Jaume Grimalt Obrador s’ha mort a 86 anys després d’una llarguíssima carrera professional lligada a l’agricultura de les Illes Balears, i especialment de Mallorca. Nascut a S’Horta (Felanitx), la seva formació com a enginyer agrònom el va capacitar per exercir distints càrrecs dependents de l’Administració estatal, a Madrid i a Mallorca. En actiu fins ben entrat aquest segle, Grimalt va ostentar la presidència del Consell Regulador de la DO Pla i Llevant entre els anys 2003 i 2004 càrrec que va compatibilitzar amb la presidència del Consell Agrari de Mallorca i el Consell d’Administració de Mercapalma. També va col·laborar activament, per raó del seu càrrec, en la creació i posada en funcionament del Parc Nacional Marítimo-Terrestre de Cabrera i en la reestructuració i regularització del sector lacti. La presidenta de les Illes Balears, Margalida Prohens, juntament amb la resta de membres del Govern, ha expressat el seu condol per la mort de Jaume Grimalt Obrador, tot recordant que havia estat guardonat amb el Premi Ramon Llull l’any 2006 en reconeixement de la seva trajectòria.
Un patrimoni que no es perdrà
L’any 2019, Grimalt va fer donació a la Universitat de les Illes Balears d’un conjunt de documents, llibres i materials, entre els quals informes agronòmics antics, de final del segle XIX i principi del XX, que varen ser recuperats pel senyor Bartomeu Simonet i conservats pel donant, informa la UIB.
“Són informes que de manera preceptiva enviaven els caps del Servei Agronòmic provincial al Ministeri d’Agricultura (abans, de Foment) i abasten una etapa cabdal en la transformació agrària que han experimentat les illes Balears, des de la dècada dels anys setanta del segle XIX fins als anys cinquanta del XX i principi dels seixanta”. A més, aquest fons documental ha permès i permet fer recerca vinculada a la història agrària i també a aspectes d’enginyeria agronòmica. De fet, ha estat consultat per redactar tesis doctorals i articles científics.
Un president amb les mans lliures
“La DO Pla i Llevant està de dol per la mort del que fou president de l’entitat Jaume Grimalt Obrador, el qual va deixar una empremta profunda durant tota la seva vida professional sempre lligada al camp de l’agricultura, com a funcionari del Ministeri d’Agricultura o, com ens interessa en el nostre cas, com a president del Pla i Llevant durant els anys 2003 i 2004”, diu el president de la DO Pla i Llevant, Antoni Bennàssar en conèixer la notícia de la mort de Grimalt.
Els viticultors i bodeguers de l’associació de manera unànime parlen de la seva bona homenia, capacitat de diàleg i de la seva capacitat de no perdre la paciència en cercar solucions en les situacions més problemàtiques. Entregat completament a la feina. Molt preocupat per la qualitat dels vins que s’elaboraven. Així ho manifesta el bodeguer de Manacor, Miquel Gelabert, que va coincidir amb ell a la primera època del Pla i Llevant, durant el seu mandat.
Per la seva banda, Luís Armero, bodeguer a Felanitx, destaca que va posar tots els seus coneixements, les seves relacions i la seva capacitat personal al servei de la denominació d’origen. Varen ser molt importants en aquell moment, el coneixement que va aportar sobre el funcionament de l’administració, aspecte que era cabdal a l’hora de posar en marxa una associació de vi i que molts dels integrants de la mateixa n’ignoraven molts d’aspectes. I, en concret, dins el Pla i Llevant va tenir un gran paper en ser pont entre els bodeguers i els viticultors, moltes vegades amb interessos oposats que ell va saber superar. Va aconseguir, el seu enteniment, per la de la seva gran formació en temes d’agricultura, especialment en el món del vi.
El que fou director tècnic de la DO, Miquel Feliu, parla de les dificultats que hi havia en posar en marxa una associació d’aquests tipus. Va liderar la transició cap a una estructura sòlida de la denominació d’origen en què va posar d’acord a tots els membres. Va ser el primer president que no tenia interessos econòmics en el funcionament de l’agrupació i això li va atorgar el reconeixement que bodeguers i viticultors que veien en ell una persona que vetllava pels interessos de tots sense obtenir-ne cap benefici personal.
Joan Rosselló Veny, professor de la UIB, en destaca un aspecte molt important lligat al coneixement de la història del vi a Mallorca. Jaume Grimalt, com a representant del Ministeri d’Agricultura a les Balears va recuperar un grapat d’informes sobre la situació de l’agricultura a les Illes Balears en la transició dels segles XIX i XX que han estat de molta ajuda als historiadors per aclarir aspectes bàsics de l’evolució del cultiu de la vinya a Mallorca, estudis que estaven a punt de desaparèixer. Aquests estudis han servit de base a recents publicacions de la Conselleria d’Agricultura. En concret, gràcies a aquesta conservació coneixem quan varen aparèixer les varietats autòctones més importants de Mallorca: callet i manto negro.
Descansi en pau.
