L’Informe Mar Balear recull un estudi realitzat pels experts en elasmobranquis (taurons i rajades) Biel Morey, Olga Reñones i Francesc Verger que es basa en les dades recollides a la llonja de Palma sobre les captures de taurons i rajades entre l’any 2009 i el 2021.
Actualment, hi ha 59 espècies de taurons i rajades registrades en aigües de les Balears, de les quals 30 estan amenaçades i 6 ja es consideren extintes localment. Amb les noves dades sobre l’ullàs que recull l’estudi, el nombre d’espècies amenaçades d’elasmobranquis passaria a 31.
El seguiment de les dades de taurons i rajades descarregades a la llonja de Palma mostra un estat de conservació molt vulnerable per 3 espècies de taurons: la mussola (Mustelus mustelus), el gatvaire (Scyliorhinus stellaris) i l’ullàs (Centrophorus uyato). Mentre la mussola i el gatvaire ja estan classificades com a espècies en perill a les Balears, fins ara l’ullàs encara no es considerava amenaçat.
L’ullàs, una altra espècie a la corda fluixa
Les captures d’ullàs s’han reduït un 77 % en 12 anys. En absència d’altres dades poblacionals, aquesta tendència suggereix que aquesta espècie es troba en perill d’extinció a Mallorca. És necessari prendre mesures urgents per avaluar la seva població en aigües balears per garantir-ne la conservació.
La mussola també s’ha revelat com una espècie en un estat molt vulnerable, ja que la majoria d’exemplars capturats són immadurs, i per tant es pesquen abans que es puguin reproduir per perpetuar l’espècie.
El tercer tauró estudiat que també està amenaçat és el gatvaire, que s’ha reduït un 37 % en 8 anys.
El declivi d’aquestes tres espècies indica que és necessari prendre mesures urgents per estudiar les seves poblacions i el seu estat d’explotació per poder definir plans de gestió adequats per a la seva recuperació. En el cas de l’ullàs es recomana canviar el seu estat al llibre vermell dels peixos de les Illes Balears i considerar-lo en perill.
Entre els científics internacionals que estudien els taurons per a la UICN hi ha Gabriel Morey, que és un dels redactors de l’informe. Per a aquest biòleg especialista en elasmobranquis, la situació és complicada: “Hi ha espècies que han aguantat millor, com la moixina i el gató, que tenen una capacitat de reproducció que resisteix bé la pressió pesquera. Però no passa això, per exemple, amb l’ullàs, taurons de fons amb un període de gestació de dos anys, que s’ha pescat molt i que n’ha minvat notablement la població a les Illes. Hi ha casos més dramàtics, com el dels escats que, directament, han desaparegut”.
L’Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu on participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per a millorar els esforços de gestió i detectar els buits de coneixement de la recerca marina. Iniciat l’any 2020, el projecte s’ha digitalitzat des de la segona edició; en aquesta quarta edició (2024), els indicadors de l’informe s’aniran actualitzant a la pàgina web www.informemarbalear.org al llarg de l’any. Actualment, ja s’han actualitzat 39 indicadors i se n’han inclòs 2 de nous dels capítols: Canvi Global, Espais Marins Protegits (EMP), Espècies emblemàtiques, Beneficis i Pesca.
