Biel Serra ha aconseguit inaugurar el celler just uns dies abans de començar a veremar. Un celler petit, sense cap luxe, un celler “familiar”, molt personal. Ara fa dos anys, en Biel ja tenia aquesta curolla dins el cap, però els projectes petits necessiten temps, energia i “possibles” per fer-se realitat. I ell ha sabut esperar fent feina dia a dia amb el suport incondicional de sa dona, Raquel. No ha estat tot sol en aquesta aventura per què entesos com ara Pep Rodríguez (Soca-Rel) i Pere Crespí (Microceller Son Crespí) hi han estat vetllant que no acabàs a la cuneta. Ara s’obr una nova etapa amb línies de feina clares: d’una banda, les elaboracions amb varietats locals, i de l’altra la feina amb les foranes, per tenir un poc de tot i arribar a un públic més ample. S’ha de fer feina amb el cor, i ell el té robat per les varietats locals i el cultiu en ecològic, però també s’ha de pensar amb el negoci. Per això la majoria de les seves referències estan fetes amb varietats locals: Bambol, claret d’Escursac i Moll, Pinyol, Rosat de Mantonegro, Borinot, negre d’Escursac, Pardal, negre d’Ull de Llebre i Syrah, Auba, blanc de negre d’Escursac i Brusca, blanc de blancs de Giro Ros i Moll (Premsal blanc).
Poc després de la inauguració del celler, situat al bell mig de Sa Pobla, al carrer del Veinatge, conversam amb en Biel Serra, molt enfeinat com sempre però feliç per haver arribat fins aquí.
Què significa aquesta inauguració pel vostre projecte?
Ha estat un dia molt important per noltros. Després d’uns anys fent vi per nosaltres, família i amics, ha arribat el moment de poder donar a conèixer a més gent el nostre projecte. Ens ha costat sang, suor i llàgrimes arribar fins aquí, però a la fi ho hem aconseguit.
Com afectarà la vostra trajectòria tenir aquest espai?
Com et comentava abans, és molt important per nosaltres aquesta inauguració per poder donar-nos a conèixer i que més gent pugui tastar el que feim amb molta passió, molt de carinyo i dedicació. Tenir aquest espai mos permetrà Fer qualque experiment més, seguir treballant varietats mallorquines, i també foranes, ja que també tenen els seus seguidors.
Què queda del projecte 4 amics, en aquesta nova etapa?
Queda la il·lusió amb la qual vàrem començar, queden les ganes de fer les coses bé, d’agradar… Va esser molt guapo mentre va durar. Vàrem aprendre molt, vàrem fer moltes errades, però al final aquestes coses són les que et marquen i et fan créixer.
No puc tenir cap paraula dolenta d’aquell anterior projecte, però és complicat, perquè cadascú té unes idees i gustos diferents sobre el vi, i és impossible fer el gust de tots.
Amb els escassos mitjans que teníeu fins ara ja havíeu fet coses interessants: d’aquells vins experimentals que teníeu en marxa, amb què vos quedau?
D’aquells vins mos quedam possiblement amb la semicarbònica d’Escursac, el blanc de Giro Ros i Moll, i el blanc de negres que vàrem fer l’any Passat, també d’Escursac.
A la vista de com està evolucionant el món del vi a Mallorca, quin buit pensau que heu vengut a omplir? En quí estau pensant quan elaborau els vostres vins?
No sé si queden molts de buits per omplir ja a Mallorca, ha, ha, ha. Volem demostrar que amb varietats autòctones i amb mínima intervenció es poden fer coses molt xules. També treballarem varietats de fora, per intentar arribar a gent que, per ventura, no té massa afinitat amb les varietats mallorquines. La nostra intenció és tenir dues línies de vins, una de varietats d’aquí, i l’altra de fora.
Pensam que l’agricultura ecològica no és que sigui el futur, sinó que és el present, i per això estem en procés de reconvertir a ecològic les dues vinyes que de moment estem cuidant. El 100% dels tractaments que feim són ecològics.
Al Celler no tenim grans màquines, ni grans filtres ni premses gegants ni cap laboratori. No mos agrada maquillar els nostres vins amb additius enològics perquè sempre surtin iguals. Pensam que el vi ha de ser un reflex de l’anyada, del clima i del terreny d’on ve el nostre raïm.
Com serà aquesta anyada?
Ha estat un any complicat, amb molta pluja a la primavera, que van provocar atacs de míldiu, cendrada… Molta sequera a l’estiu i un mes de juny atípicament calorós, amb temperatures que van Passar els 40 graus. Hi ha hagut atacs forts de moscard verd, però en general, hi ha una bona producció i el raïm és de qualitat, amb menys quantitat que altres anys.
