L’any només és un, però el podem fer començar per diversos llocs. L’any natural, de gener a desembre. L’any acadèmic, de setembre a agost, i així. Doncs bé. L’any vitivinícola, comença l’1 d’agost i acaba al juliol, així que estam entrant a l’any nou que segur que té molt més anys que el calendari que manejam habitualment. Noé, Atrahsis o el Gilgamesh en són testimonis.

Tenir una bona anyada depèn de molts de factors i, dissortadament, n’hi ha que no podem controlar. Però anem a l’any actual: què podem esperar? És ben sabuda la relació que hi ha entre temps atmosfèric i producció, estat sanitari i qualitat de vi. El resultat de la conjunció de factors s’expressarà en els pròxims dos mesos. Respecte del temps atmosfèric diríem que en general ha estat bo per la vinya. L’hivern ha estat fred que és una bona cosa perquè elimina a molts de patògens que no l’han pogut resistir. Un altre factor variable és la pluja. Aquesta ha estat abundant en primavera i ha fet que la terra es carregui perquè les plantes puguin aguantar els mesos de sequera. El que passa és que la distribució geogràfica és desigual i en certs indrets amb menys li hagués bastat. Encara que les molèsties són més de tipus físic, la terra molla fa fang i és difícil moure-s’hi per fer feines com podar, per exemple. Els ceps han fet bones crescudes amb l’abundància d’aigua el que ha fet que l’esporgar hagi estat intens. L’altre factor anual variable és la temperatura d’influència directa en la maduració. Aquest any, fins el moment actual no ha fet massa calor, en primavera i principi d’estiu hi ha hagut temperatura adequada i les plantes fan el seu cicle sense problema. Ara veurem que passarà en el mes d’agost. Segur que augmentarà la temperatura, però ningú pensa que la verema s’hagi d’avençar per aquest factor.

Pluja i temperatura no les podem controlar, però conflueixen en l’estat sanitari del raïm en el que el pagès si que hi té molt a fer per evitar malalties i perquè és un aspecte bàsic per a fer bon vi. Sense raïms de bona qualitat no es pot fer bon vi. Els pagesos han hagut de lluitar de manera activa contra les dues malalties més freqüents: el míldiu i la cendrada. El míldiu és el primer en atacar. Quan en primavera els brots nous tenen uns 10 cm, temperatura diürna en torn als 20ºC i pluja abundant poden germinar les espores sexuals del fong que han superat l’hivern. Aquest atac no és important, però genera el segon, el de les espores asexuals que per milions estenen la malaltia a tots els camps.

Fulles amb míldiu
Fulles amb míldiu detectat a Formentor | Sergio Navarro

!--akiadsense-->

La cendrada precisa de més temperatura i menys humitat també ha atacat, però sense provocar problemes a la qualitat del raïm. Altres malalties són presents, com l’esca o la xilella, però aquestes no afecten a la qualitat del raïm.

I amb tot això quina anyada podem esperar? Les circumstàncies són adequades per a tenir bon vi. El raïm ha superat sense problemes els atacs de fongs, les plantes estan en bon estat nutritiu i, sembla, que la maduració es produirà en el pròxim mes de manera adequada. Per tant és d’esperar un bon vi d’una bona anyada. A la tardor en començarem a parlar.

Nou comentari

Comparteix