Dies enrere es reunia a Palma un grup de ramaderes i ramaders venguts de tot el territori peninsular per avançar en l’aplicació del que es coneix coim a ramaderia regenerativa, convidats per APAEMA, que feia d’amfitrió, i amb el suport de, projecte Pasture+. Es tractava del El I Congrés Internacional sobre la matèria, que superà les expectatives d’assistència amb més de 200 inscrits. El concepte sembla novedós però si el mires de ben a prop te n’adones que està inspirat en la manera de fer dels pagesos mallorquins d’un temps, quan el conreu de la terra era ‘ecològic’, sense saber-ho i quan les guardes d’ovelles pasturaven, en extensiu, pallucant d’aqui i d’allà, avui en aquesta tanca i demà a una altra fent ‘ramaderia regenerativa’ sense voler…Dit això, varen ser dies de molt de profit per què permeteren als presents intercanviar experiències i anar més enllà en aquest sistema que tants bons resultats està donant, a la vista del que es va poder escoltar.
En aquests termes intervengué, en nom d’APAEMA el seu president, Miquel Coll, qui va recordar que “la cria del ramat en extensiu és signe d’identitat de les Illes Balears i que “encara que avui està en risc, és una fortalesa extraordinària des de molts punts de vista: ambientals i socioeconòmics. Però aquest enllaç està en declivi”.
D’aquesta manera incidia en la temàtica d’aquestes trobada, els serveis ecosistèmics que aporta una manera de practicar la ramaderia que proposa un canvi profund en la manera de produir aliments d’origen animal, situant la salut del sòl, dels ecosistemes i la qualitat dels productes com a eix central. Referint-se a valors com aquests, Coll interpel·lava al Conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, present a l’acte, per recordar la demanda de que al manco el 50% de l’Impost de Turisme Sostenible financi els serveis ambientals de les explotacions agràries, és a dir, que es valori d’aquesta manera allò que aporten més enllà de la producció d’aliments.
El conseller, en el seu torn, assegurava que espera a rebre les conclusions del congrés per avaluar la possibilitat d’aplicar les tècniques i plantejaments de la ramaderia regenerativa. “El model de la ramaderia extensiva és aquell que s’ha de seguir, però fent possible que sigui rendible’, ha afirmava. I afegia, “la ramaderia regenerativa ens ofereix eines per reforçar un model de gestió arrelat al territori i profundament connectat amb la salut del sòl i la biodiversitat. Aquest Congrés ens permet avançar en un debat necessari per garantir un futur sostenible i rendible per al camp de les Illes», deia el conseller.
Simonet recordà que la Conselleria gestiona aproximadament 40 milions d’euros procedents de l’Impost de Turisme Ossotenible (ITS), un 15 % del total, que s’han destinat al Pla Estratègic de la Ramaderia (uns 4 milions d’euros), a promocionar el producte local (uns 4 milions d’euros) i a dur a terme actuacions forestals i de biomassa (uns 12 milions d’euros), àmbit en què la ramaderia també pot participar. A més, subratllava que els boscs de les Illes eren històricament zones de pastura i contribuïen a l’equilibri del territori.
Incidint en la postura de l’administració, Fernando Fernández-Such, Director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la CAIB, en el decurs d’una taula rodona posterior, subratllava la necessitat d’estudiar quin encaix ha de tenir la ramaderia regenerativa en les polítiques públiques, però començant per definir clarament del concepte. En tota aquesta qüestió, deia, s’articulen els conceptes de ramaderia extensiva, ecològica i regenerativa i considerava que és important parametritzar bé del que es parla per poder desenvolupar polítiques al respecte. Així mateix, s’ha mostrat partidari de que a les Illes Balears s’ajudi per igual a tots els models de ramaderia sense donar prioritat a la regenerativa.
En la intervenció, Fernández afirmà que la ramaderia regenerativa fa un ús més eficient dels recursos propis, de manera que es redueix la dependència d’inputs externs. Advocant per fer una transició cap a aquest model, defensava que les polítiques públiques han de donar suport a aquesta transició reforçant les eines de la PAC, impulsant la mobilització de superfícies de pastura i millorant-ne la qualitat per avançar cap a un model més sostenible. “Tenim l’oportunitat d’orientar la política agrària perquè acompanyi de manera realista els ramaders que volen millorar els seus ecosistemes, integrar races autòctones, utilitzar eines digitals i apostar per pràctiques que restauren el sòl. El repte és adaptar els instruments públics a la realitat diversa del sector”.
Des de l’àmbit científic, cal destacar les conclusions que ha exposat Magdalena Adrover, manescal i responsable del projecte PASTURE+ a APEMA, que va mostrar els resultats del seguiment a diferents finques de Mallorca durant tres anys i mig. A més de confirmar amb dades i fets com els que expliquen ramaders i ramaderes, mostrava gràfiques en les quals es constata que amb aquest sistema es preserven cobertes vegetals que protegeixen el sol de l’erosió i la pèrdua d’humitat: “no podem fer que plogui, però si podem crear entorns més resilients, més resistents a la sequera”, deia.
Entre les diferents comunicacions, s’han pogut escoltar la de la Xarxa de Productors per a les Bones Pràctiques Ramaderes, impulsada per APAEMA i que ha analitzat Magdalena Adrover sota les directrius del projecte PASTURE+. Gràcies a les pràctiques regeneratives, totes les finques implicades estan aconseguint molts bons resultats en condicions molt diverses, des d’aquelles on més plou, com les de Pollença, a les que suporten condiciones d’aridesa, com les de la marina de Llucmajor.
Èxits i dificultats
Parlam d’èxits, però també de dificultats. La jornada de divendres, centrada en la comercialització, va servir per exposar la complexitat normativa que afecta aquest perfil de productors en un context aparentment dissenyat per a la gran indústria. Ubicats en la realitat que ens ocupa, deien des de l’organització, hem de pensar en la conveniència de petits escorxadors multi espècie, d’escorxadors mòbils, o d’obradors de transformació de petita escala i on les maneres de fer tradicionals poden quedar fora dels plantejaments inicials de la norma.
Especial protagonisme va tenir en aquestes jornades el projecte de promoció ME ecològic de Mallorca i l’experiència cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), creada per donar sortida comercial al producte. Aquesta manera de fer és la que el president de PEM, Xisco Llompart, considera que s’adapta al context de l’illa. “Pens que a Mallorca aquest és l’única forma que funciona a llarg termini”, afirmà.
El projecte de promoció ME ecològic de Mallorca, nascut el 2015, i PEM, fundada el 2017, va aconseguir distingir la carn produïda en ecològic i la cooperativa ha aglutinat ramaders i ramaders que, units, poden arribar als grans consumidors.
Llompart assenyalava que haver consolidat la complicitat entre el sector primari i el de serveis és clau en la seva progressió. “La cadena hotelera Garden Hotels s’ha adaptat a les nostres necessitats més que nosaltres a les seves.” L’acord consisteix a establir volums de compra anuals per part de la cadena, que serveix el me ecològic als bufets dels seus establiments. L’any passat adquiriren més de set mil quilos en canals. “I ara tenim -afegeix Llompart- una segona cadena hotelera que fa feina amb nosaltres, MacHotels, i hem pogut integrar nous pagesos, joves, amb molta activitat, per cobrir la demanda. Enguany hem incrementat un 33% la comercialització. És un gran èxit.” Això quan, en aquest exercici, PEM haurà servit vint-i-un mil quilos de carn de me amb el segell d’ecològica, deu vegades més que en els inicis de la seva activitat.
Actualment, PEM està forma per uns cinquanta socis, una trentena de ramaders i una vintena d’hortolans. “Els ramaders són de petita i mitjana escala -detalla Llompart- des dels que tenen vint-i-cinc ovelles als que en tenen quatre-centes. Som famílies que manegen ramat a les seves finques, i la cooperativa els uneix, integrant aquells que potser per ser petits no els són tan rendibles, però ens unim per la manera de produir i comercialitzar junts un producte que sabem que és de màxima qualitat.”
A l’hora de fer balanç del congrés, Magdalena Adrover deia: “És una llàstima que tots els polítics que intervingueren a la primera jornada insistiren que farien feina per a tot el sector ramader i no només per aquesta ramaderia amb tècniques regeneratives, mostrant que no ho veuen realment com una eina per a reconvertir i enfortir el sector en conjunt. Pensen que ens han de fer una mica de cas a nosaltres i una mica de cas als altres. No entenen que si volen que la ramaderia en general continuï i sigui viable, aquestes eines són molt interessants per aconseguir-ho.”
Al llarg d’aquestes dues jornades es va veure, aiximateix, que es necesiten fórmules per fer-se un lloc en el mercat i per aixà es reclama la complicitat a l’administració.
Un poc de pedagogia: ramaderia regenerativa
Ramaderia regenerativa: és un enfocament que busca no només produir aliments, sinó restaurar la salut dels ecosistemes. Prioritza pràctiques que milloren la biodiversitat, la fertilitat del sòl, la retenció de carboni i els serveis ecosistèmics, tot minimitzant l’impacte ambiental.
Maneig holístic: és una tècnica concreta dins de la ramaderia regenerativa que planifica de manera integrada el moviment del ramat, considerant les necessitats del sòl, de la vegetació, dels animals i de la comunitat. Es tracta d’un sistema de pasturatge adaptatiu: es defineix un context de gestió, es planifica quan i com moure els animals, amb períodes de descans per a les pastures, de manera que el sòl es recuperi, la vegetació es regeneri i es mantingui una cobertura vegetal saludable. Aquest enfocament ha demostrat beneficis per a la biodiversitat, la retenció d’aigua i la salut dels animals.
La ramaderia regenerativa és un model de producció que contribueix, segons es va destacar, a la fixació de població i és un dels que més afavoreixen la incorporació de joves al sector.
El projecte PASTURE+ és una iniciativa estatal que promou el maneig holístic d’animals per millorar la viabilitat econòmica, social i ambiental de les explotacions ramaderes.
Es tracta d’un projecte que ha permès recollir dades i experiència durant tres anys i mig en finques ecològiques d’Extremadura, Almeria, País Basc i Mallorca, amb un suport científic de diverses universitats i centres de recerca.
A Mallorca, PASTURE+ està actuant sobre gairebé 500 hectàrees repartides en finques d’oví, boví i caprí ecològics. Les línies d’acció inclouen la implementació de bones pràctiques com la rotació del ramat (maneig holístic), la reducció del llaurat, la sembra de pastures naturals, i el monitoratge ambiental de múltiples paràmetres: biodiversitat vegetal i microfauna, capacitat de retenció d’aigua del sòl, fixació de carboni, entre altres.
També es compararà la qualitat de la carn procedent d’animals alimentats només amb farratge amb la d’animals engreixats amb pinso.
PASTURE+ està finançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) de la UE. Fundación Biodiversidad.
.
L
