La llavoreta del Celler Son Real és, com tantes altres, una història de fascinació i inconsciència. En aquella època jo era més jove i ni tan sols no consumia alcohol de cap tipus, malgrat que això no era emperò per no quedar embadalit quan veia a Josep Roca treure poesia de dins una copa a l’enyorat En Clau de Vi (fascinació). I com a ca nostra venim d’una llarga nissaga de pagesos vaig pensar que no podria ser tan difícil de fer el nostre propi vi (inconsciència).
L’elaboració de vi casolà és una tasca molt engrescadora i no te l’acabes mai, sempre hi ha quelcom nou per aprendre. Mai no faràs el vi que somies, si hi fas a prop ja és tot un èxit. També cal avisar que és una tasca prou més dura de l’habitual imatge glamurosa que es dóna sovint d’aquest món: la feina al camp i al celler és feixuga, en el fons és pagesia i no pots controlar tots els elements. Una gelada o calabruixada tardana i tota la feina de l’any se’n va en orris. Malgrat això, si algú té les ganes i la il·lusió de tenir el seu propi vinyet no puc fer més que encoratjar-lo. Si pot, que demani consell en persona o per xarxa a algú que ja hi tengui experiència, que segur que li dóna una mà.
La germanor i l’ajuda entre els altres elaboradors és exemplar: compartim opinions, consells, materials, equipament… Feim trobades per a tastar els nostres vins en comú i hi ha un bon grapat de mostres al calendari on el bon ambient és la norma. Un exemple d’això és la col·laboració de l’any 2025 amb el nostre amic Rafel, de Son Apol·lònia. Ell no va poder elaborar aquell any el vi blanc i ens va oferir el seu raïm per vinificar-lo junt amb el nostre. El resultat és aquesta mescladissa curiosa de varietats locals i foranes a mig camí entre Porreres i Sa Casa Blanca.
El blanc Neu des Pla va néixer d’una pluja d’idees envoltant un plat de variat, que és com prenem habitualment les decisions. És un poc una broma nostra pel fet de que quasi mai no neva al Pla, a on hi tenim les vinyes.
Tot vi hauria de néixer d’una vinya, cal no oblidar que el vi es fa amb raïm, en el cas de la vinya de Son Apol·lònia neix de la passió per l’agricultura i del voler sabre d’on surten les coses, de sentiments impulsats per una energia emocional alimentada per records d’infantesa, padrins i padrines, records de vinyes en vas i politxons, ceps entorsillats acompanyats de fruiters, albercoquers, carràs, rapa i grans, pàmpol, penjolls que havies de lluitar, afonats raïms envidriats de callet i fogoneu, portadores, senalles de llauna, corbats gitzolls, l’ombra d’una figuera, pa amb sobrassada i figues, feina i rialles.
Si un sua raïm ha de fer vi, vi de portassa, origen humil, l’autosuficiència d’un cup oblidat, llevats endormissats esperant a reviure l’olor de most, coses velles mesclades amb noves, sabers ancestrals amb mirades actuals, blanca mixtura, mantonegro i sirà, local i global, claret i negre, tonalitats, àcid sulfurós, matasufrit, neteja i pulcritud, amor i dedicació, densímetre i grau, fermentació alcohòlica, paraulotes, malolàctica, manxetes de bicicleta, acer inoxidable, damajoanes, bombones enreixades, serpentí fredolic, xiripa, paciència embotellada, cossi de vinagre; orgull de mans tintades, de boques abeurades o d’ensalades ben trempades.
El Celler Son Real i la portassa de Can Memec són dos espais amics, ja vam compartir un vi, Brega 2023, una bota compartida a quatre mans i una caterva de varietats, dos vins units com la mateixa amistat; el cas del blanc de Neu des Pla és diferent, els raïms blancs de Son Apol·lonia van surar tots sols, l’únic mèrit va ser donar-los a n’en Xavier Torres.
Blanc Neu des Pla, vi de portassa fet al celler Son Real
Grau Alcohòlic: 12º vol
Varietats: Premsal Blanc, 32%; Riesling 25%; Giró Ros, 22%; Malvasia, 6%; Chasselas, 5%; Garnatxa Blanca, 5%; Viognier/Macabeu 5%.
