Balears ha liderat la proposta i l’aprovació del mecanisme de bona execució del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PEPAC). Aquesta mesura, aprovada en l’Òrgan de Coordinació del PEPAC, és la darrera eina pendent per completar el desplegament de la PAC 2023-2027 i entrarà en vigor a partir de l’any 2026. L’objectiu del mecanisme és incentivar i premiar les comunitats autònomes que superin el 100% de l’execució dels fons FEADER assignats i amb els quals es financen les mesures del segon pla de desenvolupament rural, mitjançant una redistribució dels fons procedents d’aquelles comunitats autònomes l’execució de les quals no ha arribat al 85%. Qui hi ha darrere l’aprovació d’aquesta nova eina és el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, que ha estat l’encarregat de negociar la PAC 2023–2027 per a les Illes Balears i és el representant de la comunitat autònoma en aquest espai. El director general ha treballat “amb insistència i actitud constructiva per aconseguir tirar endavant aquest mecanisme”, segons ell mateix ha declarat.
Premi per als territoris que han gestionat la totalitat dels recursos
L’Òrgan de Coordinació del PEPAC és l’encarregat de fer el seguiment i coordinar l’aplicació de la PAC a tot l’Estat, i aprova les modificacions i correccions que siguin necessàries cada any. Aquesta tasca també ha estat liderada pel País Basc. A més, el director general, ha afegit que el mecanisme “beneficiarà a mitjà termini a totes les comunitats autònomes, no només a les que tenen un grau d’execució més elevat”.
D’altra banda, Fernández ha valorat la feina que ha fet el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per poder aprovar finalment aquest mecanisme. En aquest sentit, ha subratllat la complexitat de la iniciativa per la seva alta sensibilitat, ja que, “la sobre execució que hem aconseguit determinades comunitats autònomes es cobreix retraient recursos d’altres comunitats que no han assolit el mínim exigit”. També ha recordat que el mecanisme vol evitar el risc de descomprimís perquè els fons que no s’executen s’han de retornar a la Unió Europea.
Si la iniciativa entràs avui en vigor, només les Illes Balears i el País Basc superarien el 100% d’execució dels fons agraris europeus, concretament l’arxipèlag té un percentatge d’execució del 126%. Això suposaria uns 3 milions d’euros en un any. Una quantitat que, segons Fernández “suposaria un alleugeriment al sobre esforç financer que ja assumeix el Govern per dotar totes les línies d’ajuda”. Per tant, hi ha altres comunitats autònomes l’execució actual de les quals està per sota del 50%.
Fernández ha recordat que la negociació de la PAC 2023-2027 ja va suposar un canvi de paradigma de les Illes Balears dins de la PAC. En aquest sentit, el director general ha explicat que “es va reconèixer una regió insular específica i es van ampliar els conceptes per accedir a les ajudes. Vàrem aconseguir acordar imports diferenciats respecte a la mitjana peninsular per a totes les intervencions, cosa que ha suposat un increment d’entre el 20% i el 60% en tots els imports unitaris. Dins tota la negociació del PEPAC, quedava per materialitzar la creació del mecanisme de compensació per bona execució, que ara s’ha dut a terme i que es basarà en les dades d’execució a 30 de desembre de 2025”.
La redistribució dels fons es farà durant la primera Conferència Sectorial de 2026 i, a partir d’aquest moment, cada any fins al final del període.
Agricultura, en el Pressupost General de la comunitat autònoma per a 2025
Aquesta setmana, el Parlament ha aprovat definitivament la Llei de Pressuposts Generals de les Illes Balears per a 2025. En aquesta llei, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural rep un total 135,2 milions d’euros i augmenta un 6,3% respecte a 2024.
“Són uns comptes per continuar donant al sector primari de les eines per assolir la rendibilitat de les explotacions agràries i dels pescadors. Permetran una gestió més eficient dels espais naturals, fer front a les plagues forestals i les espècies invasores i reforçar els mitjans d’extinció contra els incendis forestals”, ha dit el conseller Joan Simonet. Les xifres en detall deixen 62 milions d’euros per a la conservació dels espais naturals, 11 milions d’euros per al Pla de Regadius i per al Pla Estratègic de la Ramaderia, 3,6 milions d’euros per a la promoció del producte local i 3,5 milions d’euros per garantir la viabilitat del sector pesquer.
