S’acosten les festes de Pasqua i la gastronomia mallorquina mana anar a comprar la carn de me per les distintes elaboracions tradicionals: el rostit del dia de Pasqua i les panades. Un temps, per tant, en el qual els ramaders d’oví es converteixen en protagonistes ja que han de servir el producte estrella d’aquestes festes.

Enguany, la pujada dels preus ha encarit la producció, i la sequera dels primers dos mesos de l’any ha compromès les pastures. Per això els ramaders es queixen quan no els arriben ajudes de l’Administració. Han alçat la veu els productors de me ecològic, promotors de la campanya de consum d’aquest producte, que creuen que no se’ls ha tengut en compte, per què la conselleria i el ministeri, diuen, només pensen en els ramaders que fan llet. Ho hem sentit a Xisco Llompart, titular de la finca Purgatori.

Com valorau les ajudes que s’han aprovat per la ramaderia arran de l’escalada dels preus i la guerra d’Ucraïna?

Molt decebuts ja que aquestes ajudes només van destinades a seguir fomentant una ramaderia insostenible a nivell econòmic social i mediambiental. Només es donaran ajudes als sectors molt dependents dels insums i que ja estaven patint per subsistir abans de la pujada de preus d’insums i carburants.

Amb el model industrial hem destruït el concepte de ramaderia, basada en la relació dels homes amb els animals i el seu entorn. Abandonem els nostres recursos ramaders en pro d’un negoci que viu de l’espoli a tercers països, siguin Ucraïna, Argentina o Somàlia. Aquesta guerra no és més que un efecte d’aquest interès econòmic i no la causa de l’actual crisi del sector. La ramaderia extensiva i ecològica aposta per un model més sostenible, que reforça el teixit social ambiental i econòmic de proximitat.

Torna la campanya per promocionar el consum de carn de me ecològic fet a Mallorca. Com estan els preus d’aquesta carn enguany? Heu notat que no arriba gènere de la Península en el nivell de demandes?

Enguany ja hi havia una pujada generalitza del preu de la carn abans de la guerra, però aquests preus segueixen essent insuficients per tal de fer rendible la ramaderia. La producció industrial de carn està col·lapsant amb la pujada de preus dels insums, però la ramaderia extensiva ha sofert tots aquests anys per un model basat en la carn barata per al consumidor però cara per la salut i el medi ambient. Hem de ser conscients del que suposa produir carn a nivell industrial i del que suposaria la desaparició de la ramaderia extensiva per al nostre entorn. Vivim a una illa privilegiada que no ha sofert excessivament la industrialització ramadera i agrícola però que n’ha patit les conseqüències econòmiques.

També cal denunciar que des del govern s’han promocionat iniciatives que promouen l’exportació de carn produïda a l’illa, un autèntic disbarat, amb l’excusa dels baixos preus que patim els ramaders de les illes, quan en realitat aquestes iniciatives estan en mans dels mateixos actors que exporten els animals de Mallorca cap al nord d’Àfrica en camions congelador (on és la crisi del combustible?) o en viu cap als països àrabs (on es el benestar animal?). Aquests mateixos actors que importen carn per omplir hotels, restaurants i carnisseries, i que prefereixen pagar un poc més al producte de fora que per al produït aquí.

Desgraciadament la ramaderia va minvant any rere any i ens fem lluny d’aquesta pretesa “sobirania alimentària”. Cal un canvi en el model alimentari i apostar per un producte de qualitat i proximitat certificada com me ecològic de mallorca.

Arriba la “temporada alta” per la carn de ma/Cedida

Nou comentari

Comparteix