Aquesta setmana s’ha reunit per dotzena vegada la Mesa de Fruita Seca a Palma, auspiciada per la direcció general d’Agricultura, en la qual s’ha fet balanç intermedi de l’execució i compliment del Pla de Reestructuració de Fruita Seca en els sectors de la garrova i de l’ametla, alhora que s’han definit les prioritats d’actuació de cara als dos pròxims anys.
La garrova un cultiu amb bones perspectives
En el cas de la garrova, s’ha posat de manifest que el pla ha permès incrementar la superfície cultivada a les Illes Balears, que ha passat d’unes 1.639 hectàrees inicials a superar les 2.000 registrades en el Registre Insular Agrari (RIA), gràcies a dues convocatòries d’ajudes. En aquest sentit, dels més de 3,6 milions d’euros inicialment previstos al pressupost, ja s’han executat 4,2 milions en línies de noves plantacions, replantació i empelt.
També s’han aconseguit avanços en recerca i conservació, amb la caracterització de 40 varietats de garrover i el manteniment del banc de germoplasma, al qual s’han destinat més de 120.000 euros. A més, s’han tractat 279 hectàrees contra plagues, amb 44 beneficiaris directes, i s’han empeltat prop de 1.900 peus de garrover, la qual cosa suposa el 12% dels arbres que s’estimava pendents d’empelt, a través dels programes de modernització. Paral·lelament, s’han fet les primeres passes per millorar la transparència de la cadena de valor amb la incorporació d’explotacions a la Xarxa Comptable Agrària Nacional (RECAN), amb la qual cosa tenim una comptabilitat més depurada en aquest tipus d’explotacions, i s’han desenvolupat durant els anys 2021 i 2024 mesures destinades a incrementar la informació sobre les transaccions.
Tot i aquests avanços, durant la trobada s’ha destacat “que el sector continua afrontant la dificultat de conèixer amb certesa la producció real de garrova, per la manca de dades fiables sobre rendiments, varietats i sistemes de cultiu, així com una forta dependència dels preus internacionals, que condiciona tant la collita com l’entrada del producte als magatzems. El cultiu continua essent poc mecanitzat i, en campanyes amb preus baixos, resulta difícil trobar mà d’obra i garantir que tota la producció es reculli”, ha assenyalat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. “Per tot això, desenvoluparem una sèrie d’accions en aquest sentit, perquè és una de les prioritats del sector”, ha afegit Fernández.
De cara al període 2026-2027, el Govern ha proposat al sector una sèrie d’accions que la Direcció General considera necessàries per poder fer front a la incertesa amb la qual s’inicia cada campanya. Al detall, des de la Direcció General es veu la necessitat d’actualitzar les ajudes amb convocatòries específiques per a empelts, regadiu i modernització, així com elaborar una fitxa tècnica amb recomanacions agronòmiques. També s’ha sol·licitat fer un estudi complet de rendiments, redactar un informe sobre la cadena de valor, valorar la implantació d’una targeta digital i un sistema de declaració obligatòria d’entrades i reprendre el projecte d’una llotja de referència a Mallorca. Igualment, es reforçaran els controls sobre els operadors inscrits en el sistema SILUM i es promourà la creació d’una Organització Interprofessional de la Garrova a les Illes Balears.
El director general Fernando Fernández ha afegit que “aquestes accions estratègiques s’han d’afrontar i el sector ha de mostrar la seva voluntat ferma per poder-les dur a terme en benefici de la supervivència de la garrova i altres cultius a les Illes Balears”.
L’ametla i l’impacte de la Xylella, un malson pel sector
Pel que fa a l’ametla, i en paraules del director general, el balanç es presenta més complex. L’impacte de la Xylella fastidiosa en la producció és molt profund. A més de suposar la mort de milers d’arbres, ha implicat l’abandonament del model tradicional de cultiu. Aquesta realitat, unida a les dificultats derivades del canvi climàtic i a la pressió del comerç mundial, ha minvat la confiança del pagès en l’ametler. “No obstant això, algunes cooperatives i agricultors de Mallorca i d’Eivissa mantenen la seva aposta pel cultiu i la IGP Ametla de Mallorca es consolida com a motor de diferenciació al mercat, mostrant indicadors clars de creixement”, ha subratllat Fernández.
Analitzant les dades, el pla ha permès augmentar modestament la plantació d’ametlers en 106 hectàrees noves gràcies a dues convocatòries d’ajuda, amb una execució d’1,7 milions d’euros sobre un pressupost de 2,6 milions. Des de la Direcció General es considera una fita insuficient, i per això s’ha traslladat al sector la reflexió sobre la redefinició d’aquesta línia. Cal recordar que també s’han invertit més de 700.000 euros en recerca i control de la Xylella, inclosa la instal·lació, el 2023, d’una màquina de termoteràpia. A més, s’han reforçat les actuacions de conservació i millora varietal a través del banc de germoplasma i la caracterització de noves varietats, amb més de 238.000 euros executats.
Per la seva banda, la IGP Ametla de Mallorca ha ampliat el nombre d’explotacions adherides i la producció reconeguda, reforçant el seu posicionament. A més, s’han tramitat 26 expedients de modernització d’explotacions a través de l’INEA, encara que falta comptabilitzar l’abast total de les accions de formació i assessorament, i s’han promogut passes cap a una major integració cooperativa, encara sense consolidar una cooperativa de segon grau única.
De cara al futur immediat, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, juntament amb el sector, valorarà la publicació d’una nova convocatòria d’ajudes per a l’ametla, encara que la baixa resposta en superfície genera dubtes sobre la seva eficàcia real. També s’ha posat sobre la taula la conveniència d’establir una línia específica d’arrencada i destrucció de parcel·les afectades per la Xylella, amb un compromís de manteniment durant cinc anys. Igualment, es considera prioritari avaluar la viabilitat de sistemes de producció ecològica i donar suport a la recerca en aquest àmbit, alhora que es reforça la IGP Ametla de Mallorca amb una estratègia que enforteixi la seva imatge. Finalment, s’ha debatut la necessitat de concentrar més producció, explorant fórmules d’integració de les OPFH més enllà de les estructures cooperatives existents.
En aquest punt, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha destacat que “el sector de l’ametla necessita una reflexió profunda i valenta sobre com garantir el seu futur en un context marcat per la Xylella i la competència internacional”, i ha subratllat “la importància de la IGP Ametla de Mallorca com a eina clau per diferenciar la nostra producció i mantenir la confiança del consumidor”.
Amb aquest balanç, el Govern referma el seu compromís amb la garrova i l’ametla com a cultius estratègics per a la diversificació agrícola de les Illes Balears i com a elements clau en l’adaptació del camp balear als reptes econòmics i mediambientals del futur.
