L’any 2023 ha estat l’any del retrobament. El poble d’Artà recuperava l’emblemàtica campana de l’ermita de Bellpuig. No és la mateixa, òbviament. Aquesta és una de nova que pesa més de 100 quilos i que va ser donada als artanencs pel municipi d’Os de Balaguer (Lleida), l’any 2019, com a mostra del seu agermanament que es remunta a ara fa cinc-cents anys.
Va ser fosa per mestres artesans lleidatans durant la festa tradicional dels campaners i duu gravada la imatge de la Mare de Déu de Bellpuig amb una llegenda al·lusiva a l’agermanament entre Artà i Os de Balaguer.
Un fet transcendent que s’acompanya d’un vi creat expressament
L’any 1230, el rei Jaume I va donar als monjos premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer) diferents alqueries de la zona d’Artà, al llevant de l’illa de Mallorca. Allà, hi van fundar el priorat de Bellpuig d’Artà i mantingueren el vincle durant dos segles. L’any 2019, els pobles d’Artà i Os de Balaguer es van retrobar agermanant-se pel vincle històric entre els seus dos monestirs Bellpuig d’Artà i Bellpuig de les Avellanes.
Com a símbol de l’agermanament, Os de Balaguer feu fondre dues campanes, en la seva tradicional i històrica Trobada de Campaners. Una campana es va donar al monestir de Bellpuig de les Avellanes i l’altra al monestir de Bellpuig d’Artà, amb l’objectiu de recuperar aquest patrimoni històric perdut i de comunicar-se de nou amb el seu so per damunt de mars i de muntanyes.
L’agermanament ha permès retornar a les arrels, però també impulsar nous projectes en l’actualitat. Un d’aquests projectes és el vi Bellpuig que neix amb la idea de retornar als orígens, quan els monjos vinguts de Bellpuig de les Avellanes van transportar, probablement en àmfores de ceràmica, el vi de les seves vinyes i els nous ceps que plantarien a Artà. Amb aquesta idea el Celler Montsec i Licors Moyà, han elaborat un nou vi, sorgit de les històriques vinyes de Bellpuig de les Avellanes, i batejat amb el nom de Bellpuig.
Es tracta d’un vi elaborat a la Noguera amb les varietats de Cabernet Sauvignon, Merlot, Ull de Llebre i Monestrell conreades a les mateixes finques del Monestir de les Avellanes. Un procés d’elaboració en el que també s’han tingut en compte les arrels històriques. Aquesta és la primera edició del vi Bellpuig del que se n’han fet 2400 botelles.
Descobrint la història de Bellpuig
Aquesta tardor, un grup de 26 veïnes i veïns d’Os de Balaguer, encapçalats per la seva batlessa, Estefania Rufach, visitaven Artà per conèixer alguns dels indrets més característics del poble i per fer repicar la campana del priorat de Santa Maria de Bellpuig. La visita es produïa unes setmanes després de la commemoració del cinquè aniversari de l’agermanament d’Artà amb la localitat lleidatana i uns dies després de la col·locació de la campana feta expressament i regalada pel municipi català al poble d’Artà.
Després de fer sonar la campana, un gest especial per als habitants d’un poble de gran tradició campanera com el seu, el grup es desplaçà fins a l’Ajuntament, on va tenir lloc una recepció oficial i el lliurament d’un present, el llibre ‘Croquis artanencs’, de Rafel Ginard Bauçà. Per part municipal hi foren presents les regidores Maria Antònia Sureda, Maria Bel Llinàs i Paula Ginard, i el regidor Juan Lliteras.
El batle d’Artà, Manolo Galán ha recordat als responsables de Patrimoni del Consell de Mallorca que aquesta, la de penjar la campana i fer-la repicar de bell nou, no és l’única passa a fer. “Hem hagut d’esperar quatre anys per viure aquest moment. Ara falta que sigui un espai que la ciutadania pugui visitar“, digué.
De moment, però, no hi ha data perquè el priorat de Bellpuig es pugui obrir a visites. Segons el batle Galán “el que el Consell ha estat capaç de fer en pocs mesos du una feinada al darrere. A noltros ens agradaria que fos al més aviat possible. Però també és cert que el valor patrimonial que tenim aquí és molt important i hem de fer passes segures per fer-lo valdre”. Primer s’haurà de consolidar el jaciment i protegir-lo perquè es continuïn fent estudis alhora. S’haurà de posar senyalització i una interpretació perquè la gent sàpiga i reconegui el que hi ha en aquest espai”, apuntava.
