Balears Vadevi
Aram Ortega: “Cal una estratègia comuna per promoure el producte local”

El nou director general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària Aram Ortega és un jove que arriba a la conselleria  d’Agricultura amb l’energia i les ganes de qui sap que aquest és un repte important dins  la seva carrera política. Nascut a Ciutadella, arriba a l’administració autonòmica des de Menorca, on ha estat conseller de Medi Ambient en el Consell Insular i on on s’encarregava de les àrees d’Energia i Residus, Agricultura, Caça, Ramaderia i Reserva de la Biosfera.

Ortega és especialitzat en xarxes socials i màrqueting online, E-commerce, gestió de projectes, arquitectura de la informació i disseny web. Ha treballat a diferents empreses d’informàtica i també de telefonia móvil.

Des del seu departament diu que vol impulsar la col·laboració amb els productors per donar més rellevància al producte local. Li toca recompondre relacions, recuperar la confiança d’aquests productors després de l’etapa de Paula Valero.

Arribau a punt per encarar el final de la legislatura, el que vol dir que no hi ha gaire temps per marcar objectius ni un segell propis. És això un problema?

Crec que sí hi ha temps per marcar objectius. Quant a això dels segells, crec que no és tant important com a tal el segell, sinó la promoció que es faci dels productes locals en general de les Illes Balears. Ja tenim molts segells i figures de protecció dels alimentats de qualitat diferenciada, i no sempre tenir-ne garanteix un major benefici econòmic o coneixement d’aquell producte.

Que me’n deis de l’herència rebuda? Com valora el que s’ha fet fins ara a la conselleria i en aquesta dirección general concretament? Encaixa amb els seus plantejaments? Què troba que s’ha de canviar?

S’han fet moltes coses, algunes d’elles molt bé tot i ser molt difícils, com haver mantingut oberts tots els mercats durant la pandèmia o haver posat en marxa un programa pioner a l’Estat com la compra pública social i sostenible d’aliments. I sobretot, que s’ha posat el tema de l’alimentació i de la necessitat de no dependre tant de l’exterior sobre la taula políticament com mai abans. Però l’alimentació és una tema molt complex i en el què cal posar d’acord a molts actors amb interessos diferents. Crec que s’ha de trobar una estratègia comuna entre tots ells i un compromís de totes les parts d’anar en la mateixa direcció per acomplir-la.

Veniu del món del marketing i estau avesat a fer anàlisis del mercat. Com s’ha d’entendre el mercat dels productes agroalimentaris a les Illes Balears? Quins factors el defineixen i el condicionen?

Els productes agroalimentaris d’aquí pateixen els mateixos problemes que els de la resta d’Espanya i d’Europa: en primer lloc, un mercat global on han de competir amb productes de països tercers que no compleixen els mateixos requisits, però que surten beneficiats gràcies als tractats internacionals de comerç; segon, una concentració de l’oferta cada vegada major, en grans multinacionals que impedeixen competir moltes vegades a les mitjanes i petites empreses, sobretot a les grans superfícies; tercer, el canvi climàtic i els seus efectes sobre la producció; i només un quart afegit, que és la insularitat i els sobrecosts que provoca. Però estem fent polítiques precisament per contrarrestar això, començant per concienciar la població que no tot és el preu ni la facilitat per trobar un producte. S’ha de valorar la qualitat, la proximitat… i això està arrelant. Tot i això que he comentat, som optimistes perquè també creix cada vegada més a les Illes Balears la venda directa, el producte ecològic o la presència de producte local arreu de les superfícies comercials.

Ara el producte local troba el reconeixement que li pertoca, com a mínim en els grans enunciats, però el consumidor encara no l’ha interioritzat abastament. Per què i què s’ha de fer per canviar aquesta situació?

Perquè costa molt en una cultura on ens bombardejen contínuament amb campanyes de productes de fora i de multinacionals, i a on prima la comoditat, el preu més baix… i és difícil no fer-ne cas. Però amb el temps això està canviant. Crec que tant des de les administracions però sobretot des del sector s’està fent un gran esforç i una feina conjunta extraordinària per tal de contrarrestar això, i per primera vegada ha posat tothom d’acord.

Com s’ha de traslladar al consumidor que de la seva actitut depèn en bona part la supervivència dels pagesos i de tot el món que ens envolta?

Com he dit, és una feina diària i que s’ha de fer des de moltes bandes. Ha de ser una constant. Però els episodis de tempestes, epidèmies, etc. ho estan mostrant de la manera més impactant. Ara també s’ha començat a reivindicar, cada cop amb més força, que el sector primari, a part de proveir-nos d’aliments, cuida el paisatge i el territori, i òbviament, que això també redunda en la nostra economia.

Quina estratègia de comunicació s’ha de seguir per promocionar el producte local? Basta amb muntar paradetes als mercats, com han criticat a vegades els productors, i fer merxandaising?

No hi ha una solució única o màgica. S’ha de consensuar entre totes les parts implicades, això primer. Muntar paradetes i fer merxandaising és una part, però no ho és tot. Hem de contar amb tots els recursos i espais possibles per arribar a tothom.

A quins prescriptors hem d’anar a cercar? I quin és el missatge que han de transmetre?

A tothom. És que és una responsabilitat de totes les persones, perquè implica el futur de tots nosaltres. Si no apostam per això, perdrem en pocs anys el paisatge que tant estimem, que ens agrada visitar, els plats de les nostres padrines, els sabors de la nostra infantesa… i això crec que ningú ho vol.

Quin paper juga el vi en la producció agroalimentària de les Balears? I quin ha de jugar d’ara endavant?

Un de molt important. És un producte cada vegada més demandat, tant al mercat de les Illes com al de la Península, Europa i països tercers. Els vins de les Balears s’estan mostrant cada vegada amb més força com uns vins amb molta personalitat, molts matisos, alguns dels quals molt únics gràcies a la recerca i a l’aposta per varietats autòctones, moltes de les quals han estat recuperades en els darrers anys per cert… són vins derivats d’una manera de fer les coses molt particular, a explotacions familiars que hi posen el seu segell propi. I això, en un món de productes industrialitzats i que es venen a l’engròs, és un tret que marca diferències.

Que aconsellaríeu al sector vitivinícola per abordar una campanya efectiva de promoció en el mercat local?

Seguir fent bon vi, amb un etiquetatge i embotellat atractiu, i endinsar-se en el major nombre possible d’espais de tasts de productes locals. Per descomptat, les xarxes socials i els esdeveniments tradicionals per a la promoció, com les fires, són indispensables també.

La pandèmia ens ha indicat ben clar el camí per que entre tots creguem en la producció de productes propis, de km 0, per donar vida a Fora Vila i per ser més respectuosos amb l’entorn. Què pot fer l’administració autonómica en general, i el seu departament en particular, per ajudar-nos en aquest repte?

Escoltar i treballar conjuntament amb el sector, això primer de tot. I a partir d’aquí, ajudar-lo en tot el que necessiti i ens sigui possible pel que fa a la promoció, en la presència a fires tant locals com nacionals o internacionals, en la introducció del producte local a tots els àmbits públics possibles… hi ha moltes possibilitats.

Quin pressupost té per tirar endavant iniciatives des del departament en aquesta nova etapa? I on vol fer l’esforç més important de la gestió de la direcció general?

Per al 2022 disposarem d’uns 650.000 € aproximadament dedicats exclusivament a dur endavant les mesures dels nostres programes de polítiques alimentàries i de promoció i regulació de mercats. Però vull remarcar que no sempre la quantitat és allò més important. Es poden fer polítiques i mesures molt importants amb pocs doblers. L’esforç més important està clar que el farem en la promoció i també en una major introducció del producte local en tot allò relacionat amb el sector públic, com ja hem començat a fer introduint-lo dins els criteris ambientals i socials a complir per poder obtenir contractes amb l’administració autonòmica. Amb el sector privat és una altra història per les normatives, però ho introduirem tant com ens sigui possible.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa