Avui es publica al Butlletí Oficial (BOIB) l’ordre de la conselleria d’Agricultura que permet l’utilització de la varietat Giró Negre per l’elaboració de vi. Arriba així el punt final d’una llarga tramitació administrativa iniciada l’any 2013 a iniciativa de l’institut per a la Recerca i a Formació Agrària i Pesquera IRFAP, ens depenent de la conselleria. Però abans d’aquesta passa cal remuntar-se a l’any 2005, quan començaren les prospeccions per trobar peus de vinya d’aquesta varietat autòctona, investigació que va començar a la comarca del Pla i Llevant, l’any 2005. Al llarg de tots aquests anys, els tècnics de la conselleria han comptat amb la col·laboració de tres cellers (Tianna Negre, Can Axartell i Galmés i Ribot), que han estat fent el cultiu experimental d’aquesta varietat i aportant mostres per fer el seguiment del comportament de la planta amb l’objectiu de fer-ne la caracterització i avaluar-ne els resultats.

Ara, el Giró Negre podrà utilitzar-se en l’elaboració de vins no sols de Mallorca, també en la resta de les Illes Balears. En el cas de les Denominacions d’Origen i de les Indicacions Geogràfiques Protegides Vi de la Terra, hauran de ser els seus consells reguladors els qui sol·licitin incorporar el Giró negre en l’elaboració dels seus vins, si els seus cellers estan interessats.

L’ordre entra en vigor aquest divendres i significa que el sector vitivinícola de les Balears pot plantar ja aquesta varietat autòctona recuperada i elaborar vi. Es tracta d’una varietat molt semblant al giró ros, però de coloració negra. En tasts experimentals, el giró negre es considera un vi atrevit, que presenta un vi de baixa coloració, amb aromes especials i de fruites exòtiques. Fruit de la recerca, hi ha cites del Giró negre del 1632, en la que Dameto et al.  fa un elogi singular als vins mallorquins produïts a Banyalbufar com el giró negre, la malvasia i el moscatell. També es troben cites en bibliografia dels segles XVIII i XIX.

Notícia llargament esperada a la comarca del Pla i Llevant

La varietat giró negre és similar a la giró ros, però de coloració negre tot i que se ha descartat que sigui una mutació. Genèticament, per tant, és diferent al giró ros. Just coincideixen de nom. Com que no estava autoritzada just està plantada  a certes vinyes com a varietat experimental. On està molt implantada és a l’illa italiana de Sardenya, fins i tot hi ha una denominació d’origen dedicada al seu cultiu , AOC Giró de Càller.

Han estat més de deu anys de feina, de recerca i encara e spot dir que la feina no està acabada. És necessari a profondir en el seu estudi perquè s’han d’establir bé les similituds i diferències entre diversos tipus de giró negre però ara, a la fi ja és a la llista de varietats de vinya de vinificació que es poden plantar a les Illes Balears.

A Can Majoral, un celler que ha treballat per la recuperació de distintes varietats pròpies, com el Giró negre, es mostren satisfets ja que aprecien molt aquesta varietat. “Per noltros és el moment de tancar un cicle. Fa 20 anys que varem apostar, jutament amb altres cellers com Can Ribas i Toni gelabert, per la recuperació de varietats minoritàries i ja era ben hora. Aquesta és una varietat molt interessant, diu Andreu Oliver, per què està molt ben adaptada al Mediterrani i dóna bones produccions. A més, no té corriments de flor. Forma grans petits i la maduració és desigual, similar al Manto Negro o al Callet. Aquesta varietat produeix vins de qualitat rosats o negres, de capa mitjana i de graduació molt elevada. Arriba amb facilitat als 15 graus”. Al celler d’Algaida esperaven aquesta aprovació per poder treballar amb Giró Negre, un vell projecte que ara es podrà fer realitat. S’ha de reconeixer que la conselleria està fent molt bona feina els darrers anys amb la recuperació de les varietats autòctones, però la tramitació és desesperant. Llarga i farragosa , al meu entendre, plena de passes absurdes. Crec que s’haurien d’autortzar totes per que poguessim vinificar. Llavors el consumidor ja dirà si el vi li agrada a o no”.

Les plantes durant la tramitació, a les instal·lacions de l’IRFAP/Cedida

Incorporada al Registre, i per a complir amb la darrera fase en col·laboració amb cellers de l’illa, l’IRFAP ha elaborat l’informe d’aptitud enològica de 5 anys, com indica la normativa vigent des de 2018 per la petició d’autorització en base a l’acreditació de l’antiguitat, la descripció de la varietat i de les característiques agronòmiques i enològiques.

“Les varietats locals són representatives de la nostra riquesa vegetal i formen part del nostre patrimoni cultural”, diu Georgina Brunet, gerent de Semilla que explica l’interés de la conselleria en aquesta tipus de recerca. “La seva recuperació permet conservar la biodiversitat vinculada a l’origen i afavoreix un dels reptes per a mitigar el canvi climàtic, que és l’augment de la diversitat d’espècies i de varietats conreades. Un dels principals objectius que es persegueix és posar les varietats recuperades a disposició dels viticultors i viticultores perquè puguin reintroduïr-les al mercat, fomentant una estratègia comercial de diferenciació dels vins de les Illes Balears respecte els d’altres regions”, afirma posant en valor la riquesa del patrimoni vegetal vitícola de les Balears.

“L’esforç que desenvolupa l’IRFAP per a tot allò que fa referència a la millora del coneixement, entesa com la investigació aplicada, el desenvolupament, la innovació i la formació, persegueix la voluntat de donar una resposta adequada i permanent als reptes socials, econòmics i ambientals que té el sector agrari, en l’actual context de canvi climàtic.”, conclou Brunet.

Altres varietats en el llarg camí de la tramitació

Aquesta varietat és la cinquena que s’autoritza a les Balears en sis anys. El 2016 es va autoritzar l’Escursac, i el 2020 fou el torn del Callet Negrella, l’Esperó de Gall i el Mancès de Tibús. La recuperació de varietats de vinya implica una tasca ingent de més de deu anys de recerca, tant per part de l’IRFAP com per part del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i engloba tasques d’identificació varietal, com la descripció ampelogràfica i molecular, fins a la seva multiplicació. Així mateix, en la darrera fase del procés, es duu a terme l’examen d’aptitud de 5 anys de vinificacions experimentals, requisit per poder autoritzar la varietat a la nostra comunitat autònoma. Una de les properes candidates a iniciar el camí de registre al Ministeri d’Agricultura és la varietat blanca Argamussa, ja compleix els requisits previs de disposar de 10 plantes lliures de virosis. La Llora, varietat prospectada a Menorca i Eivissa, de coloració negra, també es troba en aquesta situació.

L’Argamussa, també se’n tramita l’autorització per a vinificar/Cedida

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa