El panorama de la sommelieria eivissenca ha sofert un autèntic terratrèmol. Un territori amb una escassesa endèmica de professionals, on l’estacionalitat marca la presència o l’absència d’aquests professionals a l’illa, ha vist néixer una nova estrella. Parlam de Brice Michaud. Poc havíem sentit parlar d’ell fins ara, que ha passat a ocupar les primeres planes de l’actualitat del sector. Brice ha passat de ser un descregut de les competicions professionals del sector a ser un triomfador per dret propi: allà on es presenta, guanya. La prova la tenim aquest 2025, en dues competicions on ha fet el millor paper. El primer cas la Sparkling Wine Master by Tantum Ergo de Bodegas Hispano Suizas, on es va proclamar el millor sommelier d’escumosos d’Espanya, i aquest mes de març ha pujat al més alt del podi del campionat al Millor Sommelier de les Illes Balears. El seu secret no és altre que fer feina de valent com sommelier de Casa Jondal, estudiar cada dia i preparar-se per cada una d’aquestes proves posant tota la seva experiència en joc.
La seva història en el món del vi comença en família, des de molt jove i de manera autodidàctica. En les reunions familiars sempre hi havia vi a la taula, el seu pare solia tenir grans referències en la vinoteca de casa i Brice va començar a sentir-se atret per les característiques d’aquestes ampolles des de molt jove. Però va ser son pare que li va transmetre la seva passió pel món vitivinícola i així, cada vegada volia tastar i conèixer més particularitats del vi en general.
Va començar la carrera com a ajudant de sommelier a Bordeus. Després d’un temps de formació d’adquirir coneixements en aquesta localitat francesa, va continuar el seu camí com a sommelier a Portugal. Després d’un temps allà va tornar als orígens en una botiga especialitzada de vins a França i finalment arribà a Espanya, on ha treballat en una vinoteca de Madrid, El Marginal, que després de la covid no va poder reobrir. Actualment, viu a Eivissa, on ja porta tres anys. Treballar a Eivissa no és fàcil, Brice és un exemple més del que implica treballar en aquesta illa on la carestia dels lloguers i l’estacionalitat complica l’arrelament de bons professionals.
De ser un novençà en matèria de concursos, enguany no pot anar-te millor, no és així? Com valores els teus recents èxits en el campionat de Balears de Sommeliers i en el Sparkling Wine Màster by Tantum Ergo?
Si, efectivament és tot nou per a mi. Va ser idea de la meva dona qui em va empènyer a presentar-me a concursos i exàmens. Vaig fer bé d’escoltar-la. No soc molt ambiciós ni concurser. Fins fa poc ho rebutjava. Però vaig trobar una manera de posar-me a prova, veure on eren els meus límits i veure fins a on podia arribar. Va ser un repte personal. Quan em poso un objectiu me’l prenc molt de debò i vull intentar-ho fins a guanyar. Fa gairebé dos anys que estudio cada nit a casa. Amb aquests dos concursos guanyats m’emporto la capacitat d’aguantar la pressió i l’estrès enfront d’un públic i un jurat, a més del reconeixement a escala professional.
Què et porta a treballar a Eivissa i com d’arrelat et sents en aquesta illa?
Vàrem arribar a Eivissa fa 3 anys. La meva dona és metgessa i va obtenir una plaça a l’hospital Can Misses. M’agrada de l’illa els seus paisatges, la seva grandària i la part interior, molt verda i autèntica. Relaxa molt, fora del període estival on arribem a un extrem.
Com planteges la teva carrera? Quins reptes per al teu futur immediat?
Han estat dos anys de molts estudis. El meu repte en un futur pròxim és obtenir la millor posició en el Campionat nacional de sommeliers. Si arrib a aconseguir millorar la meva posició de l’any passat, quan vaig entrar en el Top 10, ho intentaré una altra vegada l’any que ve i tancaré aquesta etapa de concursos.
En la meva carrera segueixo com a comercial i formador en la distribuïdora Vinum Eivissa. Quan s’acabi el meu cicle en l’empresa em llançaré a un últim gran repte en un projecte estimulant i
audaç com a sommelier.
Com veus el món del vi a Eivissa?
El món del vi a Eivissa al meu entendre porta molt retard i això es deu a la falta de sommeliers de professió. M’explico: el problema dels lloguers i els seus preus són un fre a l’arribada de personal qualificat de l’hostaleria. El resultat és tenir F&B o cambrers que ocupen el lloc de sommelier o decideixen de la selecció amb mancances clares en sommelieria. És la mateixa lògica amb el lloc de sommelier. Les cartes de vins i les propostes en restaurants solen ser massificades i desconnectades de les novetats. Són projectes emuladors que trobem a la península, grans ciutats d’Espanya i d’Europa. A més Eivissa té la clientela per a això!
Com valores els vins fets a l’illa? Què destacaries i que els podria faltar?
Cal diferenciar els cellers que elaboren vins per a un públic general i de consum local a l’Illa. Vins amb preus raonables que poden agradar a una gran majoria de la clientela. Solen ser vins una mica tècnics i més homogenis. És un mercat que cal tenir i valorar. Però hi ha una altra clientela més apassionada i entesa que busca vins i projecte rompedors. L’únic que conec així a l’Illa és el celler Black Nose del suís Peter Lehner, a Sant Joan de Labritja. Aplica principis biodinàmics, rendiments baixos, poca producció, noció de terrer. Vins d’identitat.
Com creus que s’ha de promocionar davant el client el vi de producció local? Quin ha de ser el teu paper aquí?
Per a promocionar el vi local a una clientela que és en la seva majoria estrangera o peninsular cal creure en un projecte capaç de transmetre el terrer d’on va néixer el vi i en l’empremta del seu elaborador. Vins que procuren emoció i que s’arrelen al seu territori.
El paper del sommelier és transmetre la filosofia de l’enòleg i el seu terrer, al client final. Som un pont entre els dos. Transmetem un missatge que ha d’encuriosir i l’emoció al client. Òbviament, passa pel vi, però també pel menjar que l’acompanyarà, el tipus de copes i l’entorn.
