A Can Ribas, conegut com el celler més antic de Mallorca, viuen el dia a dia del present però treballen pel futur. Un celler familiar com aquest que supera les tres centúries i té vocació de permanència en el temps no pot ser alié als canvis que duu aquest segle XXI. Per això, estan preparant la vinya per un temps que ve marcat per la tecnologia. Demostren que tradició i actualització constant són dos conceptes que s’avenen i que són de profit. Per això, ara aposten per l’agricultura de precisió (AP). L’enginyera Belén Padilla s’encarrega que aquestes noves tecnologies es tradueixin sobre el terreny en millores concretes per la producció dels vins de la casa.
Belén, l’agricultura de precisió (AP), és el futur?
Sí, és el futur. Però com qualsevol altra estratègia o tecnologia la finalitat de la qual sigui l’eficiència en l’ús dels recursos, la millora de la rendibilitat i la minimització de l’impacte ambiental. A més a més, és una estratègia transversal que tant es pot aplicar en agricultura convencional com en l’ecològica.
En què consisteix?
L’AP és un nova manera de gestionar els sistemes agrícoles i es basa en l’ús de diferents eines i tecnologies com els sistemes de navegació satel·litària, els sistemes d’informació geogràfica (SIG), els sensors i la teledetecció. També poden ser molt útils els nostres propis mesuraments. La finalitat de l’AP és detectar variabilitat d’algun recurs que participi en la producció.
El sòl per a donar un exemple, acostuma a ser la principal font de variació que després repercutirà o traslladarà aquesta variabilitat al rendiment o la qualitat de la matèria primera. Per tant si som capaços d’identificar-la i avaluar-la, podrem fer recomanacions de maneig ajustades a aquestes zones. També la informació que extraiem de l’anàlisi de les dades ens permet fer una avaluació més objectiva de la nostra gestió.
És un nou paradigma on el maneig no el defineixen els límits físics de la parcel·la sinó la variabilitat dels recursos naturals. Lògicament aquest model de producció implica destinar un esforç humà i econòmic que cada viticultor o empresa hauria de valorar si per a la seva estructura i forma de treball és possible d’implementar i si els beneficis seran majors als costos d’adquisició.
A més tecnologia, millors resultats?
No necessàriament. La tecnologia cal saber usar-la, i a més ha d’estar adaptada a les nostres necessitats.
Com creus que pot afectar la bretxa tecnològica a l’agricultura? Hi haurà “agricultura de dues velocitats”?
És una pregunta difícil de respondre i no considero ser una experta en la temàtica com per a donar una opinió vàlida. La tecnologia pot facilitar-nos molt la feina i ajudar-nos a ser més eficients. Al final es tracta de l’objectiu productiu, l’estructura i les necessitats particulars de cada explotació agrícola
Quin és el vostre objectiu concret, en Can Ribas, en relació a producció de la vinya?
L’objectiu principal tant en la producció com en la transformació és aconseguir la major qualitat possible i que la nostra activitat perduri en el temps. La nostra major inquietud i esforços avui, estan orientats a aconseguir el millor vi possible fent un ús més sostenible dels recursos sent més responsables amb el nostre entorn, no sols a nivell ambiental sinó també a nivell social.
Un dels pilars d’aquesta sostenibilitat és aconseguir vinyes que durin més anys. Això és bàsic. I entorn d’això giren moltes decisions de maneig quotidianes, que la beneficiaran més o menys, com són: el conreu i preparació dels sòls, tipus de formació de vinyes joves, poda, poda en verd, abonat, reg, selecció del material vegetal, etc.
Quins resultats esteu obtenint amb l’aplicació d’aquests coneixements, amb aquesta nova tecnologia?
És important comentar que l’AP és un procés i que per a poder concretar i donar una prescripció de maneig que millori el resultat de la gestió fa falta tancar tot un cicle que no és ni fàcil ni ràpid.
Estem fent els primers passos en l’AP i estudiant com és la variabilitat dels nostres sòls, del vigor de les plantes, de l’aplicació del reg i dels fitosanitaris, del patró de distribució d’algunes plagues, etc. I aquesta informació ens permetrà tenir una idea de com estem gestionant els recursos, on estem cometent errors i que labors culturals podríem millorar.
El primer pas va ser la georeferenciació o digitalització de la vinya, és a dir localitzar geogràficament els pals o pals (foto 1) que posteriorment ens permetrà fer mesuraments o valoracions associades a una posició.
Es continua amb la visualització de la interfície del programa amb la capa de punts de pals georeferenciadors. Per a poder emmagatzemar i analitzar aquestes dades és necessari fer ús dels SIG (sistemes d’informació geogràfica), per a això hem hagut de capacitar-nos i formar-nos en l’ús d’un programari per a tal fi (QGIS) I així a través de l’anàlisi geoestadístic, es tradueixen les dades en informació fàcil d’assimilar i d’entendre com són els mapes temàtics. Amb la generació dels mapes i la sobreposició d’aquests, ens ajuden a identificar la variabilitat dels diferents paràmetres i així detectar zones problemàtiques i trobar la causa d’això.
Per a mostrar un exemple, en la imatge 3 (a sota) es visualitza un mapa d’un inventari de les plantes de vinya de 3 parcel·les en espatllera amb 3 varietats diferents, formacions similars i edats diferents: una jove de 6 anys, una de 16 anys i una tercera de 35 anys. Es van avaluar visualment i van definir cinc categories de plantes: faltes o plantes mortes, plantes al 50% (només un braç), plantes malaltes, baix vigor i bon vigor.
Amb color verd està representat el bon vigor, o per a ser més exactes un elevat nombre de plantes amb bon vigor. Mentre que el vermell significa que hi ha molt poques plantes amb bon vigor. Caldria desplegar un mapa per a cada categoria per a saber si aquestes zones vermelles responen a moltes faltes, plantes malaltes o de baix vigor.
I per finalitzar, l’inventari de plantes. Representat en verd un elevat nombre de plantes amb bon vigor.
Per poder tancar el cicle de l’AP i poder dir que estem manejant aquesta variabilitat falta prendre una decisió de què es farà per a millorar aquestes zones de baix vigor i el més important és donar una prescripció o solució com podria ser una abonat diferenciat, o major dotació de reg o el replantament. Per descomptat que en la decisió s’ha d’incloure altres anàlisis com per exemple: si hi ha moltes faltes potser convé arrencar la parcel·la, encara que podria ser que donés molt bona qualitat de vins i en canvi convé replantar i es justifica un maneig diferenciat.
Què veus en l’horitzó, en relació al paper que jugaran les dades que aporti la tecnologia, els coneixements de l’enginyeria agronòmica i la saviesa tradicional del pagès?
Idò, és la situació ideal, i que per sort nosaltres a Can Ribas disposem en major o menor mesura dels tres elements. La complementació de les diferents fonts de coneixement poden potenciar els resultats finals, encara que he de dir que és tot un procés i no és fàcil. Estem aprenent i trobant-nos.
