Venim si de sa vermada
per això tenim pocs jocs
es réms som petits i poc
i prou calor que hem passada.
Sembla que encara queda perquè s’acosti la verema, però a Santa Maria s’han proposat recuperar les tonades que acompanyaven un temps aquest moment vertebral del calendari del vinyòvol. Així, divendres passat i organitzat pel celler Jaume de Puntiró, vinyes i vins i l’Espai Passatemps amb la col·laboració de Glosadors de Mallorca es varen tornar a cantar dues versions de la tonada del vermar d’aquest poble del Raiguer, d’arrelada tradició vinatera. Aquesta vetlada de gloses amb la tonada del vermar és part de l’exposició de Miquel Frontera sobre la missió de Baltasar Samper a Santa Maria del Camí, que inclou fotografies, texts, documents i un documental en vídeo. L’acte fou presentat per Bernat Calafat i Vich de Jaume de Puntiró que ha fet un treball de recerca de les gloses, tonades i costums de la vermada santamariera. Explica Bernat que fins a gairebé els anys seixanta del segle passat cada tall de veremadores, quan tornaven de la veremada, feien una volta pels principals carrers de la part de la Vila santamariera cantant gloses amb la tonada del vermar, per tant era una tonada de gresca i festiva.
Durant la primera part de l’acte Bernat Calafat explicà algunes de les tonades que ha pogut localitzar i que foren interpretades per Cati Eva Canyelles, perquè les persones assistents poguessin escoltar com sonaven aquestes versions. En total es varen fer tres reproduccions de tonades del vermar i dues de versions. Les tonades que s’interpretaren són: la cantada per Magdalena Pastor “Taca” del 1906 (Recollida per Josep Massot), la cantada per Sebastià Pizà “Colau” l’any 1932 (Recollida per Baltasar Samper i Ramón Morey), la que està publicada al Corpus de toponímia de Mallorca del 1960 (Recollida per mossèn Josep Capó i Joan). Les versions de la tonada reproduïdes foren: la jota del grup folklòric Salero Típic de Fontanella del 1947-53 (Versió de Joan Ramis Aguiló) i l’himne litúrgic Goigs de Santa Maria del Camí del 1968 (Versió de Pare A. Martorell i lletra del poeta santamarier Miquel Dolç), que té la següent tornada:
Si el camp pateix o si madura
quan minva el blat o sobra el vi
pensa en la nostra vida obscura
Santa Maria del Camí
Per part dels Glosadors de Mallorca feren improvisacions Cati Eva Canyelles de Sóller i Lluís Sastre de Porreres, que amb les seves veus vibrants i potents donaren plena vida a les tonades, que per primera vegada s’han tornat a cantar en públic, després de 70 anys d’oblit.
Les dues versions de les tonades són la cantada per Sebastià Pizà “Colau, 1932 (Recollida per Baltasar Samper i Ramón Morey) i la que està al Corpus de toponímia de Mallorca, 1960 (Recollida per Josep Capó i Joan, no consta qui la cantà ni que l’enregistrà en partitura). Cati Eva i Lluís simularen que eren de dos talls de veremadors diferents i improvisant una escomesa o combat de picat entre ells dos i amb referències al públic, talment es trobassin els dos carros a la plaça de la Vila del poble.
Finalitzaren l’acte les dues veus glosadores improvisant amb altres tonades de glosat, que feren gaudir ferm a la setantena de persones assistents a l’acte.
Per presentar als glosadors en Bernat Calafat cantà amb la tonada del vermar les següents gloses:
Anit tots recuperam
la tonada del vermar
gaudireu del cantar
que dins voltros serà un clam.
Han acceptat bé l’envit
dues veus ben glosadores
tan potents i encisadores
que vos entraran al pit.
Cati Eva la sollerica
amb una veu ben vibrant
tota ella és plena d’encant
i amb una mirada rica.
Lluís un home porrerenc
amb un to ple d’energia
contagia l’alegria
amb el seu cant ben vitenc.
Per fer l’acte més rodó
un vi avui podreu assaborir
tot sabeu que el millor vi
sempre és el de Puntiró
L’acte va finalitzar gaudint d’una copa de bon vi Carmesí del Celler Jaume de Puntiró.
