Per més que s’ha denunciat reiteradament encara no s’ha posat solució a un problema greu per als pescadors professionals de les Illes Balears: L’abandonament de centenars de cadàvers de tonyines que hi ha a la mar balear els causa molts de maldecaps per aquest sector. Els pescadors d’arrossegament veuen amb impotència com es repeteixen els casos. Ara recentment s’ha tornat a donar un cas clamorós i per més que s’ha elevat la queixa fins a Europa, els tonyinaires continuen amb aquesta pràctica impunement, com ha denunciat la Fundació Marilles que apunta també els danys mediambientals d’aquesta pràctica.
“Tenim el millor calador de tonyina de la Mediterrània i, per això venen els tonyinaires de França, d’Itàlia i fins i tot els “pirates” del Japó i Corea i amb un parell de dies fan tota la quota que tenen autoritzada. Les tonyines que els interessen per la mida i el pes, les encerclen i esperen que arribin les gàbies, que van més lentes. Així, els animals que es troben acaramullats, s’estressen dins la xarxa i alguns moren. Quan arriben les gàbies, hi passen els animals vius a dins per dur-los a les granges d’engreix que hi ha al Llevant espanyol, a Múrcia i Tarragona, i els morts els llancen a la mar“, explica Domingo Bonnín, president de la Federació de Confraries de Pescadors de les Illes Balears i pescador professional ja retirat.
Aquest és l’origen de tots els mals. A partir d’aquí és quan aquestes tonyines mortes acaben a les xarxes de les barques de bou dels pescadors d’arrossegament: “Quan trobam, dins la xarxa, una tonyina morta i moltes vegades en estat de descomposició, estam obligats a tirar tota la pescada, amb tot el dany que això ens ocasiona per què tornam de buit al port. I això ens passa sovint quan anam pescar sardina o seitó”.
Aquest problema recurrent és conegut no només entre els pescadors illencs, també per les autoritats competents que no han trobat encara la manera de posar-hi remei i, en conseqüència, “tenim zones de pesca a les quals no hi podem anar perquè són un camp de mines tonyines mortes i si passam pescant una vegada i una altra les tornam a agafar”.
Els ‘punts negres’ a la mar balear
I així, els pescadors tenen ja un mapa de punts negres pels quals no convé acostar-s’hi: “Són zones a 24 milles nàutiques de Palma. Al sud-sudoest i sudest de Palma, pesqueres de la preuada “gamba vermella”, diu Bonnín. Però aquesta no és l’única. Una situació que Domingo Bonnín ha denunciat davant el MEDAC, el consell consultiu mediterrani del sector pesquer, que aquest mes s’ha reunit Croàcia, amb l’esperança que s’acabi amb aquesta pràctica tan danyina.
I això, enmig d’un altre debat, a causa de la quota de pesca adjudicada als pescadors illencs d’aquesta mateixa tonyina, que consideren insuficient. Pensen que pateixen els danys i no poden a penes beneficiar-se de la part positiva de la pesca de la tonyina en aigües de la mar Balear: “Noltros tenim una quota molt petita de tonyina. Només podem pescar 50 tones a l’any, que no és res devora el que poden pescar els nostres competidors que venen i fan net. Per això demanam una ampliació del nombre de quilos que ens permeti treure profit d’un peix que ara ja s’ha recuperat a nivell d’espècie i que és ben valorat al mercat”, afegeix Bonnín.
Aquesta mateixa setmana, el conseller Joan Simonet ha fet aquesta reclamació davant el consell d’Agrofish, en nom dels pescadors. Simonet ha volgut traslladar la reivindicació que augmenti la quota de tonyina que poden capturar els pescadors artesanals de tota la Mediterrània espanyola «i en particular els pescadors de les Illes»
