El Projecte de Llei Agrària va cremant etapes i acaba de tancar el període d’exposició pública en el qual s’han pogut presentar les esmenes que ara s’hauran de discutir i incorporar, o no, al text inicial. S’hi han presentat nombroses al·legacions que, a grans trets, retreuen al projecte que no posa el focus en la protecció del sòl agrícola perquè es dediqui prioritàriament al conreu i no a altres activitats que, més que complementàries en molts casos esdevenen la principal i l’agricultura just l’excusa. I sí, parlen de l’ús turístic i per a usos industrials, com els parcs de plaques solars. Amb les reaccions d’algunes d’aquestes organitzacions s’arriba a l’extrem de dir que amb l’actual text, se sentencia el món agrari de les Illes Balears a desaparèixer en un curt espai de temps. En conjunt, les reaccions van des de la consideració d’aquest text com una llei antiagrària al reconeixement que és una actualització necessària amb aspectes que es poden millorar. Davant el Consell Agrari, el conseller Simonet va defensar el text tot dient que «aquest nou text recull prop del 80% de les aportacions que va fer el sector primari en les reunions que s’han mantingut els darrers mesos». «Aquesta proposta de llei és el resultat d’un procés de feina conjunta, la qual cosa ens ha permès elaborar un text adaptat a les necessitats reals del camp balear». Ara les parts han dit la seva i veurem en què queda la redacció de la nova llei agrària, així com avanci la tramitació.
ASAJA i Unió de Pagesos disposats a fer-hi feina per polir-la
L’anàlisi que fan de l’avantprojecte de llei les organitzacions ASAJA i Unió de Pagesos de Mallorca no és coincident, però comparteixen la consideració que el text és un punt de partida, que ara s’ha de treballar. Troben que el text es pot millorar si se li afegeixen algunes de les seves aportacions per què ambdues organitzacions reconeixen que la situació actual necessita una nova normativa més adaptada als temps que corren. “No és la nostra llei, diu Joan Gaià, gerent d’UPM, però el sector viu un moment complicat i si la PAC retalla les ajudes i aquí no invertim més, malament anam”, es lamenta. “Ara el que ens preocupa és que el boxing polític es traslladi al debat de la llei agrària, per què els partits hauran de dir la seva, en el debat parlamentari del text i això pot contribuir a embullar la situació. El que nosaltres voldríem és que la llei definís i protegís la petita empresa tradicional, que és el model de la gran majoria d’explotacions que tenim aquí, a les Illes Balears, i el text actual no ho fa“. Segons Gaià, “la manera que aquestes explotacions passin de pares a fills, és que obtenguin beneficis comptables i això ara no passa: La majoria dels pagesos petits no poden accedir a les línies de finançament. Hi ha gent que no existeix per a les convocatòries d’ajudes. Ho hem vist amb la nostra experiència en el Situat de Mercapalma”, afegeix. I conclou, la llei ha de ser pels pagesos professionals, que treballen al sector agroalimentari no per fer agroestades!”.
La patronal agrària és la que expressa una major satisfacció amb el text de l’avantprojecte de llei. El president d’ASAJA, Joan Company, s’alinea clarament al costat de la conselleria tot i que reconeix que hi ha detalls i aspectes a millorar en el que queda de tramitació.”Creiem que és un text ben orientat, que pot contribuir a fer més competitiva i sostenible la nostra agricultura i ramaderia, sempre que vagi acompanyat dels recursos i la voluntat política necessaris per a aplicar-ho de forma efectiva. De fet, reconeix Company, recull moltes de les demandes històriques del sector, especialment la reducció de la burocràcia i la simplificació dels tràmits. Sigui com sigui, tenim un termini per a analitzar en profunditat el text i realitzar les nostres aportacions, que ja avanço que presentarem”.
“Es tracta d’una norma que no crea noves ajudes, però sí que pot fer més fàcil i àgil el treball diari dels professionals del camp, que amb massa freqüència es veuen atrapats entre permisos i paperassa”.
També destaca que “el text fa un reconeixement de la insularitat com a fet diferencial, i valorem positivament que potencia l’activitat complementària d’agricultors i ramaders i que dona suport a la transformació, la comercialització i la venda directa. A més, incorpora mesures per a fomentar la reutilització d’aigües regenerades i aborda l’impuls d’energies renovables vinculades a l’activitat agrària, entre altres aspectes.
Entre els aspectes positius de la futura normativa, valoren per exemple la creació d’instruments com els contractes territorials, que poden afavorir la conservació activa; l’impuls de la rehabilitació i reutilització d’edificacions agràries existents o la promoció de la circularitat i la gestió sostenible dels recursos agraris.
Un projecte que no pot anar de cap manera
“Amb aquesta llei, en cas de quedar així com està redactada ara, es deixa la porta oberta a què les explotacions agràries acabin sent hotels a fora vila, argumenta Jaume Adrover, un dels signants d’aquestes al·legacions i portaveu del col·lectiu Terraferida, i acabaríem afavorint les pràctiques especulatives amb la construcció i la reconversió de les edificacions en hotels, sense cap estudi d’impacte ambiental“.
Amb les dades de l’organització Terraferida a la mà, Adrover apunta a la realitat de la progressiva transformació de la terra en un espai enjardinat on proliferen els xalets, els negocis d’estades turístiques, hotelets, allà on abans hi havia una finqueta o una vaqueria, o un camp de plaques solars. Amb aquesta llei veurem més especulació, però no veurem més joves dedicats a la pagesia, diu Adrover, tal com està redactada sembla que els pagesos feim nosa”, remata.
Les dades que han adjuntat a les al·legacions parlen d’un retrocés constant de la terra dedicada al conreu. Es recorda que la superfície agrària útil de l’illa no deixa de retrocedir, ja que el 1982 aquesta superfície era de 337.650 hectàrees i, segons les últimes dades (2024), no supera les 205.000. “A Mallorca hem perdut més d’una tercera part dels sòls agraris en els últims 35 anys, per això la sobirania alimentària està entorn d’un percentatge del 15%”, expliquen.
Les associacions de productors ecològics fan molt a prop d’aquesta valoració: lamenten que la nova llei agrària no planteja una estratègia de futur per al sector. “El text no protegeix el sòl rústic ni l’activitat agrària, no garanteix el relleu generacional, obvia el canvi climàtic i ignora la realitat de l’agroecologia com a revitalitzadora de l’activitat”, assenyalen. APAEMA, APAEM i APAEF critiquen que “només aporta solucions puntuals a un sector agrari molt malmès, sense una estratègia integral i ben enfocada per a garantir el futur del sector. En aquest sentit, lamentam que en el nou redactat la producció ecològica perd la condició d’estratègica, tot i comptar amb tres vegades més professionals que l’agricultura convencional, contradient les directrius europees que la situen com a objectiu central.
Així mateix, les tres entitats subratllen que la proposta no afronta el problema central de foravila: la constant ocupació del sòl rústic per activitats alienes a l’agricultura. Al contrari, advertim que algunes mesures podrien agreujar la situació, eliminant figures de protecció i permetent noves construccions que posen en risc el territori. Defensam que la llei hauria de blindar el sòl agrari, aturar definitivament les edificacions i infraestructures no vinculades a l’activitat productiva i establir mecanismes de compensació perquè cada metre quadrat de terra perdut es recuperi en un altre espai cultivable. I volen que la nova Llei determini que un 50% de l’Impost de Turisme Sostenible es destini a la pagesia com preservadora del territori. “També ens sorprèn negativament que el redactat obvií per complet estratègies d’adaptació al canvi climàtic i reclamam que dictamini que les associacions de productors ecològics tenguem presència formal a les meses de representació i negociació de polítiques públiques de la Conselleria”rematen.
En aquest aspecte troben ressò en el comunicat del GOB que ha presentat les al·legacions més contundents al text: “la nova Llei Agrària completa l’ofensiva de desregulació territorial del Govern i obre la porta a una nova onada d’especulació en sòl rústic”, denuncien. “Amb aquesta Llei Agrària, el Govern liquida dècades d’avanç en la protecció del sòl rústic i de la planificació territorial. Aquesta Llei és una peça més d’un engranatge de desregulació que desmantella la protecció ambiental i urbanística de les Illes. No és una llei agrària: és una llei per colonitzar el camp” .
La tramitació de l’avantprojecte continua. El conseller ha assegurat que totes aquestes al·legacions presentades pel sector “seran analitzades amb el mateix esperit de col·laboració i consens, amb l’objectiu de fer un pas endavant cap a un camp més rendible, lliure de traves innecessàries i amb noves oportunitats per als nostres agricultors i ramaders”.
