Les reflexions sobre què és producte local estan damunt la taula. La necessitat de defensar la producció de proximitat ja no es discuteix, però sí el que es considera producte km0. Enmig del debat que ocupa les administracions locals i autonòmica i els productors i el sector turístic, les marques de qualitat, que distingeixen productes fets aquí i emparats per aquestes denominacions, siguin denominacions d’origen o indicacions geogràfiques protegides, s’estan implicant amb força. Una mostra d’això ha estat la taula rodona organitzada per Idò! al Club Diario de Mallorca, amb un centenar d’assistents i una programació envoltant la gastronomia mallorquina i els reptes de l’agricultura local. És va començar amb una taula redona que va comptar amb la participació d’experts en el sector agroalimentari balear: Joan Mayol, president de la DO Oli de Mallorca; Bàrbara Mesquida, propietària del Celler Mesquina Mora; Martí Solivellas, president de la Cooperativa Pagesa de Pollença; Andreu Palou, president de la IGP Sobrassada de Mallorca i Maties Balaguer, vocal titular de la IGP Ametlla de Mallorca. L’acte va ser moderat per Carlota Pizà, coordinadora del projecte IDÒ i recollit per Silis Campins.
La necessitat de remarcar la diferència
Es va parlar sobre quins són els elements més destacats que fan que els productes siguin únics i especials, “els nostres productes tenen el segell diferencial entre tots els altres”, coincidiren a destacar els intervinents a preguntes de Pizà. Aquest és un dels eixos bàsics sobre el que haurien de girar les polítiques i les estratègies amb relació al suport al consum de producte local. Els convidats aportaren distintes valoracions i iniciatives per estalonar aquest fet: “Que són nostres, de proximitat i formen part de l’economia circular de l’illa. És ver que no podem renunciar als mercats exteriors, però tampoc a la proximitat geogràfica i social. Tots els productors aspiren a produir aliments per la societat de que fan part”, va dir Joan Mayol, mentre Martí Solivelles afirmava: “Tenim les influències del nostre microclima i això fa que siguin dels millors productes del món. Els nostres productes no tenen petjada de carboni”, rematà Solivellas. “El que ens fa únics són productes diferenciats i tenen el segell europeu de diferència entre tots els altres”, digué Andreu Palou. I Bàrbara Mesquida destacava el paper de les administracions tot apuntant que “des del Govern s’han d’incentivar els bonus per consumir els productes d’aquí. L’augment de demanda turística ha d’anar en paral·lel a què les cadenes hoteleres hagin de consumir un % de producte local”.
Però, primer s’ha de veure d’on venim, s’ha d’explicar perquè el consumidor ho valori. “Hem de saber vendre que els gestors del medi ambient són els pagesos i que les generacions futures podran gaudir del patrimoni ambiental gràcies a ells, observà Solivellas que destacà els bons resultats de la marca Mè de Pollença, un projecte que ja té més de vint anys de trajectòria.”. “Hem perdut unes tradicions dels nostres avantpassats, cada casa produïa els seus productes dels seus animals. Per exemple, temps enrere, s’aprofitaven totes les parts de l’animal com el me. La innovació ha estat un èxit dins les cuines, però s’han deixat per camí moltíssimes receptes tradicionals”. I Mesquida aportava que “als darrers anys hi ha hagut una desconnexió del camp amb la societat, s’ha d’entendre l’agricultura i les tradicions d’una manera holística. Els pagesos són responsables de garantir el producte, sense pagesos no hi ha futur”.
Dos exemples d’èxit
El sector agroalimentari no parteix de zero, ara mateix. Dos productes han fet ja un recorregut notable en el camí del reconeixement a la qualitat. Es va parlar del vi i de l’oli. Mentre Bàrbara Mesquida afirmava “l’oli i el vi són dues històries d’èxit agroalimentàries. Els vins mallorquins han fet una evolució espectacular. Tenim un sector obert, optimista i vendre a mercats locals i a fora ens fa millors“, afegí. I això, reconeixia Mesquida que “el consum del vi baixa. Abans es consumia vi a quasi totes les menjades. Actualment, el consum del vi baixa perquè l’associem a un moment de plaer i oci. El consum de vi té menys moments”, lamentava.
Joan Mayol apuntava que “la indústria de l’oli ja ha passat la gran crisi i ha deixat de costat valors com la quantitat a favor de la qualitat”. En aquest sentit, destacà el paper de la promoció del producte a la vista dels bons resultats obtinguts per la DO Oli de Mallorca quan a comercialització i valorava positivament el paper que té el turisme sobre la demanda “la venda d’oli de Mallorca el mes de juny ha estat la major venda mensual de la història i iguala tota la venda de l’any 2005“, apuntà amb dades a la mà. “Aquesta dada és molt positiva. Hi ha una qüestió clau que és el preu de l’oli. Fixar el preu en funció dels costos de producció, això s’ha estabilitzat i no hem caigut en l’especulació del preu de l’oli”, destacava. “Aquest criteri va ser un encert dels «pares fundadors» de la DO que ens ha permés sobreviure“, rematà.
I la sobrassada de Mallorca ha iniciat també aquest camí. Andreu Palou informava que “la reconeguda revista Foods va publicar un article on citava la gran qualitat i excel·lència que té la sobrassada. Si al pa amb sobrassada se li aplica el conegut nutri score les dades indiquen que es pot considerar un aliment excel·lent, ja que compleix amb totes les garanties i això el fa un producte únic, el problema és que és complicat introduir aquest concepte dins l’àmbit alimentari”. “Una de les característiques claus per a la distinció de la sobrassada són les seves especificacions i els controls que es fan de manera continuada en el procés d’elaboració per garantir la seva excel·lència. Per això ”enguany s’ha consolidat el jurat que forma el panell de tast, personal que s’ha format durant un any per obtenir els mateixos criteris que tenen els tastadors veterans”.
“El mercat local vessa de turistes que consumeixen dins els hotels”, deia Mesquida per estalonar que és necessari seguir fent pressió perquè el sector turístic i de la restauració s’impliquin en el consum de producte local, però també recordava que “l’augment de demanda hotelera ha de beneficiar el producte local i és positiu que les cadenes hoteleres hagin de consumir un % de producte local, però els que tenim el poder del canvi perquè se serveixi producte local a la restauració som nosaltres com a consumidors”, explicà Bàrbara Mesquida sobre l’efecte del turisme en referència al consum de vi.
El paper de les marques de qualitat com garants
Entre altres qüestions es va reconèixer el paper de les marques de qualitat, per destacar que els productes que s’hi emparen tenen totes les garanties i, en aquest sentit, les opinions varen ser unànimes. Maties Balaguer deia que “els productes amb Denominació d’Origen o Indicació Geogràfica Protegida s’han de considerar un tresor. Són els ambaixadors del món agroalimentari“.
Coincidia Palou “els productes amb DO i IGP es consideren un tresor”. Al que Mayol afegia amb relació a la producció d’oli de qualitat: “El 20% de la pèrdua de clients d’oli d’oliva és per motius econòmics. Aquest producte dona una qualitat que molt pocs productes poden oferir. Les explotacions són petites i falten estructures amb altres DOs i IGPs per crear sinergies de promoció”. I afegia “quasi tots els comercialitzadors d’oli de Mallorca també són productors. Aquesta vinculació de producció i comerç és clau per la viabilitat del sector“
Bàrbara Mesquida afegeix, “parlant del vi és important que el futur del sector vinícola quedi en mans del sector. Hi ha un risc d’entrada de capitals no vinculats al vi que podrien desequilibrar el mercat i assumir pèrdues. Si volem que els prescriptors parlin de Mallorca, hem de lluitar perquè tota la superfície de les vinyes sigui certificada i ecològica”. I advertia: “pel que fa a la burocràcia és molt gran perquè el producte passi tots els certificats. És necessari avançar però no ofegar. L’aplicació rigorosa de les lleis alimentàries garanteix una qualitat, però aquesta càrrega burocràtica per un petit productor és dramàtica”.
En acabar l’acte es va gaudir d’una experiència gastronòmica amb un tast de productes locals mentre es presentava una mostra de cuina a càrrec del cuiner Rodrigo Vallejo.
“
