La gastronomia i la bona cuina, de la més alta a la més senzilla és sempre un reclam amb l’èxit assegurat. L’aparició d’una nova recopilació de receptes, per tant, és una bona notícia i com a tal s’ha de saludar. En aquest cas ens feim ressò de la publicació del llibre Bon Profit!, de la Missa a la Cuina, que ha estat presentat recentment a la Biblioteca de Can Torró, d’Alcúdia.
L’autor és un capellà, mossèn Felip Salvador Diez Forteza, de Can Salvador, nascut a la ciutat d’Alcúdia el 1958, que es reconeix gran aficionat del cinema i de la gastronomia de Mallorca. En el seu currículum consta també que és llicenciat en Comunicació Audiovisual. Actualment, i després d’haver passat per distintes parròquies de l’Illa, és rector de les de Búger, Campanet, Muro i Sa Pobla.
Amb aquests mèrits obrim la primera plana del llibre per fullejar i tastar algunes de les seves propostes culinàries, 214 receptes totes elles dutes a la pràctica per mossèn Diez i, per tant, garantides. I, mentrestant, iniciam la conversa sobre el que per a ell és la cuina: “compartir amb amics i família. La cuina no té límits i és amor a la terra i a la teva cultura”.
Com i quan comença la preparació d’aquest llibre?
Des de fa uns anys tenc una col·laboració amb Ràdio Alcúdia al programa de na Margalida Socias “Bon gust” que s’emet els dimarts capvespre. En certa ocasió na Margalida em va dir si m’havia plantejat qualque vegada recollir en un llibre les receptes que donava. Jo a aquell moment vaig dir que no. Però en temps de la COVID, quan estàvem tancats dins casa, per matar el temps vaig començar a posar ordre en les distintes receptes que tenia recollides i vaig descobrir que n’hi havia moltes. Feta aquesta feina em vaig aturar i va ser l’any 2021 que vaig començar a donar forma al llibre, durant el llarg temps de rehabilitació d’una intervenció quirúrgica un poc delicada. Aquí podríem dir que va començar l’aventura, que ara ha arribat a terme.
La vostra afició a la cuina i a la gastronomia ve d’enfora?
Jo he tingut la sort que dins la meva família hi ha hagut grans cuineres, ma mare, la padrina i la repadrina. Aquesta darrera, pel que m’han contat, ja que jo era un infant quan ens va deixar, era la millor, sense desmerèixer les altres. Al meu pare i el padrí també els agradava posar mà a la cuina i jo de ben jovenet ja tenia una certa curiositat que va anar creixent i madurant al llarg dels anys.
Sembla que cada una de les receptes que recull el llibre les heu cuinades vos, són moltes i molt variades…
Si totes i cada una de les receptes han passat per les meves mans, encara que no he estat el primer a dur-les a termes, són receptes de casa, d’amics i coneguts, dels distints pobles en els quals he exercit el meu ministeri sacerdotal i altres que he llegit a qualque diari o revista, però totes elles les he experimentades dins la meva cuina i he posat el meu puntet personal.
Pensau que les receptes tradicionals tenen espai avui, en els costums i les menjades en l’actualitat?
Poc i s’hauria de recuperar, sobretot en la joventut. La cuina tradicional mallorquina dins la joventut està poc valorada perquè no la coneixen. El nostre món globalitzat ens empeny a menjars ràpids i exòtics, desconeixent el que tenim més proper, per exemple és millor un sushi que un bon peix a la mallorquina.
Què pensau que un temps la cuina estigués lligada a les estacions (és temps de…) i avui trobem qualsevol producte al mercat qualsevol dia de l’any?
Trob que hauríem de tornar a la temporalitat del producte, que en realitat són els productes de km 0, i així contribuiríem a la lluita contra el canvi climàtic. Tot el que no és de temporada ho hem d’importar i això fa que hi hagi uns grans consums de combustibles, la majoria orgànics que produeixen una gran quantitat de CO₂. Jo pens que la vertadera ecologia comença a cada casa, dins la cuina.
Què hi ha de cert en allò que es diu que si un producte és mallorquí és millor? Què en pensau?
A veure què entenem per producte mallorquí? Els de raça mallorquina, és a dir, les varietats autòctones o els de varietats que hem importat i ara a les tendes ocupen els primers llocs, per què llueixen més?
Sempre he estat de l’opinió que les varietats pròpies de Mallorca eren més saboroses que les actuals, encara que no ens entrassin tant pels ulls.
Què té de particular la gastronomia que caracteritza la comarca on es troben Alcúdia, Muro i Sa Pobla que tan bé coneixeu?
Són molt semblants, cada una d’elles marcada per plats més propis de l’entorn geogràfic. A Alcúdia, pel fet de tenir costa, les receptes de peix són més nombroses, sobretot la sípia. A Sa Pobla pel fet de tenir l’Albufera, les anguiles van davant; cuinades de diverses maneres, les espinagades, l’arròs i el coent són les seves estrelles, Muro també s’apunta a les espinagades i arròs brut ben característic i les seves carabasses, amb els bunyols de carabassa. Cada poble cuina el que té més a mà.
L’edició d’aquest llibre té una finalitat solidària, per què?
Com a capellà que som he volgut que el que es recapti en la venda del llibre vagi destinat a Càritas Diocesana, als seus distints projectes d’ajuda al més necessitats. Són molts els qui no tenen el necessari per cuinar i que més indicat que la recaptació d’aquest llibre de cuina vagi destinada a cobrir les necessitats més elementals dels qui passen fam.
