Balears Vadevi
Bodegas Son Puig assatja la recepta de l’agricultura regenerativa

Bodegas Son Puig és el cor d’un dels pioners de la recuperació de la vinya a l’illa de Mallorca, Ramon Alabern. Allà en els anys 80, i des de La Caixa, l’enginyer Ramon Alabern es va posar al capdavant d’una partida de cellerers que volien apostar fort per la recuperació de la producción de vi a Mallorca, després que el sector entrás pràcticament en coma coincidint amb la debacle del Celler Cooperatiu de Felanitx. Varen ser anys de molta de feina i d’esforç en comú per recuperar varietats i vinyes abandonades. I també de l’introducció de varietats noves, per millorar-ne la producció. Avui, 40 anys després, Ramon Alabern, ja retirat, gaudeix de la seva propia vinya i fa els seus propis vins a Son Puig. Una nova generació s’ha posat al capdavant del negoci familiar. Isabel Alabern és la cara visible. Amb aquesta nova empenta, Bodegas Son Puig inicia ara una nova etapa basada i assatja Ia recepta de l’agricultura regenerativa.

“Son Puig està situada a una vall molt tancada, a Puigpunyent, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, i això genera molts de problemas de fongs i tenim sovint botritis i cendrada”, diu Isabel Alabern.  

“Amb aquest sistema, més respectuós, de lluita contra aquests fongs, esperam poder mantenir a retxa les malalties sense fer malbé la terra i la planta”, explica. Per això, Alabern està satisfeta que ja s’han fet les primeres passes per aplicar les tècniques de l’agricultura regenerativa a les vinyes de Son Puig: “Després d’un mes de fermentació del nostre cultiu de microorganismes locals, hem obtingut el nostre primer biofertilitzant, el biol”.

Per aquesta adaptació cap a l’agricultura regenerativa han confiat amb Joan Ignasi Barceló, un expert en la materia. “Criam fongs locals per evitar que en venguin de fora, per dir-ho ràpid. Ell treballa preparant una mena d’infusions amb aigua. Després aquest producte es posa dins l’esquitadora i se tira damunt la vinya i la terra amb l’intenció que es facin més resistents”, afegeix Alabern. “No és ecològic però si més respectuós amb el medi natural”, conclou.

Joan Ignasi Barceló defensa la necessitat de trobar l’equilibri entre l’explotació dels recursos i el manteniment de l’entorn/Cedida

“Qualsevol persona, encara que no sàpiga res sobre plantes, és capaç de reconèixer intuïtivament quan una planta està sana. El color de les seves fulles, la floració, la fructificació abundant”. Explica Joan Ignasi Barceló, el tècnic agrícola que hi ha darrere aquest nou plantejament de Bodegas Son Puig.
“Quan ens trobem una planta atacada per un fong, o un insecte la resposta de l’agricultura actual és acabar amb ell i poques vegades es contemplen les carències nutricionals com a causa última que ha provocat la patologia. És a dir, normalment es tracten els símptomes sense resoldre les causes”, afirma.
Barceló, per això, diu que resulta determinant vetllar per la salud de la terra i de la planta a través de l’alimentació que reben una i altra: “Veim per tant que una nutrició equilibrada és clau pel manteniment de la sanitat vegetal, i la font d’aquest equilibri la trobam en el manteniment dels cicles del sòl”.
“La natura ha funcionat amb aquest cicle de nutrients molt abans de que lespècie humana existís. Els boscos són la prova més fefaent daquest cicle. La matèria orgànica que els arbres van dipositant al sòl, alimenta una microbiologia equillibrada i aquesta, al mateix temps que descomposa les restes orgàniques, allibera compostos minerals de la roca mare i els posa a disposició dels arbres.
El problema dels sòls a lactualitat és que sha romput aquest cicle. Els darrers 50 anys hi ha hagut una baixada escandalosa del contingut de matèria orgànica dels sòls de Mallorca, i en general de tot el planeta. La pràctica desaparació dels animals a les finques, la crema o mala gestió de les restes vegetals, lexcessiu laboratge de la terra, labonament amb productes de síntesis molt simplificats i l’aplicació dherbicides han fet que el percentatge de matèria orgànica de les nostres terres hagi passat darran dun 8 % en temps dels nostres padrins, a apenes superar l1 % en moltes finques avui en dia. Amb aquest ínfim percentatge de matèria orgànica, apenes trobam diversitat de microbiologia, i per tant aquesta no pot fer la funció de posar a disposició de les plantes els nutrients necessaris pel seu desenvolupament correcte. El resultat és una agricultura basada en la incorporació contínua dinsums externs per tal de paliar la mala salut dels nostres sóls”.

Amb l'”infusió” preparada i a punt per aplicar a la terra i la planta/Cedida


Per revertir aquesta situació Joan Ignasi Barceló recomana aplicar lagricultura regenerativa “que és la pràctica duna agricultura productiva recuperant aquest cicle de nutrients a través de les seguents estratègies: l’introducciò racional d’animals a les finques, per què els animals, amb una rotació de pastures contínua, evitant sobrepasturar, incrementen duna manera molt rápida el percentatge de matèria orgànica dels sòls. L’aprofitament de restes vegetals, ja que qualsevol resta vegetal ha de ser retornada al cicle, per tant no té sentit cremar restes de poda. El compostatge, el manteniment de cobertes vegetals i la seva gestió adequada o la sembra despècies vegetals (fins i tot arbres i arbusts) que serveixin com a font de matèria orgànica. Recomana minimitzar el laboratge de la terra, per què cada vegada que es llaura, loxigenació súbita que es produeix fa que la microbiologia consumeixi molt ràpidament la matèria orgànica. En aquest moment, a més, amb els actuals preus de lenergia lús excessiu de gasoil és un procés clarament antieconòmic”.
Finalment , una fertilització equilibrada. Per tal de continuar produint mentre els cicles sestan recuperant, sutilitzen biofertilitzants a base de cultius de comunitats de microorganismes locals extrets de boscos de la regió, Aquests productes fets localment pel propi agricultor també incorporen farines de roca i carbó vegetal per tal dincrementar la variabilitat mineral. Els ingredients d’aquests biofertilitzants són fácils daconseguir i la seva utilitzaciò dóna molts bons resultats ja que promouen la síntesis de proteines de les plantes i completen amb més eficiència els seus processos fisiològics”.

El moviment de lagricultura regenerativa sha estés ràpidament arreu del mòn, Diu Barceló que això es deu a que “és ja innegable que no es poden produir aliments pels humans a qualsevol preu. La destrucció dels sòls fa perillar el futur de la nostra espécie, i és urgent recuperar la salut daquesta fina capa fèrtil que ens dóna la vida. Encara queda molta feina per fer, però els resultats són francament esperançadors. Esperam que cada vegada suneixi més gent a la tasca de cuidar el sòl per produir millor”.

Nou comentari

Comparteix