Les cooperatives pageses formen part de l’estructura que suporta la producció i comercialització agràries. Aquest fet és inqüestionable especialment a alguns dels pobles de Mallorca com Porreres, on l’història dels darrers 65 anys no s’entendria sense “la Cooperativa”.

Un aniversari que ha coincidit amb el temps amb la tria de Porreres com Poble de l’any (2022) i amb la recent inclusió (2021) de l’albercoc de Porreres al catàleg d’aliments de les Illes Balears. I és que l’albercoc és el fruit emblemàtic de la cooperativa i del poble, quasi en podríem dir que li dóna nom de tanta d’anomenada com té.

Però la Cooperativa és molt més i s’ha vist obligada a adaptar-se a les distintes circumstàncies que han anat canviant amb el temps. Així, es manté fent el seu paper fonamental pel poble, que viu bàsicament del que dona el camp, sigui fruita, hortalissa, ametlles o garroves. Una afirmació que sosté amb orgull Esperança Mora, alma mater de la Cooperativa porrerenca des de fa dècades, sobrevivint a les presidències de l’entitat.

Esperança Mora, primera a l’esquerra, alma mater de la Cooperativa, amb la batlessa Xisca Mora i la consellera Mae de la Concha/Cedida

La cooperativa fa 65 anys. Si feim la mirada enrere, com han estat aquests anys des del començament fins ara?

La cooperativa va començar al 1957 amb l’inquietud i necessitat d’ajuntar-se el sector agrari. Es reuní en un grup de gent per poder concentrar esforços, per fer producció i una millor comercialització. Va néixer com cooperativa per fer sobrassada, amb Baltasar Nicolau (1957-1963) a la presidència. Llavors es va reorientar cap a la concentració de la producció, implantació de noves varietats d’albercoc per fer la comercialització de l’albercoc sec, la insígnia de la Cooperativa, sota la presidència de Joan Lliteres (1963-1981).

Un línia que va seguir  la presidència de Jeroni Palerm entre 1981 i 1985. Llavors va ser quan va començar a baixar la venda d’albercoc sec, en temps de Francesc Sastre(1985-1992), mentre pujaba la comercialització del que necessitava el pagès per fer la producció (adobs, fitosanitaris, pinsos i altres). També va ser notòria la seva gestió per la promoció del cooperativisme

Què ha marcat la seva evolució?

La constancia, la qualitat i els bons pagesos; gent que ha mimat la terra per que doni el màxim profit al pagès.

Quins són els reptes que hi ha a l’horitzó?

Seguir una agricultura activa, amb els recursos que tenim. Cada vegada és més difícil fer un cultiu de secà. Aviat tendrem aigües regenerades el que ens donarà un futur més segur, i la Cooperativa canalitzarà informació i producció cap el mercat per adaptar a cada moment la normativa aplicable a l’entorn agrari. 

Com estar afectant els socis aquesta “crisi” de l’encariment de costos de producció?

Fent números, reduint animals, pensant en cultius més adequats i emprant els productes que donen més rendibilitat.

Notáu els efectes de les campanyes a favor del consum de producte local?

Sí, es va notar els temps del confinament i ara es valora menys però segueixen valorant els productes de temporada, d’aquí, de KM 0.

Les confitures, una altra manera de comercialitzar l’albercoc de Porreres/Cedida

Estau diversificant la vostra producció, amb les confitures per exemple…per què? i que hi ha en projecte?

L’albercoc és el nostre producte. Feim feina per poder gaudir-lo tot l’any en confitures, i l’albercoc sec.   Però la familia creix amb confitura de figa, de frare, de magrana agra per poder fruir els productes d’aquí tot l’any.   

Quin paper han de jugar les cooperatives en el món agrari d’ara endavant?

Hem de ser el motor que estira l’agricultura de les nostres illes, projectes de concentració defensant els pagesos que segueixen cuidant el nostre entorn  de manera sostenible, adaptats a la normativa agrària.  

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa