Fa pocs dies i en el marc del curs d’Inici al tast ahir i avui al Vi de Primitiu de Pollença l’enòloga de la bodega de Can Vidalet, Elisabeth Fuentes, va presentar el Barros de Cecili, un vi singular. Balears Vadeví ha conversat amb ella per coneixer-ne tots els detalls.
!--akiadsense-->
Ella mateixa es defineix com una enamorada de la vinya i el vi, autòctona de Sanlúcar de Barrameda, Cadis i filla d’arumbador, professió antiga dels Cellers del Marc de Jerez, on emana l’amor per aquest món.
Diplomada en Ciències Empresarials, Enginyera Agrícola i Màster en enologia i viticultura.
Com arriba a Mallorca i entra en contacte amb Ca Vidalet?
Durant els meus estudis, i passades moltes veremes i viatges per Europa, Xile i l’Argentina, vaig començar a cercar un lloc on poder arrelar.
L’Illa de Mallorca és un lloc de tradició vitícola, des que els romans van importar les primeres vinyes, i en les últimes dècades s’està invertint en molts petits projectes vitivinícoles, vaig pensar llavors que necessitarien especialistes, per la qual cosa em vaig decidir i vaig anar per això: Vaig omplir el meu cotxe amb les meves poques possessions i em vaig embarcar de Cadis a Mallorca.
Record que un dia esmorzant en un bar típic de menú on et posen aquestes estovalles de paper amb el mapa de l’Illa, vaig quedar embadalida observant. Llavors vaig veure la meva carpeta plena de còpies de CV, vaig agafar un paper en blanc i vaig calcar el mapa, i vaig començar a emplenar-lo amb tots els cellers de l’Illa. Els vaig enumerar, els vaig agrupar per zones i filosofia. Vaig començar a fer-me km per l’Illa. Llavors em vaig presentar porta a porta en els cellers a oferir la meva energia i les meves mans per a treballar. Record que la penúltima que vaig anar a visitar era Cellers Ca n’Axartell on Rosa Pons, encarregada de la vinya i dona tot terreny, em va rebre amb un gran somriure. Li vaig mostrar el meu mapa de colors, em va somriure de nou. No ho podia creure! i em va enviar a Can Vidalet, on necessitaven ajuda.
!--akiadsense-->
Què la va atreure del projecte del celler?
Tot, Can Vidalet està emplaçada en un lloc paradisíac, a la Serra de Tramuntana, a Pollença, i a 3,5 km en línia recta de la badia de Pollença.
Propietat d’un empresari alemany d’Hamburg, enamorat de l’Illa, que va comprar les terres i l’any 1996 va començar a plantar vinyes per a recuperar el patrimoni vitivinícola de la zona.
L’equip del qual forma part parla de diversitat, també els raïms amb els quals treballen…per què?
Considero que la diversitat suma. En el meu petit i gran equip, som 6 persones, 3 homes i 3 dones de diferents orígens: autòctons i forans. Quant al raïm quan vaig arribar només hi havia plantades varietats foranes, i com sóc defensora de les varietats autòctones, vaig decidir plantar Giró ros, Prensal i Callet, ja que són les que porten centenars d’anys adaptant-se a aquest clima. No obstant això hi ha molta feina a fer, perquè s’ha perdut bastant material genètic. Als viticultors ens queden molts anys per a aconseguir una bona selecció massal.
!--akiadsense-->
Per què tornar a una manera d’elaborar “a l’antiga” quan la tecnologia impregna avui qualsevol activitat humana?
Per a elaborar els nostres vins fem ús de la tecnologia, la ciència, la tradició i mètodes de treball artesanals, com la verema manual i seleccionada en caixes de 15 kg. Les vinificacions són en petits lots, i les fermentacions les realitzem en diferents tipus de dipòsits: acer inoxidables, cubes troncoconides i àmfores de fangs. Sí es refereix amb “a l’antiga” per aquest últim tipus de dipòsit, no puc dir que elaborem com antigament.
Treballar la producció ecològica és una moda, una opció de màrqueting, un complement respecte a l’agricultura tradicional?
Per a mi treballar de manera orgànica és una filosofia, és mantenir viva la terra, donant èmfasi a la fertilitat del sòl i a l’activitat biològica del sòl, no utilitzar fertilitzants i ni plaguicides sintètics per a protegir el medi ambient i la salut humana.
Si mantenim una terra rica i respectem la diversitat de varietats autòctones, gaudirem de tants vins diferents com tants llocs meravellosos tenim a l’Illa.
!--akiadsense-->
Quins objectius es marca en Ca Vidalet? Quins productes encara no ha aconseguit i en els quals li agradaria treballar?
Treballar per recuperar el patrimoni vitivinícola de l’Illa de Mallorca, aconseguir el certificat d’ecològic dels nostres vins i el més important: que a la gent li agradin, que apostin per nosaltres i que gaudeixin amb una copa del nostre treball.
Quant als productes actualment, tenim 6 vins de la gamma clàssica de Can Vidalet. 6 micro vinificacions de la Gamma Cecili Metelo, 3 aiguardents d’orujos i una ginebra, tenint en compte lo petits que som, és de bojos tenir tant producte, no cabem en el nostre petit celler, els dos últimes micro vinificacions són dos escumosos, un blanc 100% varietat Prensal i un escumós rosat 100% Gorgollassa, tots dos de varietats autòctones mallorquines i elaborats pel mètode ancestral, de l’anyada del 2018. Encara no l’hem tret al mercat, potser per a aquest estiu o per a l’hivern del 2020 el podrem gaudir.
Quins mercats ha d’explorar el celler en la qual vostè treballi? A qui dirigeix el vi que fa?
Quant als mercats el nostre objectiu és que es quedi gran part de la producció a l’Illa, entorn del 75%, i l’altra part estem treballant per a posicionar-la a la Península, Europa i altres mercats com el Japó i Nova York.
Els nostres productes van dirigits a tota mena de públic, tenim una gran gamma de productes.
Què pensa del vi que es fa a Mallorca? Què li sobra? Què li falta?
El vi de Mallorca està en plena expansió, hi ha molts projectes molt interessants i grandíssims professionals, s’estan fent grans vins.
Ens falta o necessitem fer molta feina per a fer entendre al consumidor que el vi de Mallorca és bo i no és car. Donar a conèixer que entorn del 70% dels cellers de l’Illa són petits, amb un producció entre 25.000 i 100.000 ampolles anuals. Els costos de producció són majors, si ho comparem amb els vins que vénen de cellers grans de la península o de països del nou món vitivinícola com Sud-àfrica, Xile i l’Argentina, que són vins exquisits també, però els mètodes i les capacitats de producció són diferents a les nostres, per la qual cosa els costos no són els mateixos i per tant el producte tampoc és el mateix.
!--akiadsense-->
Enguany és l’any de Barros de Cecili, parli’m del vi…
Barros de Cecili 2017 va néixer per la curiositat i la cerca de l’autòcton i el tradicional.
Parlava amb productors i professionals del sector sobre els usos de la varietat Prensal i en la majoria dels casos m’indicaven que era una varietat neutra i que la utilitzaven per als assemblatges dels vins blancs. És per això que vaig decidir vinificar aquest raïm blanc com un vi negre, amb les seves pells, per a treure-li el seu màxim potencial i portar la fruita fins a l’extrem, però treballar-la d’una manera molt elegant, només enfonsant el capell amb les meves mans diàriament i, al final de la fermentació, deixar part de les pells en maceració amb el vi durant 6 mesos. Quant al recipient vaig decidir utilitzar una àmfora de fang de 1.000 litres de capacitat. Les propietats del fang es coneixen des d’antany, (capacitat absorbent, refrescant i la seva lenta oxigenació gràcies a la seva estructura microporosa), fan que respecti el vi aconseguint els perfils d’aromes a fruita fresca i aromes terciaris, una boca fresca, potent i explosiva amb tan sols un grau de l’11,5 . Un vi sense filtrar “azalvajao”, com jo li dic.
Parli’m d’un bon maridatge, ja que el maridatge perfecte probablement no existeix….
Uff no sóc d’encasellar vins amb plats, “que si igual pes, equilibri o per contrast del vi amb el plat”. Sóc de l’opinió que el maridatge és qüestió de gustos una tasca d’experimentació en què no hem de tancar-nos a res, només a gaudir.
!--akiadsense-->
