L’enginyera agrònoma de la bodega Can Ribas de Consell, Belén Padilla, és l’autora d’un article en el blog de Grandes Pagos d’aquest mes d’octubre. El titula Terroir y zonificación: descubriendo las distintas expresiones del Mantonegro en diferentes suelos i és un exhaustiu repàs a la situació d’aquesta varietat pròpia de Mallorca i emblemàtica en la comarca del Raiguer, des de la perspectiva històrica a l’agronòmica i del seu rendiment i característiques vitivinícoles.
Comença Padilla fent una introducció a la història del vi a les Illes Balears i el paper de la varietat Mantonegro per situar el públic lector en l’entorn en el qual es desenvolupa la seva feina, a la vinya de Can Ribas, on ha centrat el treball.
Segons recorda, les Illes Balears, juntament amb les Canàries, són una de les zones de major densitat en biodiversitat de vinya local de tota Espanya i en aquest marc trobam la Mantonegro, una de les 14, de moment, varietats locals del patrimoni vitícola de les Balears. Prové d’altres dues varietats locals: la Sabater i la Callet de Cas Concos, ambdues a la vegada emparentades amb altres varietats mediterrànies. Belén Padilla la defineix com varietat autòctona, perquè neix aquí, a les Illes.
Mantonegro és actualment la varietat local de raïm negre majoritària a les Balears, on representa el 14% de la superfície total, segons les dades del Registre Vitícola amb 402.000 hectàrees a l’inici de 2022.
Per totes aquestes raons, i per la seva manera de comportar-se en la vinificació, Padilla la destaca com una varietat destacada que aporta fruita sense tanins afegits, com component de mescla.
A partir d’aquí, l’enginyera explica la característica heterogènia de la Mantonegro, segons la variant genètica i el sol.
La Mantonegro presenta una gran variabilitat genètica, ja que prové de vinyes velles sense selecció clonal i això es veu a la diferent maduració dels raïms, per exemple pot ser diferent al mateix temps i al mateix cep, diu Belén. I no és l’únic factor, la variabilitat genètica, determinant. També ho és el terreny, el sol que afecta la mida, la maduració i el color del raïm. I tot plegat s’ha de tenir en compte a l’hora de vinificar. Segons Padilla, quan la vinya fa raïm petit i homogeni i de color fosc es podrà destinar a fer vins de guarda. En canvi, quan el raïm és gran i de coloració suau, s’ha de destinar a fer vins rosats.
Conclusions de l’estudi
A partir d’aquí, l’enginyera detalla l’expressió de la varietat mantonegro, tant en sol estressants com en sols rics i fons i el seu rendiment. Treballa amb una metodologia que presenta les dades numèriques amb el suport de mapes de zonificació. Tot per concloure que les dades obtingudes permeten assegurar que existeix una relació clara entre el sol i l’expressió de la varietat mantonegro. És més afirma que els sols amb alta conductivitat elèctrica o alta capacitat de retenció produeixen molta quantitat de raïm de color més suau i menor graduació, aptes, per tant, per fer vins rosats. En canvi, els sols de baixa conductivitat elèctrica o estressant faran raïms amb major grau de maduració, menor rendiment i color més pujat.
