Fernando Fernández Such: “El vi és un dels sectors estrella de l’agricultura Balear”

El director general d'Agricultura posa el sector vinater com a exemple de rellançament econòmic per altres sectors de la pagesia illenca

En plena etapa de recuperació de l’activitat, acabats d’aterrar en una nova edició de la nova normalitat, tenim ocasió de conversar amb el director general d’Agricutura del Govern de les Illes Balears, Fernando Fernández Such (Alacant, 1970).

Amb ell, analitzam aquest nou escenari, un punt de partida després d’any i mig de pandèmia amb confinament inclòs; un temps que ens ha posat davant la realitat de la nostra fragilitat com mercat pels productes alimentaris, depenents en grau molt elevat de la producció que ens arriba de l’exterior. Això i les noves fórmules que han de ser claus pel futur del sector són els assumptes que abordem amb Fernández Such, un home que arribà per accident al càrrec que ara ocupa, però que per res era un nouvingut ni a la conselleria ni al món de la pagesia.

Fernández Such havia estat cap de Gabinet de la consellera Mae de la Concha, és expert en polítiques agràries. Llicenciat en dret per la Universitat d’Alacant, també té formació com a gerent de cooperatives i societats anònimes laborals i en Economia Internacional i Desenvolupament, per la seva trajectòria de treball expert en polítiques agràries i desenvolupament rural. Té una dilatada experiència de treball amb el sector des de fa 25 anys a la Península, en distintes comunitats autònomes, i a l’exterior. Autor de nombroses publicacions, com l’estudi sobre La desigualtat rural a Espanya. Qualitat de vida a les comarques rurals espanyoles, de la Fundació FOESSA o l’estudi sobre l’estructura de la terra a Espanya. És, a més, membre del Consell Assessor de l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya.

I, a més a més, li agrada el vi que feim a les Illes Balears.

Ha arribat el moment de la pagesia? Per primera vegada en molt de temps, els pagesos reconeixen que es senten estalonats per els administracions, per la conselleria…

Crec que sí, ha arribat el moment de donar-li una bona embranzida al sector agrari i ramader de les Illes Balears i al conjunt del sector agroalimentari. És un sector social i econòmic molt important, amb molt de potencial i ha de ser tractat amb aquest rang d’importància per la resta de sectors i pel conjunt del Govern. Efectivament, com a Conselleria ens sentim reconeguts i valorats pel sector. M’atreviria a dir que el sector reconeix en nosaltres diverses coses: en primer lloc, que estem obrint un espai de debat general en la política balear en relació a aquest sector; en segon lloc, crec que el sector reconeix la nostra alta implicació, i reconeix que som una Conselleria que responem davant els problemes, que mantenim un contacte molt estret amb el sector i que a més, tenim visió estratègica i sabem cap a on volem anar. Després lògicament, fem coses bé, i altres que reben crítiques, però tot l’anterior roman i això permet treballar de manera constructiva.

La pandèmia ens ha deixat un parell de coses clares, com que els aliments bàsics s’han de produir, tan  com  és pugui, a les Balears, que la nostra dependència de l’exterior per aquest proveïment ens fa més  vulnerables…

L’alimentació sempre ha estat considerada en geopolítica com un dels temes de seguretat nacional i cap poble pot pensar que una situació de dependència alimentària sigui positiva, i més encara quan avancem cap a un món en el qual el cost de les matèries primeres i els transports s’encarirà per l’efecte del canvi climàtic. Però a més, la producció d’aliments i tot el que implica, en un context mediterrani, representa una oportunitat social, ambiental, cultural i econòmica, i no puc entendre com sent així, s’hagi abandonat o s’hagi deixat caure. Els pagesos, les cooperatives, les indústries, no s’han cansat de repetir-ho i cridar l’atenció sobre això. Ara comencen a succeir coses que ens fan veure la seva importància, i comencem a bolcar números i aquests números escandalitzen a la societat. Quan dius que només un 13% com a molt dels aliments que consumim és produït aquí, és quan la gent comença a reflexionar. Allò positiu és que parlar d’aquest tema ens fa connectar amb el sentit comú de la gent.

Com és pot afavorir aquesta producció?

No hi ha solució màgica, sinó que són moltes les mesures que cal posar en marxa per a recuperar la producció agrària. Per a començar, una Política Agrària Comuna que reconegui el paper de la insularitat és clau. La PAC és la principal de les polítiques públiques per al camp amb la qual comptem qualsevol administració, i tenir una PAC que té en compte les nostres circumstàncies és bàsic. Però hi ha altres mesures que passen per anar estructurant cadascun dels subsectors productius a través de les taules de treball i plans concrets. És el cas del Pla de Reestructuració de la Fruita seca que es va aprovar al març, entre altres. També és necessari reprendre instruments com el cas de les assegurances agràries, o donar tot el suport a les cooperatives, o les organitzacions professionals agràries perquè prestin un millor servei als seus afiliats i socis. És a dir, en aquest moment, i des de fa dos anys, estem activant tots els mecanismes al nostre abast, molts dels quals s’havien abandonat i al mateix temps cal posar en marxa altres de nous, com és el Banc de Terres, o donar forma al Pla General de Regadius.

“Veig un sector agrari de gent més jove, que ha apostat per l’activitat i aquesta gent, clarament, el que demana és un suport molt més estructural, un suport en la línia de la innovació, de la promoció econòmica” | CAIB.

El pagès d’avui, de demà, ja no és aquell d’un temps. La realitat ens obliga a tots a adaptar-nos. També al sector, no és així? Quin és el paper de la formació?

Com en tots els sectors, en el sector agrari també es produeixen canvis en el perfil de les persones. D’una banda tenim un percentatge elevat de pagesos que han mantingut la tradició del camp i que han resistit dècades. Cal estar enormement agraït a tota aquesta gent perquè sense ells, avui hauria desaparegut una part molt important del nostre sector agrari. Aquest sector continua demanant de l’administració agrària el mateix tipus de coses que fa anys, però veig que entenen els canvis que cal introduir. Veig que són els primers a assistir a les reunions i tractar d’empènyer.

D’altra banda veig un sector agrari de gent més jove, que ha apostat per l’activitat, que ha invertit molts diners, que busca generar rendibilitat, que modernitza les explotacions, que diversifica la producció, que millora molt la qualitat del producte, que busca nous mercats, i aquesta gent, clarament, el que demana és un suport molt més estructural, un suport en la línia de la innovació, de la promoció econòmica. Demanden molta més formació tant sobre sistemes de producció, sobre com fer el pas cap a la digitalització en les seves explotacions, i formació en gestió econòmica. Finalment, hi ha un grup també molt nombrós, que representa més d’un terç del sector, que la seva demanda va en la línia d’una major sostenibilitat ambiental i en suport a la transició ecològica del sector, no sols perquè ho consideren una qüestió d’ètica, sinó perquè consideren que aquí és on tenim el futur del sector a Balears. Aquest últim és una part del sector molt dinàmica i participativa.

La bona entesa amb els patronals i els sindicats és fonamental per coordinar actuacions. Quina capacitat de resposta te la conselleria, davant les peticions del sector? Ara és dissenyen els pressuposts de l’any que ve, els seu primer projecte com director general, que hi inclouria?

Crec que estem tenint una alta capacitat d’enteniment i de resposta a les demandes del sector. Ens agradaria poder respondre al 100% del que a cada moment es demana, i que en general coincideix amb el que sabem que cal fer, però les limitacions pressupostàries existeixen i són reals. Així i tot, crec que les organitzacions saben que sempre tractem de buscar alternatives. El Pressupost de la Conselleria en 2020 va incrementar en termes estructurals en un 6% comptant els projectes de ITS que gestionem i en 2021 es va tornar a incrementar en un altre 12%. Esperem que puguem tenir un nou augment per al 2022. Treballem per a això.

Hi ha qüestions cada vegada més importants com les respostes a les adversitats climàtiques, siguin sequeres, danas, o calabruix, que han de respondre’s amb una major cobertura a través de les assegurances agràries, però també a través del Fons de Contingència General del Govern Balear, i la Conselleria d’Hisenda és conscient d’això. Hi ha inversions com són aquelles que es refereixen a l’extensió i modernització del regadiu, que s’ampliaran considerablement en el 2022. També hi ha noves línies d’ajuda amb fons CAIB que es crearan per a cobrir aspectes que són molt importants per a la viabilitat de sectors com el lleter, la patata, el vi o la fruita seca. Hem de repensar el suport que donem als escorxadors per a tractar d’anar consolidant les infraestructures que existeixen. Per descomptat, sens dubte i cada vegada més, la inversió en sanitat vegetal i animal és més important, igualment és molt important augmentar la inversió en recerca agrària i en la transferència d’aquesta recerca als pagesos. Tot això, a més de les línies habituals de suport al sector, estarà en els pròxims pressupostos.

Arribarem a veure reconegut el factor de la insularitat, també per la pagesia, pels productors agrícoles i ramaders?

Sens dubte. Estem arribant al final de dos llargs anys de debat i negociació de la PAC i ho veurem. No se’ns ha d’oblidar que la negociació de la PAC és nacional i que a Espanya hi ha una enorme diversitat de sistemes i models agraris i compatibilitzar-ho és complex. El 31 de desembre ha d’estar el Pla Estratègic Nacional de la PAC a Brussel·les. Hem tractat, no sols que el Ministeri comprengui com és d’important i que l’inclogui, sinó que el conjunt de l’Estat, és a dir, que la resta de Comunitats Autònomes ho entengui i no posin problemes, fins i tot que algunes el secundin públicament com un acte de justícia. Crec que això és important. Anem pel bon camí, i esperem que abans de Nadal, puguem anunciar i explicar com queda aquest encaix insular en la PAC

L’acció del Govern s’orienta a la diversificació de l’economia. Des d’Agricultura com veieu que això s’hagi d’enfocar, quin paper ha de tenir el que un temps és denominava sector primari?

La diversificació de l’economia és clara, i la diversificació té en aquest sector una de les palanques més clares i sobretot senzilles. Prop del 40% de la indústria de Balears és indústria agroalimentària que es recolza en part de la producció local. Nosaltres parlem del sector agroalimentari com a palanca de diversificació. Com a Conselleria estem abordant el desenvolupament del sector des d’un enfocament de cadena de valor. Sense aquesta perspectiva no avançarem.

En el sector del vi tenim un exemple clar. Hem de parlar de les hectàrees de vinya en producció, dels valors ambientals que generen per a la societat, parlem de molts cellers, parlem d’economia del vi, parlem de les estructures de comercialització del vi, parlem de l’enoturisme. Això mateix ho podem traslladar a tots els sectors. Aquest enfocament de cadena de valor és el que ens interessa. Hem de revisar els comptes econòmics del sector agrari des d’aquesta perspectiva, i les dades ens sorprendran. He escrit diversos articles sobre el tema perquè tinc clar que no estan ben reflectides en els comptes macroeconòmics de la Comunitat. El sector de la garrova mou més de 40 milions d’euros en una campanya, el sector de la llet més de 100 milions d’euros, el sector de la patata prop de 20 milions d’euros… Els comptes econòmics de la Comunitat Autònoma han de recollir aquesta realitat de forma agregada.

Fa molts d’anys que és pronosticava la desaparició de la figura del pagès a Mallorca, als Illes Balears, per la competència que representin sectors com el turisme i a construcció, més rendibles econòmicament. Això és un axioma que és manté actualment?

La crisi de la pagesia és global, és europea, és nacional, i és de Balears. És a dir, per desgràcia, el sector en el seu conjunt porta dècades vivint en una crisi permanent però, al mateix temps, la pagesia ha demostrat una enorme capacitat de resistència i d’adaptació com cap altre grup social al llarg de la història. Ho dic perquè és important posar perspectiva als fets socials. El model d’explotació pagesa està desapareixent, per a donar pas a un altre model agrari on el caràcter econòmic-productiu pesa més que altres aspectes més socials. El nou model té coses positives i coses negatives respecte a l’anterior. Ara bé, si els polítics i els mitjans de comunicació continuem projectant una imatge del pagès tallada per una tradició concreta, per uns hàbits culturals que ens retornen a la imatge de fa 50 anys, que ens donen una imatge bucòlica que ja no és real, evidentment cada vegada trobarem menys el reflex d’això en la societat. Això em preocupa molt. Jo veig gent pagesa molt diversa, amb estils molt diferents, i tot això cal reflectir-ho perquè existeix i és el futur.

Hi ha espai per a l’esperança. Recentment heu publicat un article al Diari de Mallorca que obre la porta a la possibilitat del recanvi generacional…

Per descomptat que sí. Clar que sí. Si no treballés amb l’esperança fa ja molts anys que hauria abandonat la meva militància pel món rural i el sector agrari. L’esperança són els 688 joves que s’han incorporat des de l’any 2016. Esperança concreta és que per fi hem aconseguit la mitjana nacional del 8,4% de titulars d’explotacions agràries menors de 40 anys. Esperança concreta és veure que les explotacions d’aquests joves estan molt millor dimensionades a nivell econòmic, que en definitiva, facturen més per les seves produccions, i que a més, el 70% inverteixen de nou en modernització al cap de dos anys. A més han entès que l’agricultura ecològica és el futur, i més del 60% s’instal·len en aquest model, o s’hi passen en els dos primers anys. Segur que hi haurà gent que llegeixi aquesta entrevista i digui, però després molts abandonen, o fins i tot que hi ha polisoneria entre els quals s’incorporen, però això no és el més rellevant. En tots els sectors econòmics hi ha gent que s’aprofita, però mai he entès perquè som tan summament durs amb la gent del nostre sector. D’altra banda, és normal que algunes persones ho intentin i que després al cap d’uns anys hagin de deixar-lo. El més important són els 688 que canvien la tendència de períodes anteriors. Em sembla tot un èxit col·lectiu.

Parlem de vi i de “producte”. Quin paper han de jugar en la producció agrària i quina difusió han de tenir per que tenguin el pes que els productors pensen que els pertoca?

El sector del vi és un dels sectors estrella de l’agricultura Balear. La superfície de vinya s’incrementa tots els anys a Balears i es posen en marxa cellers nous. S’elaboren una enorme varietat de tipus de vi amb una qualitat àmpliament reconeguda, tant a nivell nacional com internacional. D’altra banda, i pel que comentava abans, produïm entorn de 50.000 hectolitres de vi a l’any emparat per les diferents marques de qualitat, i el valor comercialitzat de tot aquest vi supera els 35 milions d’euros. Això sense comptabilitzar la resta d’activitats que mou al seu voltant.

Una de les característiques del sector del vi de les Illes Balears és que està recolzat en una gran quantitat de petits cellers que elaboren vins molt propis, vins d’autor, de finca i que aporten una enorme diversitat. D’altra banda, el treball de recuperació de les varietats locals de vinya que s’ha fet en l’última dècada amb el suport del IRFAP serveix de suport al desenvolupament de tots aquests vins. Amb això vull dir, que davant l’homogeneïtat del vi que existeix en altres territoris de la península, en el nostre cas la diversitat i la varietat és un valor del sector que no podem perdre. El sector sap produir i ho fa amb qualitat.

La principal clau de futur és estructurar millor els canals de comercialització tant dins de les Illes Balears com cap a l’exterior, principalment en el mercat europeu i de tercers països. La inversió en promoció lligada a l’obertura o consolidació de mercats és la clau. Però em sembla que tenim una assignatura pendent en el mercat interior. La presència dels nostres vins cada vegada és major en tots els canals de comercialització, però en relació al que significa el canal HORECA a Balears, encara estan poc presents en l’hostaleria i la restauració. M’empipa molt cada vegada que vaig a un restaurant, demano vi de Balears, i no en tenen cap. Crec que cal fer un esforç, perquè en la mesura que posicionem el vi en els canals de Balears, el pas a la internacionalització serà molt més fàcil.

La seva arribada a la direcció general és va produir de forma sobtada arran de la investigació judicial al seu antecessor en el càrrec, Gabriel Torrens.  Ara els tribunals han tancat el cas per manca  d’indicis de delicte. Com va viure aquest moment i que pensa d’aquest tipus de situacions i el cost que tenen?

Biel Torrens va estar des del principi en el disseny que vam fer de la Conselleria; igual que ho va estar Mateu Morro, o Georgina Brunet. Biel Torrens, com algú ha dit aquests dies, és un molt bon pagés i una excel·lent persona que no es mereixia passar pel que ha passat. Ha estat un company d’equip en la Conselleria amb el qual sempre va ser molt fàcil treballar i que a més aportava sempre i en totes les reunions l’opinió que tindria el pagés del que anàvem fent i això té un enorme valor. La meva arribada al càrrec es produeix en aquest context i evidentment no és agradable. Cada persona és diferent, però és ver que no em va resultar difícil, perquè d’alguna manera, l’any i mig anterior, el meu paper a la Conselleria ja era molt actiu, i el sector em coneixia de sobres.

Ara si, s’haurà de banyar: Ens confessa un vi que l’hagi sorprès darrerament, que li agradi especialment i amb quina situació el gaudiria?

És difícil perquè tast molts de vins. En general m’agraden tots, negres, blancs i rosats, i sòl tenir sempre a casa un parell d’ampolles de vi fets a les Illes Balears, de qualsevol de les DOPs o IGPs i vaig provant. Però, si he  de banyar-me, diré que em va sorprendre molt el vi “40 Braces” del celler 7103 Petit Celler. El que em cridà l’atenció sobretot va ser el profund sabor a les vinyes de varietat Mantonegro. Era com provar tot el sabor de la vinya en cada glop. Em va agradar molt.

Nou comentari