La necessitat de compartir estratègies i experiències ha conduit a tancar el cercle i aquesta setmana, una delegació del Govern de les Illes Canàries, encapçalada pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Sobirania Alimentària, Narvay Quintero, ha visitat Mallorca tornant d’aquesta manera la visita feta pel seu homòleg Simonet, ara farà dos anys a l’arxipèlag canari.
En aquesta ocasió, una vegada més, s’ha tractat de reforçar la cooperació entre ambdós territoris insulars i avançar en solucions compartides per al sector primari. Com exemple, la visita que s’ha fet a la finca Treurer (Algaida), on han pogut conèixer de primera mà un model que integra producció agrària, transformació, comercialització i activitat turística i que exemplifica algunes de les línies estratègiques en què treballen ambdós governs.
Durant la visita, els responsables de totes dues comunitats han abordat un dels principals reptes del sector en territoris insulars: millorar la comercialització dels productes agroalimentaris i reforçar-ne el posicionament en el mercat. Aquest repte és especialment important en un context en què les produccions estan estretament vinculades al territori i en què el sector està format majoritàriament per petites explotacions i es troba condicionat per les limitacions agràries i territorials pròpies de la insularitat.
Per això, les Illes Balears i Canàries sol·licitaran conjuntament a la Unió Europea un tractament específic en els ajuts de minimis per la seva condició insular i així, Joan Simonet i el conseller Narvay Quintero han acordat traslladar a Brussel·les la necessitat d’adaptar els límits dels ajuts agraris i pesquers a la realitat dels territoris insulars.
En aquest sentit, s’ha fet valer el model balear de qualitat diferenciada, amb un total de 18 figures reconegudes i quatre begudes espirituoses amb indicació geogràfica, així com el creixement de la producció ecològica, que ja representa entorn del 21 % de la superfície agrària. Aquest sistema de diferenciació —juntament amb marques vinculades a l’origen— permet aportar més valor afegit a unes produccions lligades al territori i millorar-ne la competitivitat, tant en el mercat local com en el turístic.
Així mateix, s’han analitzat els sistemes de comercialització, amb una atenció especial a l’impuls de la venda directa i dels canals curts, així com a la possibilitat que les explotacions també comercialitzin productes d’altres finques associades dins xarxes de producte local, la qual cosa reforça la seva capacitat d’arribar al consumidor.
En aquest àmbit, també s’ha abordat el paper de les cooperatives i altres estructures d’organització del sector com a eines clau per millorar la rendibilitat de les explotacions, facilitar la transformació dels productes i reforçar la posició dels productors dins la cadena de valor.
Un altre dels eixos de treball ha estat la integració del sector primari amb el turisme, a través d’iniciatives vinculades a l’enogastronomia i a la generació d’experiències en el territori. En aquest sentit, les Illes Balears disposen del Pla Estratègic de Turisme Enogastronòmic 2025–2035 i treballen en el desenvolupament d’un catàleg d’experiències que connecten producte local, territori i activitat turística, una línia estratègica compartida amb Canàries.
Durant la reunió també s’intercanviaren experiències en àmbits com el desenvolupament de models de petites formatgeries artesanals vinculades al territori —especialment rellevants en territoris insulars com Menorca— o la promoció de productes locals per mitjà de fires, esdeveniments i accions conjuntes amb el sector turístic.
Així mateix, s’han tractat qüestions com la gestió eficient dels recursos hídrics — amb una atenció especial a la reutilització d’aigües depurades per a ús agrari—, la recerca agrària i pesquera aplicada o l’impuls de models productius més sostenibles.
En paral·lel, ambdues administracions han coincidit en la necessitat d’avançar en la simplificació administrativa i la reducció de càrregues burocràtiques, millorar els sistemes d’ajudes i adaptar els marcs normatius a la realitat dels territoris insulars, condicionats per factors com la fragmentació territorial, els sobrecosts de producció o la limitació de recursos. A més, també s’ha manifestat la importància que es tengui en compte la insularitat en el disseny de les polítiques agràries a escala estatal i europea.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «no es tracta només de compartir problemes, sinó de compartir solucions que ja funcionen i que podem adaptar entre territoris insulars».
Simonet ha subratllat que «tenim clar que el futur suposa produir amb qualitat, diferenciar-nos i vendre millor, però també generar valor afegit i connectar el sector primari amb altres àmbits com el turisme».
A més, ha afegit que «les Illes Balears i Canàries comparteixen una mateixa realitat i, per tant, també la necessitat de defensar conjuntament els seus interessos davant l’Estat i la Unió Europea».
L’agenda de la trobada es completava amb la visita la llotja de Palma per assistir a la subhasta de peix i conèixer el funcionament del sistema de comercialització en origen, així com el pes dels canals curts de comercialització, amb una forta presència del peix local en la restauració. Es parlà del model de cogestió pesquera de les Illes Balears, en el qual actualment participa més del 70 % de la flota professional, a través d’òrgans en què el sector, l’Administració i la comunitat científica treballen de manera conjunta en la gestió i conservació dels recursos.
I, finalment, es va fer, així mateix, una visita a la Cooperativa del Camp Mallorquí, on s’abordaren aspectes com la gestió de l’aigua de reg, la transformació de productes i el paper de les cooperatives en la vertebració del sector agrari, i a Terracor (Petra), com a model de producció, distribució i comercialització de producte local amb un clar vessant experiencial.
