Les acaballes de l’estiu són un dels moments més esperats pels consumidors de les Illes Balears: Arriben la llampuga i el raor, dues espècies que agraden molt i que formen part de les tradicions gastronòmica i pesquera. Amb les primeres tronades de les tempestes estiuenques, arranca la temporada de la llampuga. Enguany sembla que hi ha bones sensacions entre els pescadors. Els de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada, que ja s’hi han posat, afirmen que en les primeres hores ja s’han completat les quotes autoritzades per dia. Una nova eina s’ha sumat a aquesta pesca que està estrictament controlada per la direcció general de Pesca, que vetlla perquè es mantengui l’equilibri del medi marí i el nombre de captures no sobrepassi els límits aconsellables pel manteniment de l’espècie. En tota l’illa de Mallorca, només 30 barques tenen autorització per anar a la llampuga. El fet que aquesta espècie tengui especial anomenada a ca nostra fa que es pugui dir que les 127 tones anuals que permeten les autoritats europees es quedin pràcticament al complet, en el mercat local.
Controls per evitar la sobrepesca de llampuga i noves tecnologies
Cada embarcació que es dediqui a la pesca de la llampuga podrà dur 40 capcers o punts de fondeig per tirar les xarxes i podrà pescar 150 quilos d’aquest peix al dia. Com a novetat, aquesta temporada es duran a terme unes proves en col·laboració amb l’empresa Satlink. El projecte Life Oasi liderat per Alnitak consisteix a instal·lar, en qualsevol dels capcers, unes caixes equipades amb GPS, càmera i altres sensors que transmetran als pescadors, a través del telèfon mòbil, informació en temps real sobre la presència de llampugues, la posició geoestacionària, la força del vent, l’estat de la marea i altres paràmetres. Els sensors oferiran informació en temps real sobre la presència de llampugues i les condicions marítimes. Aquestes dades permetran a les tripulacions decidir si és recomanable llançar les xarxes de captura o fins i tot si acudir o no a un punt de fondeig, en cas que no hi hagi previsió de captures.
De moment, es tracta únicament d’unes proves pilot per a comprovar la viabilitat d’un sistema interconnectat a través d’Internet.
La veda del raor compleix un quart de segle i assegura la seva supervivència
En el cas del raor, encara s’hauran d’esperar uns dies perquè no serà fins diumenge dia 31 d’agost quan es pugui pescar en aigües interiors de Mallorca i Menorca. En el cas de les Pitiüses, l’espera s’allarga fins al dia 1 de setembre a petició dels respectius consells insulars d’Eivissa i Formentera. L’objectiu de la Direcció General de Pesca, que ha avançat un dia l’aixecament de la veda del raor a Mallorca i Menorca, és facilitar l’abastiment de gambeta per a la pesca del raor el primer dia de temporada. Aquesta modificació excepcional es va aprovar en la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa de les Illes Balears, a proposta del sector que subministra el material per a la pesca del raor. Es pretén afavorir l’activitat de la pesca recreativa tradicional.
Així, només té vigència per als anys, com en 2025, en què el primer dia hàbil de pesca —l’1 de setembre— cau en dilluns. «Es tracta d’una mesura que no posa en risc la sostenibilitat del recurs, que es troba en un estat excel·lent de conservació», ha manifestat el director general, Antoni Grau.
El Govern recorda a tots els pescadors que cal respectar el nombre màxim de captures (50 raors/persona/dia), per garantir la continuïtat i la sostenibilitat d’aquesta pesqueria tradicional. Tot i el bon comportament generalitzat dels aficionats a la pesca durant el període de veda, aquests dies la inspecció pesquera del Govern intensifica la seva activitat en les zones de pesca del raor per controlar la pesca il·legal i sancionar els possibles infractors. No respectar una veda està tipificat com a infracció greu a la normativa pesquera i es pot castigar amb una multa mínima de 151 euros per peix i, en conseqüència, pot ser d’una quantitat molt elevada depenent de les circumstàncies de la infracció.
També és important tenir en compte que, a les zones de reserva marina, s’han de registrar les captures i comunicar-les al Servei de Recursos Marins del Govern, preferentment mitjançant l’aplicació de mòbil Diari de Pesca. A partir de les dades recollides amb aquestes declaracions (5.400 des de 2019), la pesca del raor suposa el 12% de l’esforç i el 15,7% de les captures (Kg) anuals de la pesca recreativa d’embarcació a les Illes Balears.
Des de la implantació de la veda (any 2000), la talla dels raors s’ha recuperat progressivament arreu de les Balears i, a partir de 2013, la talla mitjana sempre supera la registrada en 1994. Pel que fa a la darrera temporada, la talla de les poblacions estudiades directament pel Govern a Mallorca va ser de 162 mm, un 34% superior a la de 1999 (124 mm) cosa que, traduïda a pes, suposa que el pes mitjà individual dels raors del 2024 (58 g) va ser el doble que el de 1999 (26 g), l’any immediatament anterior a la veda. «Pel que fa a la temporada que està a punt de començar, són d’esperar resultats similars als de 2024, tot i que difícilment seran molt millors, perquè la talla mitjana dels raors té un límit biològic proper als 180 mm, que només es dona en zones prohibides a la pesca», ha apuntat Grau.
La veda del raor té com a finalitat evitar la captura d’aquest peix durant el període de reproducció. Estudis recents del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) han confirmat que la mesura ha afavorit la recuperació de la població, incrementant tant la seva abundància com la mida mitjana dels exemplars.
