Enguany la verema torna al seu calendari tradicional, després de les collites dels anys 2022 i 2023 marcades per les onades de calor primerenques que feren madurar el raïm, abans d’hora. En aquesta 2024 la meteorologia ha respectat els temps de la vida de la planta i no ha estat fins aquesta setmana que s’ha començat a entrar la varietat més primerenca: el Chardonnay. Per alguns vinaters, fins i tot ara és massa prest i s’estimen més seguir a l’expectativa i deixar madurar un poc més el fruit abans de collir-lo.
El raïm arriba sa a la verema, com declarava fa només un dia el president de la DO Pla i Llevant, Antoni Bennàssar, que explicava que la manca d’humitat ha frenat l’aparició de fongs i malalties associades fins ara mateix. La calorada dels darrers dies, però, i la manca de pluja sí que han incidit en aquesta anyada que, segons les fonts consultades, ha provocat que la planta en passi set. Fins i tot aquelles plantacions que tenen possibilitat de regar la vinya han vist com al raïm li costa inflar el gra. Les que es fan a la seca, encara més. Per això, és generalitzada l’opinió que enguany es colliran menys quilos de raïm que els darrers anys.
“La calor tan forta dels darrers dies provoca que la vinya entri en una mena d’estat letàrgic que provoca una aturada de les seves principals funcions vitals. Ho fa per sobreviure en aquestes condicions tan adverses, comenta Bennàssar, i així estalvia energies que d’altra manera posarien en risc la supervivència de la planta”. Així, ni creix ni fa fotosíntesi, tot esperant condicions més favorables”.
Principalment, han començat a veremar aquells cellers que tenen previst fer vi escumós, que necessiten que el fruit conservi un alt grau d’acidesa.
Preocupació pels excedents
Una collita més curta no és vista amb preocupació pels elaboradors que enguany reconeixen altres maldecaps: Els excedents de vi d’anys anteriors, quan l’anyada va ser més generosa, romanen als cellers i als magatzems a l’espera de comercialització. “De vi, darrerament, se’n fa més que es ven”, reconeixen des del sector i això que la producció global de tota l’illa no basta ni prop fer-hi, per cobrir les necessitats del mercat. Mallorca “compra” quasi el 80% del vi que es consumeix, a fora. I massa vegades a preus imbatibles! “És evident que amb preus que van tirats, els que feim vi aquí, no podem competir”, afirmen veus del sector.” El vi que sobra fora arriba aquí, que és un mercat finalista, quasi regalat. I així, no podem aspirar a col·locar el nostre producte en condicions de lluitar pel favor del consumidor; si no destacam la nostra qualitat i singularitat”.
“Començam la meva vintena verema! Vint veremes i cada una diferent de l’anterior, amb més experiència, més arrugues… i amb les mateixes ganes de sempre. Serà una verema minsa, irrisòria, de molta qualitat però de gens de quantitat. La recordarem i aprendrem. A Porreres no hi ha plogut. Una verema de sequera màxima, de rendiments impossibles però la vintena! I seguim! “ha dit Bàrbara Mesquida, del celler porrerenc Mesquida Mora posant lletra al cantet que se sent arreu.
I és que les xifres canten i donen peu al debat de si convé frenar la possibilitat de créixer amb noves plantacions. Fa pocs dies, Sebastià Ordines, de 7103 Petit Celler, deia: “la producció en quilos ha augmentat, des del 2017 fins ara, un 36% i la comercialització en litres un 22%. Per tant, hi ha un 14% de vi que no som capaços de vendre. Això són a prop de 860.000 kg sobrants. Anam engreixant magatzems”, es lamentava.
Les darreres campanyes no han estat clarament dolentes econòmicament perquè la baixada de les vendes s’ha vist compensada per un lleuger augment del preu de la botella que ha permès equilibrar mínimament els balanços finals, però el problema continua generant controvèrsia: “la producció, si hi hagués vendes, no seria problema perquè, així i tot, som molt petits, però hem de trobar la forma d’implicar més als distribuïdors i restauradors”, afegeix Bernat Bauzà de Dalt Turó, que posa l’accent en la manca de dades “aquí per poder xerrar falta veure una gràfica de consum i de comercialització de vi en general, encara que fos de les grans superfícies. Necessitaríem saber els hàbits de consum. En el vi de copa de 5 € mai hi ha vi mallorquí i és aquí què tenim el problema”, rematava.
Sembla que la situació està més generalitzada del que es veu a escala local: “Els que més sofreixen la caiguda de vendes a Mallorca són els negres nacionals amb cos. Després van els negres en general. D’altra banda, el mercat ha tornat a apostar per les marques consolidades. També s’ha disparat la cocteleria, en detriment dels vins. En general, crec que sofreixen més els vins nacionals que els mallorquins”, apunta Vilislav Vili, de la distribuïdora Catavinos.
Sigui com sigui, el debat està damunt la taula i caldrà fer-li front si no es vol que la lògica del sistema prengui unilateralment les decisions….
