Francesc Grimalt, un dels ideòlegs i propietaris del projecte 4kilos -al costat de Sergio Caballero- és un dels vinyòvols de referència de Mallorca que té com a valor afegit un profund coneixement sobre vinicultura ecològica. Parla sense fi i amb bon coneixement dels sòls, de microbiologia, de biodiversitat i mil altres temàtiques que dibuixen el seu dia a dia entre vinyes i vins. Diran que és perquè “entén el vi com un tot“, i de fet és perquè com ho transmet i comparteix. Reproduïm a continuació l’entrevista que van publicar originalment a la web d’apaema.net i que entra al detall en aquesta i moltes qüestions sobre el seu projecte 4Kilos i altres derivades del sector.
Amb la primera pregunta a la llengua, en Francesc explica com fan la feina de desbrossar. Deixen créixer l’herba fins que arriba el moment de capolar-la.
El sistema de gestió de sòls que feim aquí consisteix a deixar una línia de cobertura vegetal i fer-ne una d’adob verd on sembram favó, vessa i ordi. Tot té la seva funció. La fertilització orgànica de l’adob, a banda de defensar-mos de molts patògens, incrementa la riquesa en nitrogen, fòsfor i potassi, uns nutrients que després agafarà la vinya. A més, deixam sempre una part de coberta vegetal natural perquè no volem perdre tota la biodiversitat que hi ha aquí. L’herba, tot i la mala fama que té, és molt important per segrestar CO₂, millorar la qualitat de les aigües i descontaminar el sòl.
El maneig que fas del cultiu no és el més estès.
Veus aquests arbres? Alguns, per desgràcia, han mort afectats pel “cabezudo” (Capnodis tenebrioides) o per xylella. En els darrers anys n’hem anat sembrant perquè compleixen diverses funcions. La primera és augmentar la biodiversitat. La segona és que creen una competència pel nitrogen amb la vinya i això fa que la planta no produeix tant, creï més biodefenses i el gra de raïm sigui més petit. Bé, més que una competència és un equilibri. El tercer punt és que els arbres creen un microclima, ja que afecten els corrents d’aire i generen ombres. Al mateix temps els arbres arriben a una profunditat on la vinya no arriba. Per tant, xuclen tota l’aigua de les vinyes i la tornen a dur a l’atmosfera amb l’evapotranspiració que fan, i això, baixa unes dècimes de grau la temperatura.
Això és una estratègia d’adaptació al canvi climàtic?
No. És un tot. És una defensa del canvi climàtic i és una millora de la qualitat del sòl. Aspectes que ens repercutiran en la qualitat dels vins. Nosaltres no tractam la vinya com si fos un element individual, sinó com un tot. Com si fos un bosc.
A més, a qui, feis molta feina amb la fauna auxiliar, no?
Sí. Per exemple, aquí tenim bandes florals i allà un cercle de sàlvies. No som entomòleg, som pagès. Però bé, resumint molt, la majoria de fauna auxiliar depredadora quan és adulta té una fase on mengen molt de pol·len. Nosaltres jugam a tenir molta producció de pol·len perquè no vagin a la planta. Ara també hem posat unes quaranta caseres d’abelles. El problema del callet -bé i de moltes plantes- és que quan hi ha calabruix o excés de producció es rompen, i el most, el suc del raïm, podreix la pruïna. Això és una cera que ho recobreix tot, que està plena de microorganismes i llevats que ataquen el most i el converteixen en vinagre, i és un problema. Les abelles eixuguen la pell i ens ajuden a evitar-ho. És un exemple de com usam la fauna auxiliar.
Tot el que comentes va en detriment de la producció.
Una gran producció sempre està associada a malalties. Sempre dic que els pollastres de granja creixen molt aviat però necessiten antibiòtics. Un pollastre de foravila tot i que ceix més lent és molt mal d’emmalaltir. Això és el que procuram fer aquí.
En Francesc fou uns dels primers a defensar i aplicar el mètode de no llaurar a la vinya. Explica que continua fent-ho així a moltes vinyes. S’ajup i mostra l’esponjositat de la terra de la vinya més pròxima al celler. Amb la coberta vegetal i l’adob en verd cerquen, també, crear un encoixinat que es transformi en una polseta suau i protegeixi la terra de la radiació solar. Malgrat aquesta defensa de les bondats de no llaurar afirma que no és d’idees fixes i que, en algunes vinyes on ha hagut de ressembrar faltes, sí que ha hagut de llaurar. “És tot un equilibri, anar observant i actuant a partir del que necessita el sòl“, afirma.
Tu fas una part de la producció, però també compres a altres productors. He sentit una anècdota de quan vas seure a tots els teus pagesos.
Devia ser el 2009 o 2010. Ja feia uns anys que feia feina amb ells. Bé, jo fa trenta anys que faig vi. Però aquest projecte el vaig començar l’any 2006 amb el meu soci en Sergi. Els vaig seure i vaig dir: eh!, tots aquí ens hem de fer ecològics. Hi havia la crisi econòmica i vaig aprofitar-ho com argument perquè passava d’explicar ecologia a ningú. No donc lliçons jo. N’hi va haver que em van dir que sí i d’altres que no, que passaven de tot. Fins i tot vaig fer-los jo els tractaments per convèncer-los que funcionava. Jo sabia que si anava un a un no funcionaria: o ho fèiem tots o no ho feia ningú.
Com així?
Perquè després es voldrien fer els xulos i anar de vius. Els ho vam posar molt fàcil, al principi els omplíem els papers i tot. Jo tenia molt clar que era imprescindible no tenir dues línies de vi dins d’un mateix celler, perquè una desprestigiava l’altra. És una obsessió meva, per ventura una obsessió infantil si vols, però crec que el que cal és crear país. No per posar una bandera ni res d’això, sinó per tenir una àrea. Tu t’imagines el reclam mundial que seria que totes les vinyes de Mallorca fossin eco? Podríem aixecar la mateixa veu que tenen altres regions molt més petites que Mallorca. Estaria molt bé, per començar, perquè jo tenc fills i com a mínim no hauríem espenyat una cosa que ens han donat, bàsicament. Seria un acte de responsabilitat. I a més a més, per atreure a molta més gent. M’és igual si es veu com un acte comercial. Que sigui pel motiu que sigui, però vull que passi. No entenc que la gent vulgui embrutar el medi ambient quan vivim d’ell. És una cosa molt estúpida. Com escopir a l’aire.
Creus que falta una mica més aquesta visió col·lectiva?
En Canyelles va dir que un mallorquí ho suportava tot excepte que a un veïnat li anassin bé les coses. I això és una llosa. No entenc la competència que té molta gent. Si volem que l’agricultura a Mallorca tiri endavant hem de crear fets diferencials, perquè per quantitats no guanyarem mai. Apostar per aquests models de grans multinacionals és un perill.
Com que et veig bastant crític voldria saber quina opinió tens de l’evolució del sector del vi a Mallorca.
No em consider crític, sinó que intent reflexionar molt. Som molt optimista. Crec que el sector va bé i que de cada vegada hi haurà més i millors vins. Estic convençut. Estam recuperant moltes varietats, hi ha interès i molta gent que intenta fer les coses bé. Si se cerca un model propi no hi haurà problema. Si intentam replicar altres models haurem de competir per preu i això tenim les de perdre. Jo vull que els vins de Mallorca tenguin la millor puntuació possible, perquè jo visc aquí. Si la paraula Mallorca està associada als millors vins del món jo ho posaré als meus vins. Va així. Hem d’entendre que no som blocs aïllats. Si tu fas un vinarro i només ets bo tu, no et vendrà ningú a visitar. Necessites aquesta xarxa. Ara, estam en un moment on s’estan fent vins molt bons i vendrà una generació que és molt bona. Som molt optimista. Veig joves que han sortit a fora, que s’han format… i sobretot! Que qüestionen els models, que és molt important.
Fins al punt de faltar a la tradició, o no tant?
S’ha de qüestionar la tradició, clar. Per què tota la vida s’ha llaurat ho hem de continuar fent? Idò per ventura no. Els joves han de qüestionar les coses, no han de fer el que els diuen. És la funció de ser jove. Quan he estat amb joves m’ha importat poc el nivell. El que vull és que aprenguin a qüestionar els models establerts. A partir d’aquí serem bons.
Vens de família pagesa?
Sí. Quan vaig començar a estudiar enologia, començaven a arrabassar les vinyes de ca nostra i tancava la cooperativa d’aquí. El pati era preocupant. Va ser com si ara un fill et diu que vol muntar una botiga de CD’s. Però, eh. Amb molta il·lusió jo. Les coses s’han de viure així. Ara ha millorat molt la cosa. Comença a haver-hi un orgull per ser pagès, cosa que fa dos dies no hi era. A l’escola a mi em deien: “Grimalt no vals per res, t’hauràs de fer pagès”.
I perquè vi?
Vaig fer la formació professional d’agricultura a Sa Granja de Palma, que era l’hòstia, i per desgràcia vaig ser de la penúltima promoció. Després també per la influència del Sindicat cooperatiu de Felanitx, que era brutal, una cosa preciosa. Aquelles cubelles que fermentaven, els carros, anar a vermar, la festa, demanar quin grau havia fet… Vaig quedar corprès per aquella activitat. I també perquè quan estudiava vaig anar a una mostra de cuina i amb un amic meu ens vam engatar mirant la diferència entre un vi i l’altre. En vam agafar una de bona. I vam dir que estudiaríem enologia perquè era fantàstic veure les diferències, color, gust, tot.
Demanam a tothom què li ha aportat formar part d’APEMA.
A part del que m’ha pogut suposar com a soci, crec que el que m’aporta APAEMA és com a habitant d’aquesta illa. Promoure la cultura de l’agroecologia és molt important. Torn a parlar com a pare: és necessari que s’estengui a les totes aquesta manera d’estar al món pels qui venen. Més connectada amb els cicles de la vida i més aterrada als recursos que tenim. És una associació vital per treballar cap aquesta illa que somiava on tot sigui ecològic i puguem viure de foravila. Que consti que no som un hippie. Tenc un cartell a la porta que posa “hipies use backdore”.
