Balears Vadevi
El futur de l’ametlla a debat: entre la tradició i la necessitat de canvis

La cooperativa de segon grau SCL Camp Mallorquí ha organitzat la VIIena jornada de l’ametller a la Finca Son Termes (Bunyola) amb l’objectiu de transferir coneixement tècnic de diferents estudis realitzats als socis productors i augmentar així la rendibilitat de les seves explotacions.

Les ponències al llarg del dia posaren damunt la taula la necessitat d’abordar el futur del sector amb la visió que puguin tenir tots els actors. Així el president de Camp Mallorquí, Miquel Gual Pons destacava que “és un treball que hem de fer entre les institucions públiques, productors i cooperatives agràries per a no perdre la nostra cultura, el producte mallorquí i fer-lo visible en la nostra societat”.

Per la seva part la Consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha creu que “la unió, la força i la formació són necessaris per a fer de l’ametller un cultiu més rendible i resilient”. Ha remarcat els esforços que es fan en recerca per a millorar l’adaptació del cultiu al canvi climàtic i la seva resistència a plagues i malalties. De la Concha ha destacat també “la necessitat de netejar i reconvertir les plantacions d’ametllers afectades per Xylella fastidiosa a Illes Balears i mantenir la biodiversitat associada”. A més, ha explicat també el treball que ha fet la conselleria per a aconseguir que la nova PAC reconegui la insularitat on el sector de la fruita seca es beneficiarà.

Flor d’ametller

José Escalona, director de INAGEA, ha presentat els resultats d’un assaig sobre l’adaptació de noves varietats d’ametller a les condicions agroclimàtiques de Mallorca. Aquest assaig ha tingut lloc en la finca experimental Sa Tanca a Consell on s’han provat quatre varietats d’ametller en diferents condicions de reg. Els resultats de l’assaig han posat en relleu que la varietat que més creix en les condicions de Mallorca és la denominada “Marta”, donant el seu millor resultat en condicions de regadiu. La varietat “Vairo” seria la més productiva. L’estudi inclou també una anàlisi econòmica. Aquest ha llançat uns resultats segons els quals una explotació de 10 hectàrees en reg podria donar uns beneficis bruts d’entre 34.000 € i 60.000€ depenent dels factors agroclimàtics, el maneig i la varietat conreada.

A continuació, Tomeu Company, tècnic de Camp Mallorquí ha exposat els resultats de la finca experimental en el període 2014/2022. En la seva presentació ha explicat l’evolució de la superfície dedicada al cultiu d’ametller a Mallorca al llarg de la història. En 1860 hi havia 5.314 hectàrees conreades; el màxim documentat correspon a l’any 1964 amb 65.634 hectàrees. L’any 2020 la superfície eren 16.000 hectàrees.

En els assajos duts a terme per Camp Mallorquí en la finca experimental de Sa Tanca s’han provat diverses varietats, diferents condicions hídriques, tres maneres de poda i s’han estudiat les plagues i malalties més freqüents. Els valors analitzats van ser el perímetre del tronc, la data i durada de la floració, la producció i les característiques del fruit. Company ha exposat de manera exhaustiva els resultats de l’estudi posant l’accent en l’eficiència de l’ús de l’aigua per cada varietat i en la comparació en el rendiment de la producció d’ametlla de les varietats locals enfront de les foranes.

L’ametlla és un dels productes estrella de la producció local/Cedida

Dolores Ordóñez, directora tècnica de AnySolution, ha fet una introducció sobre la petjada de carboni i un nou sistema per a valorar-la. En la seva presentació, Ordoñez ha exposat els diferents gasos d’efecte d’hivernacle i les opcions que tenen les explotacions per a reduir i compensar les emissions. Ha explicat el registre de petjada de carboni que ha posat en marxa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. En aquest programa s’inclouen requisits per als projectes d’absorció de gasos d’efecte d’hivernacle. Els cultius d’ametller en principi no compleixen els requisits del Ministeri per a considerar-se un projecte admissible de compensació. Ordoñez també ha presentat la calculadora de petjada de carboni, una eina del Ministeri per a organitzacions del sector agrícola. També ha inclòs en la seva presentació, els projectes de PLOUTOS i CPS4Agri, que fan ús de Iot (Internet de les coses) sobre la plataforma NADIA aplicat a l’agricultura.

Després d’un esmorzar a base de productes locals, Marta Maldonado, especialista de IRTA, ha exposat els aspectes importants en una plantació d’ametllers en regadiu. Maldonado ha exposat diferents models d’utilització de l’aigua en el cultiu de l’ametlla (secà tradicional, regadiu tradicional, regadiu intensiu, regadiu súper intensiu). En la seva presentació ha incidit en la importància del maneig, del disseny i la plantació segons diferents criteris entre els quals es troba la climatologia, l’edafologia, la varietat, entre altres. Ha exposat també les claus per a una correcta plantació i ha desgranat els diferents conceptes de la inversió inicial. A més, ha explicat les diferents malalties i plagues que poden afectar l’ametller, així com la seva possible prevenció. Ha realitzat una valoració dels costos enfront dels ingressos per als 5 primers anys d’una explotació, tenint en compte els inputs agraris, reg, control de flora arvense i la recol·lecció.

Posteriorment, Julia Lainez, tècnic de la IGP Ametlla de Mallorca ha exposat els avanços i les fites aconseguides en la IGP Ametlla de Mallorca exposant l’evolució de plantacions, producció i comercialització de l’Ametlla IGP. Així, en 2021 la producció va ascendir a 870.154 quilos d’ametlla IGP amb pela procedents d’un total de 258 explotacions que sumen una superfície de 3.885,5 hectàrees conreades. Com a segell de qualitat la IGP Ametlla de Mallorca participa en el projecte pilot COPPI2020 sobre innovació per a millora de qualitat. Aquest projecte inclou el desenvolupament d’un quadern de camp digital, una plataforma de benchmarking, la conversió a agricultura ecològica, la millora de la qualitat i la promoció de l’ametlla de Mallorca IGP.

Després d’aquestes exposicions ha tingut lloc una taula rodona sobre polítiques d’ajudes al sector moderada per Aldo Castellí, gerent de Camp Mallorquí que ha comptat amb la presència de Fernando Fernández, Director General d’Agricultura; Andreu Truyol, vicepresident de la Cooperativa Pagesa d’Inca; Antoni Garcias, vicepresident de Camp Mallorquí i Antoni Sans de Unió de Pagesos. Fernández ha exposat el marc de polítiques per a regular el cultiu d’ametller a Mallorca des de la Taula Sectorial de la Fruita seca, el pla estratègic de reestructuració de la fruita seca i el marc econòmic de la nova PAC que tindrà vigència 2023-2027.

La clausura de la jornada l’han realitzat Jaume Alzamora, conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local juntament amb Fernando Fernández i Miquel Gual. Alzamora ha destacat que vetllarà per l’obtenció territorial del sòl i els seus usos per a afavorir l’accés al sector agroalimentari.

La convocatòria de Camp Mallorquí va aplegar representants del sector de tot Mallorca/Cedida

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa