Un dels bodeguers més coneguts i reconeguts de Mallorca és Miquel Gelabert que té les seves vinyes a la zona entre Manacor, Felanitx i Petra. D’aquestes n’elabora més de vint vins diferents: blancs, negres, rosats, dolços i escumosos. A més d’apreciat com a bodeguer també ho és com a persona. Junt amb la seva dona, Maria Miquel, són un exemple d’hospitalitat.
Cada any moltes vegades reuneixen els seus amics a ca seva per degustar els bons vins que elaboren i gaudir dels excel·lents plats de cuina d’en Miquel, que abans de ser exclusivament vinater era conegut pels restaurants que va obrir a la costa de Manacor, especialment Es patró Miquel, un establiment de cuina excel·lent enyorat per molta gent. Les caragolades eren tradició a la nostra terra, una ocasió per reunir els amics entorn de la taula. Na Maria i en Miquel recuperen aquesta tradició. Es tracta d’una menja molt especial que requeria molta dedicació, anar-los a recollir en dies molts concrets quan per les condicions atmosfèriques els caragols sortien a pasturar fora dels seus amagatalls, guardar-los amb bones condicions, fer-los nets i cuinar-los. Els caragols han deixat de ser salvatges per convertir-se en animals de granja.
Des d’anys enrere, en Miquel, mentre conra les seves vinyes va recollint els caragols que cerquen el recer dels seus ceps. Quan comencen les temperatures elevades els caragols fugen de la calor de la terra. Ho fa mentre no ha començat els tractaments fitosanitaris de prevenció davant les malalties més comunes que afecten les vinyes: míldiu o oïdi. Mentre cuida les vinyes sempre du una bossa en la qual va agafant els caragols i així dia a dia arriba a arreplegar-ne uns vuitanta quilos que va guardant en gàbies aposta fins al moment en què decideix compartir-los amb els seus amics. La majoria dels caragols recollits són de la varietat que es diuen viudes. En el mes de juliol, abans que comenci la verema anual prepara quatre o cinc caragolades, en diumenge, per obsequiar els amics. A ca seva, prop de Manacor, al bell mig de fora vila munta unes teulades de més de vint persones que poden gaudir d’una menjada que abans era més comuna a les cases i sempre semblava un dia de festa especial, ambient que recupera el matrimoni perquè els caragols requereixen un contacte intens amb la terra.
En Miquel explica el procés: Els deixa un grapat de dies a les gàbies fins que considera que han netejat totalment el seu budell. Llavors fa el procés que és conegut amb el nom d’enganar els caragols. Consisteix a submergir els animals en grans olles d’aigua freda que es posen al foc i es van encalentint a poc a poc a fi que els caragols treguin bona part del cos fora de la closca. Una vegada acabat aquest procés els congela a l’espera que arribi el moment de ser consumits.
La recepta d’en Miquel Gelabert
Hi ha moltes maneres diferents de preparar els caragols, segurament cada casa té la seva recepta concreta, moltes vegades passada de generació en generació. Hi ha els que prefereixen cuinar-los just amb herbes aromàtiques en què la més abundant sol ser el fonoll, d’altres amb llet que actua com un antídot contra certs verins que puguin haver menjat els caragols. En Miquel Gelabert els prepara amb carn i herbes, amb gran abundància de carns. Els caragols tenen una carn poc gustosa i és necessari preparar un bon acompanyament i en Miquel és ben generós. Va acumulant als seus congeladors una bona varietat d’aviram: coloms, pollastres, perdius o guàtleres. Conills, qualque llebre. També potons de porc, botifarrons, baldana, lloms i tot allò que pugui donar bon gust. Les carns de caça els hi faciliten els seus veïnats caçadors amb els quals fa intercanvi de vins per carns.
Comença el plat fent una gran fregida de les carns que quan estan ben cuites hi afegeix les herbes que acabaran de donar gust. Mentrestant, els caragols són a l’olla a la qual s’afegeix la mescla de carns. El plat es completa quan falten vint minuts per estar acabat amb l’afegitó de patates que es van cuinant en el brou de caragols, carns i herbes. Just per les patates ja val la pena degustar aquest plat.
Acompanya l’àpat l’allioli, preparat com és costum per l’ocasió, mesclant patata bullida, all i oli.
Als caragols no els donis aigua!
Fins aquí just hem parlat de caragols, però els aperitius també venen de la mà d’en Miquel, una llampuga marinada o els farcits de carn, però ja us podeu imaginar que l’apartat de vins a degustar requereix un comentari ben especial perquè els vins que ofereixen per maridar amb els plats són absolutament deliciosos. Es tracta dels vins que conserven al seu celler familiar on hi guarden les seleccions especials. D’aperitiu un escumós especial que just s’elabora per la família. I les seleccions especials de Torrent Negre de cabernet sauvignon i syrah. Golós negre, Chardonnay Roure o el Gran Vinya Son Caules, monovarietal de callet de vinyes velles. I vins dolços per acompanyar les postres, com el Dolç des Morro. Val la pena ser amic del matrimoni Gelabert-Miquel per gaudir d’un àpat de diumenge d’estiu inoblidable.
