les carreteres del vi no son més que aprofitar aquelles vies que connecten diversos pobles i que ara son manco transitades respecte a les grans infraestructures perquè la gent que vulgui fer camí pausadament en cotxe, motocicleta o bicicleta és pugui anar aturant als diversos cellers que trobi per descobrir el paisatge d’on surt el vi i també com és fa i quin gust té. Únicament amb cellers no atraurem la gent sinó que també seria convenient la implicació del sector de la restauració de la zona, punts de venda directa de pagesos, allotjaments pels turistes, museus de la zona i els ajuntaments indicant i mostrant el patrimoni cultural i arquitectònic de cada localitat.
Mallorca sembla una terra feta a mida per aquesta iniciativa de les wine roads…
Mallorca és un lloc excel·lent per poder-ho fer, estam parlant d’un territori petit on tenim diverses carreteres secundaries que connecten els diversos pobles vitícoles amb un paisatge ben diferent del que es sol vendre a fora i comptam amb restaurants, pagesos que tenen punts de venda directa, allotjaments rurals i ajuntaments d’interior que desitgen tenir visitants interessats en temes culturals i gastronòmics. Tenim les carreteres però falta que qualcú comenci un projecte concret, actualment la Denominació d’Origen Binissalem ha començat a fer un projecte que té qualque similitud anomenat “passejar per la nostra comarca”, ho podem trobar a la seva web però desconec en quina fase es troba i com els està funcionant
L’enoturisme pot ser una manera d’aconseguir un turisme de qualitat o és un miratge, aquest objectiu?
El vi és un complement perfecte per captar un turista que també cerca paisatge, gastronomia, cultura, art, tradició i diversió. Jo no som expert en enoturisme però els que sí que ho són tenen molt clar que aquests visitants són gent que vol conèixer, beure i menjar-se el territori i no va, perquè ens entenguem, de fast food americà i de gerres de cervesa. Es poden gastar més o manco euros però el que tenen clar és que han arribat a un lloc diferent al seu país, que volen tastar allò que no tenen a ca seva i retornar amb la sensació d’haver viscut una bona i singular experiència.
!--akiadsense-->
Qué trobes que heu de fer els cellers per atraure aquest viatger inquiet ?
Els cellers que no en volen fer no fa falta que facin res però aquells que tenguin un mínim d’interès haurien de disposar d’instal·lacions per a rebre visitants, tant sigui per fer visites a vinya com a celler, personal per atendre els clients amb coneixements de la cultura del vi i llengües estrangeres, conèixer el tipus de públic que desitja i oferir diversos tipus de visites atractives, comunicar de forma correcta i pels canals adequats l’experiència que ofereix, i si volen un projecte més ambiciós plantejar una interacció amb altres establiments per complementar ( poden esser restaurants, allotjaments, visites culturals o d’altres cellers ) i que el visitant pugui gaudir de més d’una cosa i passar tot el dia a la zona vitícola.
Cóm encaixen les noves tecnologies i les xarxes socials en aquest món que té un peu a la tradició i l’altre en la modernització ?
Les xarxes socials són idònies per comunicar allò que un fa i també per que el visitant tengui major informació i que interactuí amb el celler. Per exemple a l’única wine road de l’estat, la carretera del vi del Penedès, els enoturistes disposen d’una aplicació gratuïta amb tota la informació dels cellers i punts d’interès de la ruta, així com amb les indicacions dels itineraris via GPS.
Amb quin altre sector « maridaria » l’enoturisme.
A la nostre cultura el vi és imprescindible peus davall taula per això la gastronomía és el primer que un pensa però n’hi ha molts d’altres com la gent que vol conèixer paisatges, no és el mateix les vinyes a la planura de la zona de Santa Maria amb la Serra de Tramuntana de fons, que les ondulacions de la zona del massís de Randa, les marjades plenes de vinyes arran de mar de Banyalbufar o les que trobam enmig de les muntanyes, fixau-vos que fins i tot a ca nostra ja hi ha gent que és dedica a plantejar rutes a senderistes on després d’una bona caminada la recta final sigui arran de vinyes i poder menjar i tastar els vins que surten d’aquella terra que han trepitjat.
Quan ho posam en marxa?
Aquesta és la gran pregunta i resulta ben difícil de contestar, per ara els cellers que aposten per l’enoturisme estan fent feina de forma individual i només la DO Binissalem ha iniciat un projecte comú a la seva comarca. Per posar en marxa projectes comuns com una wine road es necessita voluntat, agermanament, unes quantes idees clares i que tothom hi estigui d’acord i sobretot tenir clar que els cellers no són competidors sinó companys de viatge perquè la demanda d’aquest tipus de turisme ja existeix i el que hem de fer és satisfer a la gent interessada pel vi i la gastronomia.
