La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través del director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha fet un balanç detallat sobre la situació actual de la sanitat animal a l’arxipèlag davant el sector agrari vinculat a la ramaderia, després d’analitzar l’evolució de les principals malalties animals i les actuacions que han duit a terme els serveis veterinaris oficials en coordinació amb el sector. En aquest sentit, Fernández ha destacat que «malgrat el context sanitari tan complex a escala estatal i europea, a les Illes Balears la sanitat animal es manté sota control. Tanmateix, l’exigència derivada de les alertes sanitàries ens obliga a reforçar i executar tots els programes de vigilància i control de cada malaltia».
El director general ha subratllat que «la sanitat animal a les Illes Balears es fonamenta en la coordinació de les decisions dins el Comitè RASVE; en el compliment dels plans de control i de detecció precoç mitjançant mostreigs i analítiques prèvies; en l’actualització permanent dels protocols d’actuació davant les diferents malalties; en la vigilància constant, i en la col·laboració directa amb el sector, fet que ens permet reaccionar amb rapidesa davant qualsevol risc sanitari».
Seguiment estricte de cada una de les epidèmies
Precisament per millorar el sistema, i arran de la reaparició de la pesta porcina africana, la Conselleria ha dissenyat un sistema de classificació de les explotacions en funció del risc, i també ha fet una revisió de les enquestes de bioseguretat que han d’aplicar les explotacions. A més, Fernández ha destacat «la dedicació i la professionalitat del Servei de Ramaderia de la Direcció General, i també de les agrupacions de defensa sanitària (ADS), la implicació de les quals és clau per afrontar amb èxit aquests mesos tan exigents».
Un dels principals apartats del balanç és el relatiu a l’evolució de la llengua blava, especialment després de la detecció, el setembre de 2025, del serotip 3 a Mallorca. Des del primer moment, la Conselleria va activar una estratègia de contenció basada en la declaració d’emergència sanitària, la delimitació de zones prioritàries i l’inici immediat de la vacunació. Aquestes actuacions han permès alentir de manera significativa la propagació del virus i reduir-ne l’impacte sobre la cabanya ramadera.
Fernández ha assenyalat que «l’extensió d’una malaltia com la llengua blava no es pot evitar al 100 %, però, sens dubte, comparant les dades amb l’evolució del primer any del serotip 4 (2021) i del serotip 8 (2024), en aquesta ocasió s’ha aconseguit que avanci molt més lentament i amb una virulència menor, que era l’objectiu principal». Gràcies a aquesta estratègia, Menorca i Formentera s’han mantingut lliures de la malaltia, mentre que a Eivissa només se n’ha registrat un focus aïllat, sense noves sospites posteriors. Aquest dilluns, 15 de desembre, s’ha entrat en el període d’estacionament lliure, fet que implica que el mosquit vector ha deixat de circular i que tenim quatre mesos per reforçar la immunitat i «encarar la pròxima campanya amb molta tranquil·litat».
En data 5 de desembre de 2025, la cobertura vacunal davant el serotip 3 arriba al 63,2 % del cens oví de les Balears, amb una cobertura de gairebé el 75 % a les explotacions integrades en les ADS. A Mallorca, illa que concentra pràcticament tots els focus, la vacunació ja ha assolit el 76 %, mentre que a Eivissa, tot i haver-se declarat un únic focus fa tot just tres setmanes, la vacunació ja cobreix el 46 % de la cabanya ovina. El director general ha remarcat que «l’elevat grau d’integració del sector a les ADS ha estat determinant per desplegar la vacunació amb rapidesa i eficàcia».
Tal com ja es va informar al sector en el moment oportú, les dades facilitades pels laboratoris fabricants i per la resta de comunitats autònomes que han patit el serotip 3 mostren que la vacuna no genera una immunitat total. No obstant això, els serveis veterinaris oficials i els veterinaris de camp de les ADS han constatat que l’efectivitat ha estat molt alta, ja que ha reduït la gravetat dels quadres clínics, ha facilitat la recuperació dels animals i ha contribuït a frenar el contagi.
A partir de l’anàlisi contínua i directa amb les explotacions afectades, s’han obtingut els primers resultats. El percentatge d’animals malalts a les explotacions que han declarat focus se situa entorn de l’11 % de mitjana, mentre que la mortalitat general és del 5,2 %, i els casos més greus es concentren a les explotacions afectades en l’inici del brot. Tanmateix, s’ha identificat una desena d’explotacions en què aquests índexs s’han disparat molt per sobre de la mitjana, motiu pel qual els serveis oficials han duit a terme visites de camp per recollir informació que permeti determinar les causes d’aquestes situacions anòmales.
Pel que fa al serotip 8, la Direcció General d’Agricultura exposa que es pot començar a considerar controlat. No s’han declarat focus des del desembre de 2024, fet que confirma l’elevat nivell d’immunitat assolit després de dues campanyes consecutives de vacunació. «Això ens permetrà, l’any 2026, tramitar davant la Unió Europea la declaració de les Illes Balears com a zona lliure d’aquesta malaltia», ha indicat Fernández.
Quant a la grip aviària, una malaltia amb un risc creixent a escala europea, a les Balears no se n’ha detectat cap cas. No obstant això, el director general ha remarcat que «els mapes de risc que rebem setmanalment indiquen una progressió molt preocupant, per la qual cosa no podem abaixar la guàrdia». La Conselleria ha activat mesures preventives, com ara el confinament d’aus quan no es pugui garantir la protecció davant el contacte amb aus silvestres, la prohibició de fires i mercats avícoles i el reforç de la vigilància epidemiològica, especialment a zones humides i àrees de pas migratori. «Actuam des de la prevenció, perquè no podem esperar a tenir un focus per reaccionar», ha afirmat Fernández.
En aquest sentit, s’ha elaborat un nou protocol unificat de detecció de la grip aviària, adreçat a aus silvestres, aviram, aus captives i aus de caça. Durant l’any 2025, s’han incrementat els controls un 64 % respecte del que estableix el Programa Nacional, amb 61 actuacions, mentre que l’any 2024 se’n varen fer 37. «No obstant això, ens preocupa especialment la baixa notificació d’aus silvestres moribundes o mortes per a la presa de mostres, motiu pel qual s’ha reelaborat el protocol», ha explicat el director general.
Pel que fa a la dermatosi nodular contagiosa, la Conselleria manté una vigilància reforçada arran de l’aparició de focus a França i Catalunya, i aplica mesures cautelars com ara la restricció de moviments de bestiar boví, la suspensió de fires i el control exhaustiu del transport d’animals. Fins ara, totes les mostres analitzades han resultat negatives.
Finalment, la detecció recent a Catalunya de pesta porcina africana (PPA) en senglars ha obligat a redirigir i reforçar l’estratègia de vigilància i control que es du a terme a les Illes Balears en compliment del Programa Nacional. Tal com ja s’ha informat, els controls de PPA es duen a terme d’acord amb el que està establert, amb prop de 700 analítiques anuals. A més, s’ha elaborat un protocol especial d’actuació davant la PPA, que inclou la vigilància de tots els moviments de porcí que arriben a les Illes Balears. Igualment, s’ha desenvolupat una metodologia de classificació de les explotacions porcines segons el nivell de risc, i s’han identificat 32 explotacions de risc elevat amb les quals es treballarà en l’enquesta i en el pla de bioseguretat durant les setmanes vinents.
Fernández ha recordat que, tot i que el brot de PPA a Catalunya es pugui controlar en les pròximes setmanes, la normativa europea estableix un període de 12 mesos des del darrer focus declarat durant el qual totes les comunitats autònomes han de reforçar els programes de vigilància.
Amb tot això, el director general ha conclòs que, malgrat la complexitat de la situació i gairebé tres anys d’alertes continuades, «podem afirmar que la sanitat animal a les Balears es manté estable, gràcies a la feina constant dels serveis veterinaris oficials, la implicació del sector ramader i la col·laboració activa de les ADS». Finalment, Fernández ha subratllat que «des de la Conselleria treballam en la direcció correcta en matèria de sanitat animal per garantir la protecció de la cabanya ramadera, la seguretat alimentària i l’anticipació davant riscs sanitaris».
SERGAL, un exemple a seguir
El director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, va visitar la setmana passada l’explotació porcina Sergal, que es va establir a Mallorca fa dos anys i destaca pel seu alt nivell de bioseguretat i sanitat animal, especialment rellevants en el context sanitari actual. Fernández va posar d’exemple aquesta explotació. “La feina de Sergal és un bon exemple del compromís col·lectiu amb la bioseguretat i la salut animals, essencials per reforçar la protecció del sector ramader”, afirmà.
A l’explotació, amb 2.000 mares, es controla tot el procés productiu: inseminació, gestació i cria de porcelles fins als 6 kg. Posteriorment, els animals es traslladen a la granja que l’empresa té a Barcelona, on s’engreixen fins als 18 kg abans de ser distribuïts a altres explotacions de Catalunya.
Cada setmana surten 1.300 porcelles cap a la seva instal·lació de Barcelona, però una part de la producció també es destina a operadors de les Illes Balears, especialment amb vista a la campanya de Nadal.
