De vegades, un vi no neix d’un pla d’empresa ni d’un full de ruta preestablert, sinó d’una espurna compartida. Així va néixer Arboix 2022, un vi que defuig la grandiloqüència per xerrar en veu baixa, amb l’accent de la terra i l’honestedat com a nord. Darrere aquest projecte hi ha Joan Arboix, sommelier del grup Santi Taura, però ell no va ser l’origen, sinó la part final d’un petit viatge iniciat per dos amics en un moment de pausa vital.
Arboix va començar com una mena de teràpia entre amics. Durant mesos, es varen dedicar a fer vi plegats, sense pressions ni objectius comercials. Només vinya, temps i converses. Quan el vi començava a definir-se, en Joan va decidir canalitzar-lo, donar-li forma i fer-lo visible a tothom. Perquè dins aquella bóta de 500 litres —roure francès de segon ús— s’hi amagava una veritat massa valuosa per deixar-la evaporar.
Unes vinyes escampades pel Raiguer, a l’origen
El resultat és una anyada única i molt limitada: només 640 ampolles d’un vi negre mallorquí elaborat amb varietats autòctones com la mantonegro, l’escursac, el fogoneu i l’esperó de gall. Procedeixen de vinyes escampades pel Raiguer, cedides amb generositat per amics i coneguts que varen obrir les portes a un projecte que, d’entrada, no demanava gaire més que llibertat per jugar. El procés es va fer a petita escala, amb sensibilitat i mínima intervenció, buscant preservar la frescor del raïm i la personalitat de cada varietat.
Arboix 2022 no és un vi gruixut ni musculós. És un vi que opta per la transparència, amb una textura suau, tanins polits i una expressió aromàtica singular, on sorprenen notes de fruita roja, espècies amargues, pell d’albercoc i herbes mediterrànies. Hi ha qui hi troba un aire de licor d’amaros, d’angostura, d’infusió seca.
És lleuger, però no banal. Irònic, però sincer. Té més preguntes que respostes, com la vida. “El nom del projecte, Arboix, és alhora una picada d’ullet al meu cognom i una broma afectuosa amb els vins de la regió francesa d’Arbois, al Jura, coneguts per la seva elegància austera i una pronunciació que, de vegades, sona forçada. Aquell joc fònic es va convertir en una manera de rendir homenatge a una estètica vinícola que aquí, fins fa poc, encara generava recel…”
L’etiqueta, d’estètica modernista i color kraft pàl·lid, amb filigranes vermelles, també hi diu la seva: evoca una mena de memòria futura, una declaració d’intencions que no vol cridar, sinó suggerir. Ha estat una col·laboració amb Tarek Serraj i Biel Modino.
Potser no hi haurà una segona anyada. O potser sí. La intenció és que els amics i coneguts segueixin fent teràpia, i que en Joan continuï tastant, decidint si hi ha noves curolles líquides que mereixin ser embotellades. Sense pressa, sense obligació, només si tornen a trobar aquella veritat petita que s’amaga dins una bota i que demana ser compartida.
Arboix no busca fer soroll. Només deixar una empremta. Una petita història dins una ampolla. Una d’aquelles que s’expliquen entre glops, entre amics, entre silencis.
