Això de l’aposta per les varietats locals no és cap moda frívola sinó una opció intel·ligent a favor de la diversitat i la qualitat del producte. Quantes vegades no haurem sentit allò de les taronges mallorquines són més bones, o els albercocs de Porreres són els millors i tantes valoracions semblants. Això està demostrat que és cosa de consumir productes de proximitat, que no han passat per llargs processos de transport i emmagatzemament, entre altres factors. I ara, ho demostra també un estudi que ha fet l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), en col·laboració amb l’empresa hortofructícola Agromart Balear. Ara acaba de presentar els primers resultats de l’estudi nutricional i sensorial de varietats locals d’albercoc, melicotó, poma i pruna cultivades a la finca de Sa Volta, a Porreres, que té com a objectiu descobrir el potencial nutritiu i sensorial de les varietats de fruiters tradicionals, moltes de les quals han desaparegut gairebé del circuit comercial.
Joies dels nostres fruiters
Les primeres dades mostren que cada varietat té la seva pròpia «personalitat». Així, l’albercoc inquer i el melicotó groc tardà destaquen pel seu alt contingut en vitamina C, amb valors superiors als establerts en la Base de dades espanyola de composició d’aliments (BEDCA). De fet, aquestes dues varietats poden etiquetar-se com a fonts de vitamina C, un nutrient essencial amb funcions antioxidants, que contribueix al bon funcionament del sistema immunitari.
Pel que fa al sucre, la prunera de frare roig i l’albercoc inquer sobresurten per la seva dolçor; a més, la prunera de frare roig també destaca pel seu alt contingut en fibra.
A més, les proves sensorials inicials, fetes en col·laboració amb el grup de recerca especialitzat en anàlisi sensorial del centre Aula Dei (Saragossa), confirmen que algunes d’aquestes varietats locals destaquen per la seva excel·lència al paladar.
Entre les més valorades, hi ha l’albercoc murtó, que ha obtingut la millor puntuació global gràcies a la seva textura ferma, cruixent i dolça, pràcticament sense farinositat. La prunera de plàtan s’ha considerat una de les varietats més intenses en sabor i aroma, tot i que també és la més farinosa. Pel que fa als melicotons, la varietat de Sineu s’ha mostrat menys àcida i molt dolça, i ha aconseguit la millor valoració global del seu grup.
Tot i que l’estudi encara és en curs, aquestes primeres dades indiquen que les varietats locals de les Illes Balears tenen un gran potencial per competir amb les línies comercials actuals en qualitat, sabor i valor nutricional.
