Amb aquest esperit s’aixecaren de la reunió mantenguda aquesta setmana amb uns ramaders de Galícia, bons coneixedor de la demanda contra el conegut com “càrtel de la llet“, una quarantena de ramaders de vacú llet de Mallorca, convocats pel sindicat UPA-IA. “No tot està perdut”, pensàven en conèixer les possibilitats que hi ha d’afegir-se a la demanda col·lectiva presentada contra un grup de 8 grans empreses lleteres (Danone, Corporación Alimentaria Peñasanta (CAPSA), Grupo Lactalis, Nestlé, Puleva, Calidad Pascual, Senoble Ibérica (actualmente Schreiber Food) que, entre els anys 2000 i 2013 pactaren preus, repartiment de proveïdors i intercanvi d’informació, per controlar el mercat, segons ha cosiderat provat primer per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, el 2019, i llavors per l’Audiència Nacional, la qual cosa va obrir el pas a les demandes civils de reclamació de danys per part dels ramaders.
La sentència estableix una compensació pròxima al 9,4% del preu pagat per la llet entre 2000-2013, més interessos, marcant un precedent clau per a milers de reclamacions, que ja s’han presentat per part de ramaders de tota la Península. Ara, els productors estan guanyant les primeres demandes de reclamació de danys en els jutjats de primera instància, si bé les indústries làcties estan apel·lant contra les resolucions dels tribunals, la qual cosa dilatarà durant anys tot el procés.
Un salvavides pels ramaders de Mallorca?
Amb l’objectiu d’animar als ramaders de Mallorca a afegir-se a la demanda, una delegació d’aquest sindicat pagès s’ha desplaçat aquests dies a Campos per explicar que, tot i que no hagin venut directament la llet a cap de les empreses que participaren a la conxorxa, podrien acollir-se a la demanda i reclamar les indemnitzacions que estipula la sentència gràcies al que es denomina “efecte paraigües”. És a dir, pel perjudici que va causar als ramaders un pacte que va arrossegar per avall el preu de la llet que es produia i es venia en aquell moment a tota Espanya.
En aquells temps, a principis dels 2000, prop de 286 ramaders entre Menorca i Mallorca, que venien la seva producció a empreses locals com AGAMA, PRILAC i Grimalt a Mallorca o Coinga, a Menorca, vàren ser víctimes del pacte del càrtel, el qual va reduir les possibilitats de negociació per part dels proveïdors de llet crua de vaca.
Els ramaders de Mallorca veuen ara amb esperança la possibilitat d’accedir a aquestes indemnitzacions. Joana Mascaró, portaveu dels ramaders mallorquins convocats per UPA-IA, sortia satisfeta de la reunió: “Si calculam una indemnització que frega els 10 cèntims per litre de llet durant 13 anys, ens surten prop de 85 milions d’euros a repartir, segons la producció de cadascú, en el conjunt de Balears. Això, afegeix, ens permetria envestir inversions i poder mantenir la producció d’aquí endavant, tot i que haguem d’esperar un parell d’anys la resolució de la demanda.”
El procediment és senzill, es tracta d’aportar la documentació corresponent als litres de llet venuts en aquells tretze anys, de 2000 al 2013, dades que de no haver conservat el ramader, consten en els arxius del Ministeri. A la demanda poden afegir-se fins i tot les vaqueries que ja no operen en l’actualitat o els hereus. La decissió serà presa la setmana que ve en el marc d’una nova reunió dels afectats.
