!--akiadsense-->
Nadal Galmès és un militar retirat que fa 12 anys va rebre una herència d’un tros de terra a la finca d’Es Gallicant de Campos i va decidir plantar-hi vinya. Ho va fer perquè li agrada el vi i el contacte amb la terra i va començar a elaborar-ne per autoconsum. A mesura que passaven els anys també produïa per amics i coneguts fins que es va decidir a comercialitzar-lo.
“Hi havia una cosa que em feia molta ràbia”, explica Galmés en declaracions a Balears Vadevi. “Quan vaig a comprar qualsevol producte vull que l’etiqueta m’expliqui la composició i com que jo feia vi de taula a l’etiqueta no hi podia especificar res, és per això que em vaig decidir a cercar l’empara de la DO Pla i Llevant”, assegura.
!--akiadsense-->
D’aquesta manera i després del procés prescriptiu i de les anàlisis necessàries, Bodegues Es Gallicant s’ha convertit en el celler número 14 de la DO Pla i Llevant.
Un petit celler construït a una antiga bovera són les instal·lacions del Gallicant que fa prop de 9.000 botelles. Dues referències de blanc: un és un cupatge de chardonnay i viongier i l’altra, de la varietat recuperada giró ros. Pel que fa als negres en fa un de merlot i sirà i un altre de callet, mantonegro i cabernet. La garnatxa és el raïm escollit per fer un espumós rosat del qual Galmés n’està molt orgullós.
El responsable d’Es Gallicant està molt content de la bona rebuda de la DO “és com una gran família i m’han ajudat molt. No m’ho esperava i la veritat és que m’han posat totes les facilitats i bon consells per seguint fent vi”.
Les prop de 7 ha de vinya no són ecològiques certificades però assegura que els procediments complirien molts dels requisits exigits. A més Galmés recorda que té 25 ovelles que des del mes d’octubre fins al gener pasturen enmig de la vinya, “d’una banda es mengen l’herba i netegen les plantes i d’una altra fertilitzen la terra de forma natural”.
Fins ara els seus vins no tenien un nom específic més enllà del del celler, però el següent pas serà batejar-los a tots ells i posa sobre la taula propostes com “Call Vermell” o “Terra Roja” per identificar-lo amb la terra campanera.
