Toni Sureda ha reobert la síquia on es guarda el tresor del vinyet per celebrar el berenar de verema amb el vi de 2018. És una tradició que es viu cada any a Son Macià i que ja té tres generacions de protagonistes, el padrí, el pare i el fill. En arribar aquests dies de novembre és el moment per “despertar el vi”. Enguany es va enterrar una partida de botelles del negre de 2018 i ha arribat el moment de tastar-les amb un bon berenar.

Toni ha estat l’encarregat d’obrir el clot i anar treguent una a una les botelles, brutes de terra, que testimonien d’aquesta manera el seu pas de més de tres mesos baix terra, dins una sÍquia d’uns cinc metres de llargària i dos de fondària feta ben enmig de la vinya. Allà reposen sense sentir més que el batec de la terra, atemperada de la calor de l’estiu i dels dies més frescos de la tardor. D’aquesta manera fan una criança peculiar.  Sosté que en estar enterrat, el vi enveeix d’una manera especial. Creu fermament que fer la criança del vi sota terra l’afina d’una manera especial gràcies a la temperatura i l’humitat que romanen pràcticament constants.

La botella amb les traces de la terra que l’ha acollit els darrers mesos| cedida

El Son Vell 2018 és un vi  fet amb 45% de callet, un altre 45% de fogoneu mallorquí i un 10 de cabernet sauvignon. Pel que fa al fogoneu, prové d’unes vinyes velles, de seixanta anys que són el tresor d’Antoni Sureda.

Diuen els que l’han tastat que és un vi de poc grau, lleuger, fi i elegant, afruitat i profund. Amb una dosi escasa de sulfuros (50-70mg/litre).

En Toni fa vi a la seva manera. En fa de dos tipus: el Son Vell, amb un any de maceració a partir de dues varietats de raïm: Callet i Fogoneu mallorquí. I el Corrent, que és un vi jove de l’any, de Callet, Fogoneu francés, Mantonegro  i Batista. Totes elles les conra al vinyet d’una finca on tot respira respecte per la  terra i per una manera de fer a l’antiga, com feien els padrins, és igual si és la vinya, com si és hortalissa, cereal, fruita seca o els mens. Tot ecològic, bé com es feia un temps.

Nou comentari