xxx
La “família” de l’Atòmic un dia de verema qualsevol

!--akiadsense-->

Un bon dia un bon amic em parlà dels vins atòmics que feia un col·laborador seu. Jo, de tot d’una, vaig pensar en una manera de parlar elogiosa de la feina d’un company i no li vaig prestar més atenció. Ell insistí, que si, que són una gent molt maca, que val la pena que els coneguis. I ja me tens engrescada…I de què va això, vaig demanar. Va de passar-ho bé, d’amistat, de gresca i d’empenta i , clar, de vi.

Així, més o menys va ser com vaig coneixer Atòmic. Després vengueren les connexions, quan vaig saber que la mare de Toni Negre, Rosa Vich, i jo som “germanes” de Brot de Pi (2019), que la dona de Toni, Carme Garau, també la coneixia de la Universitat , de l’UIB…. I llavors si que vaig tenir ganes de saber-ne més. Són vins casolans per consum propi, que no es casen amb ningú. Fets segons els cànons, això si, però res pus. De moment un de negre de callet i manto negro i un de blanc de giró. I provant amb l’ancestral…Aqui teniu la conversa.

D’entrada, el nom és impactant. A que es deu això d’Atòmic? Que voleu transmetre? Que hi ha darrere l’acrònim?

Ei Toni….que havíem pensat que, tenint tu la teva vinya, idò que podríem fer un poc de vi. El faríem a la nostra portassa, i si vas liat en temps de verema, noltros mos encarregarem de la fermentació. A més, ja tenim el nom i tot…..ATòMiC!!!!!

ATòMiC?

Sííí, d’Aina, Toni, Miquel i Carme!!!

Collonut!!!Bàsicament, així va començar el truiet d’ATòMiC, al 2016, i aquell mateix any, vàrem fer la primera verema. 300 botelles de callet i mantonegro.

Així ho férem fins, 2018, que amb un company den Miquel, n’Andreu, decidirem fer una mica de blanc, i aquí apareix, ATòMiCA, un blanc 100% de giró ros de sAlqueria Blanca.I a partir d’aquí, cada vegada que algú es penja una mica, l’amenaçam en llevar la seva lletra del nom, jeje… i sorgeixen amenaces de nom del tipus, ToMi, ÀToM, AMiC … en broma, és clar!

xxx
Enteneu ara d’on ve el nom d’Atòmic?

!--akiadsense-->

En la vostra declaració d’intencions proclamau que anau per lliure, a la vostra però teniu darrere una connexió amb el vi i amb dues de les zones productores de més pes de tot Mallorca. Com se conjumina tot això?

La nostra, és una mescla un poc estranya, però de moment els resultats ens agraden.

Per una banda tenim la vinya. La vinya del padrí. Una d’aquestes vinyes a l’antiga que, malauradament cada vegada en queden menys. Tres quarterades de callet i mantonegro plantades a l’any 1968 a la zona des Bessol, a Santa Maria del Camí. Una d’aquestes vinyes que, estan plenes de faltes i de murgons, on la poda es fa a “ull mira tall”, i on les produccions són mínimes. On en parlar de produccions, no podem parlar de quilos ni de rendiment econòmic.

xxx
La vinya de Son Bassol, a Santa Maria

!--akiadsense-->

Per l’altra banda, tenim la portassa. 16 m2 a fora vila de s’Alqueria Blanca. Roba estesa, bicicletes penjades pel sostre, motxilles, i “sa moto” allà dins. I enmig de tot això apareixendipòsits, bombes, una premseta,termòmetres i probetes.

Els dipòsits isotèrmics són de fabricació casolana, muntats damunt rodes perquè tot sigui mòbil. Tot el sistema de fred està controlat amb la consola de la calefacció central de la casa i del sostre penja un ternal que ens permet moure els dipòsits per amunt i per avall i que tot funcioni per gravetat. En definitiva una portassa d’allò més “pro”.

És així com al final s’ajunta tot. La feina de la vinya a Santa Maria i la vinificació a s’Alqueria Blanca.

xxx
Una producció que cada any queda curta descansa a l’espera del primer tast

!--akiadsense-->

Estau creant espectació amb els vostres vins. Com els definirieu?

Pensam que el que feim són vins sincers, és a dir, que expressen realment d’allà on surten. Són vins fets amb pocs mitjans, austers i càlids. Anam cercant intervenir cada vegada menys. A mesura que avançam, de mica en mica, anam passant a fermentacions espontànies, eliminant clarificacions ifiltracions. Com que no estam lligats a res, feim el que volem.

Lany passat vàrem començar a jugar amb els ancestrals, divertidíssim!!! Un nou descobriment per tots. Estam fent proves dembotellat a diferents densitats amb el giró i amb un Pet Nat rosat; callet, bimbolles i res més! Al final ens resulten uns vins súper divertits i frescos, bé, almanco a nosaltres ens agrada, què hem de dir!

xxx
Una portassa a Alqueria Blanca plena de projectes i de somnis

!--akiadsense-->

Ara que ja els coneixem, volem saber on els podem tastar i sembla que no és fàcil. Quan us llançau al mercat?

De moment, no comercialitzam res. Mos repartim les botelles entre noltros i els amics. I a final de temporada, ja començam a barallar-mos per les poques botelles que queden. Del que passam més gust, és arribar a un sopar o un tast improvisat entre amics, tots carregats de botelles.

Sí que hem anat a algunes mostres xulíssimes de vins casolans, on cada vegada hi va més gent, a tastar vins de portassa, però que malauradament enguany s’han hagut de suspendre.

Del tema d’arribar a comercialitzar els vins, fa una bona temporada que en parlam i li donam voltes. La portassa se’ns queda petita, ja no hi cabem i ja ni s’hi pot estendre la roba! Així que estam cercant la fórmula per, esperem que aviat, poder treure els nostres vins al mercat.

Diríeu que teniu alguna semblança amb els vins que coneixem, amb els cellers més coneguts?

Com hem dit abans, anam bastant a la nostra manera de fer. Si ens haguéssim de semblar a alguns cellers, serien cellers petits, i que apostin per varietats autòctones i vinyes velles. Nosaltres ens fixam, i intentam aprendre de molta altra gent que fa les seves botelles dins la portassa de ca seva, i de cellers de produccions petites de l’estil de microceller Son Crespí o Soca-rel, si haguéssim de dir qualque nom.

xxx
Un vinet que no necessita més explicacions | xxx

!--akiadsense-->

Com se sobreviu en aquesta conjuntura tan complicada, que és molt difícil pels més grans i assentats vinaters, quan se és un projecte encara tan tendre?

Per nosaltres, com que no comercialitzam els vins, és diferent. És una qüestió de passar-ho bé i dur a terme les nostres curolles. Si haguéssim de fer números, tot serien pèrdues. Si no passassim gust fent el que feim, el projecte ja hagués desaparegut abans.

Per acabar, feis-nos una proposta de maridatge amb els vostres vins, per anar fent boca….

Be, noltros no en sabem gaire de maridatges, però podríem dir que en Miquel fa un bacallà amb allioli gratinat que amb el giró és d’escàndol!!! El calamars farcits de ma mare també els hi veig!!!

Amb el negre de callet i mantonegro et proposam, ara que és temporada, que vagis als teus agres a cercar esclata-sangs, i just en arribar, te poses a torrar pa (si és el pa de xeixa que fa en Miquel millor), te fas un pamboli de bolets i costelles de xot i no saps que te passa!!! Je je

Ah i l’ancestral tu tries….tant és, si vols fer un aperitiu abans o mentre vas cuinant, o després per brindar.

xxx
Toni i Miquel, Alqueria Blanca i Santa Maria, junts en aquest projecte inversemblant i cert

!--akiadsense-->

Nou comentari

Comparteix