xxx
El vi sec recuperat amb paciència que Jaume de Puntiró ha deixat fent-se a poc a poc al terrat

!--akiadsense-->

La pandemia ens està obligant a ser creatius, espavilats, a fer passes endavant per no fer-les enrere. És l’esperit que mou un des cellers més inquiets de Mallorca: Jaume de Puntiró. Pere Calafat és dels que sempre en du una de cap. Ranci de Puntiró és la darrera criatura del celler. I ja és a l’abast.

“El vi ranci s’utilitzava bàsicament per cuinar, per donar un toc peculiar a plats guisats a foc lent, com un darrer toc especiat que confitava els plats arrelats a la terra, els plats de greixonera amb una cocció lenta, amb flames insinuades”, diu Pere. “Les padrines mallorquines i catalanes, sempre tenien al seu rebots una botella de vi ranci, per utilitzar als plats d’ocasions especials, de celebracions, de festa. No hi mancava a cap casa. Amb el pas inexorable dels anys aquesta ancestral costum es va perdre, va mancabar”.

Des de fa uns anys s’han recuperat aquests vins, que els cellers del Priorat i de la Terra Alta no havien perdut, que mantenien per al consum familiars i de les amistats més preuades.

Seguint aquesta pista Calafat va decidir anys enrere, perquè aquest no és un vi de potada, que puguis treure d’un dia per l’altre, posar-s’hi i fer el vi ranci que ell recordava.

“Jaume de Puntiró és un celler arrelat a la terra, a la pagesia mallorquina. Per aquest motiu hem recuperat la tradició d’elaborar el vi ranci, també dit vi sec. Ara per al consum com a aperitiu, com acompanyant de picades selectes”.

L’elaboració ha estat molt acurada, amb la paciencia necessària per esperar tres llargs anys per veure’n els resultats. La gent del vi té això, que sap esperar: “ L’hem tingut durant un parell d’anys en barrals de vidre al terrat de casa, a sol i serena. Un vi que ha evolucionat directament a l’exterior, patint i resistints soleiades de l’estiu, fret intens i plujes a l’hivern, el bon temps de les primaveres, les variacions de temperatura del dia a la nit”.

El resultat ja és aquí: “Un vi resilent, que s’ha transformat, que s’ha oxidat, obtenint una coloració d’or vell, unes aromes profundes i ancestrals, i un gusts complexes i subtils. Un vi que s’ha d’obsevar, s’ha d’olorar i degustar amb concentració, a glops petits conscients i somniadors. Us vindran records profunds del vostre interior, dels vostres records, de la vostra essència, de la vostra ànima”. S’ha de tastar!

Nota de tast.

Vi blanc de giró ros de vinyes santamarieres, anyada del 2016. Ha estat al terrat del celler en barrals de vidre durant tres anys.

Coloració daurada intensa, similar a la de l’or vell, amb tons ataronjats i reflexes de teula, de pell ceba. Les àromes son fortes i penetrants que procediexen de la seva oxidació lenta, fruites deshidratades, ametlles i compotes. En boca es untuòs i persistent, amb un llarg retroguts de fruites molt madures, amb gust de fruits secs -una combinació d’ametla, avellana, anous i castanya.

xxx

!--akiadsense-->

I al final, la glosa den Pere, que no falti:

“El ranci de Puntiró

es un elixir diví,

te un olor i gust molt fi

arrelat a l’antigor,

però també es un rubí

que projecta modernor”.

!--akiadsense-->

Nou comentari