Tanta sort que arriba el fred i tota la gastronomia que l’acompanya! Ja era ben hora en aquest temps d’escalfament global que a penes ens deixa espai per gaudir d’un bon aguiat o un arròs com el que avui us mostram seleccionat entre el receptari de can Rafel Juan Orell. Com és habitual, i seguint les seves recomanacions, el presentarem acompanyat d’un bon vi de la terra al qual no li poden posar emperons: Indiot, fet de dues varietats locals: Callet i Fogoneu al celler de 4 Kilos Vinícola.
INGREDIENTS:
– 1 ceba.
– 2 tomàtigues de ramellet ratllades.
– Oli, sal, pebre bord, un polsim de sucre i pebre bo.
– 4 fulles de col tallades en juliana.
– 3 tallades de llom de porc negre.
– 8 brins de safrà.
– 1’5 litres de brou de verdures.
– 3 tassetes d’arròs.
ELABORACIÓ:
Primer de tot tallam la ceba i ratllam la tomàtiga de ramellet.
Posam a sofregir la ceba. En ser transparent hi tiram la tomàtiga de ramellet, poc després un poquet de pebre bord i una miqueta de sucre per apagar l’acidesa de la tomàtiga de ramellet.
A mi m’agrada passar el sofregit pel “túrmix“. Hi ajuntam també els brins de safrà prèviament un xic passats per sa paella i un poc de brou de verdures per tenir bon passar el túrmix.
Llavors sofregim el llom del porc tallat a daus. Posam sal i pebre bo. En estar sofregit hi afegim tot el brou i ho deixam bullir fins que la carn estigui fluixa.
Llavors és el moment de tirar-hi l’arròs i la col fins que estigui cuit.
‘Indiot’: Callet i Fogoneu
Descripció: Viticultura ecològica certificada. Mínima intervenció. Vinificació: selecció manual del raïm. Fermentació amb llevats indígenes realitzada en dipòsits d’acer inoxidable. 12 mesos de criança en bota de 3.000 litres i finalització en dipòsits d’acer inoxidable.
Com un caçador de perles fuliginoses, si et capbusses dins la mar de vins, si busseges fins a la part més interna, sol a les profunditats, només allà et trobaràs a tu mateix, només allà sabràs si t’agrades o no, només allà podràs veure les algues vermelles en dolça soledat, només així seràs tan amic d’un bocadolça com de la solitud. Beure en la intimitat és una flor que creix a l’ombra, beure en comunitat és un espai que relaciona la natura amb la comoditat de viure i les espurnes espirituals; un simposi: una reunió de bevedors.
Com sona un vi? Com un cant litúrgic tocat amb una guitarra elèctrica. Harmonia i ritme, bona correspondència entre un ésser viu i una botella, proporció de temps compartit entre uns llavis i una copa. Polifonia còsmica que provoca silencis, compartir longitud d’ona vers renou mediàtic, líquid concebut com un tot ordenat que reneix del caos, el testimoni d’una afinació profunda, l’expressió de l’ordre intern, la perfecció i la transcendència. L’ànima (del vi) és un acord; la dissonància, la seva malaltia (Pitàgores). Indiot, més gran que un gall de brega, de plomatge negre de lluentor metàl·lica, amb un apèndix vermell i carnós, de cua estufadissa, becut encisador que s’encén.
