Està clar que hi ha una nova generació que empeny el sector del vi cap al futur. La darrera incorporació ha estat Hada Furthmann, tècnica acabada de titular en vi i oli d’oliva per l’Institut de FP de Binissalem i filla de Carlos Rodríguez Furthmann, de Selva Vins.

Amb aquestes referències, res no podia sortir malament. Enguany ha decidit sortir a escena i firmar el primer vi amb el seu nom: Roshada, un monovarietal d’Escursac de 2021 que ja ha estat ben acollit al mercat. De Roshada diuen que és un vi deliciós i delicat, fresc; apte per al gaudi. N’hem parlat amb ella.

100% Escursac, el primer vi d’Hada Rodríguez/Cedida

Com va sorgir l’idea de fer aquest vi?

Aquesta idea rondava pel meu cap de fa molt temps. Vaig pensar que la podria realitzar en l’FP d’olis i vins en l’IES Binissalem però lamentablement vam poder realitzar a penes algun dels processos de vinificació amb una matèria primera inadequada i lògicament no vam obtenir el resultat desitjat, així que em vaig quedar amb la espineta encara més clavada i just un any després, quan s’acostava la verema a Selva Vins, va resultar que un dels pagesos als quals compren raïm van oferir Escursac, que és una varietat que agrada molt a casa; però el meu pare ja havia treballat anteriorment amb ella i no li feia especial il·lusió. Va ser llavors quan la meva mare em va comentar la situació i em va animar que ho fes jo; així que em vaig decidir a arriscar-me i crear el meu propi vi amb una varietat que és molt desconeguda en el món. No contenta amb això, volia una mica més, fer una cosa més original i vaig pensar en què no existeix cap blanc ni rosat de la varietat Escursac, i així ho vaig fer.

Com va ser el procés d’elaboració?

La idea original era fer un blanc de Escursac però en rebre el raïm derrapem a mà, premsem per gravetat i el most sortia directament rosa així que vaig decidir oblidar-me del blanc, ja que no volia afegir cap mena de clarificant, per la qual cosa vaig seguir endavant amb un rosat. Així que continuem derrapant a màquina i premsant amb la hidràulica durant una hora per a posteriorment fermentar en dipòsit d’inoxidable i romandre un mes amb les lies. Després, per a deixar-ho ben net, li vaig fer uns quants trasbalsos i hi vaig afegir una petita quantitat de sulfits per a assegurar la seva bona conservació.

Que significa Roshada per a tu?

Per a mi és un somni realitzat, un monovarietal únic en la seva espècie. Em vaig arriscar molt en fer alguna cosa sense cap mena de dada al qual aferrar-me per a comparar i el resultat ha estat un rosat fresc, àcid i floral amb un color intens, d’una graduació baixa que compta amb molta vitalitat i caràcter.

Per a mi era la meva prova de foc. Si era capaç de fer-ho em veuria més preparada per a entrar en el món del vi. Realment he crescut en ell i m’és impossible sortir. He crescut enamorada de les vinyes i de la tradició ancestral de fermentar el raïm i bé, lògicament, gaudir del seu resultat. Ho tinc tan arrelat en sang que no veig una altra sortida per a la meva vida si no té a veure amb aquest món tan ple de possibilitats. La meva idea de futur és continuar estudiant i treballant és a dir aprenent tot el que pugui, ja que algun dia volgués estar a l’altura de portar un celler pel meu compte. Ara com ara tinc pensat anar a treballar a Rioja i aconseguir entrar en un FP Dual a la Borgonya francesa. Després buscaré altres punts on treballar o estudiar un altre tipus de fermentats com la cervesa o l’hidromel ja que gràcies al FP de Binissalem vaig descobrir un altre món paral·lel al vinícola que també està ple de possibilitats,. M’encantaria aprendre més sobre ells i formar-me treballant en diferents llocs.

I en tot aquest temps de formació i de debut en el món de l’elaboració, quin pes ha tengut ton pare, Carlos Rodríguez Furthmann, de Selva Vins?

La influència del meu pare ha estat indubtablement indispensable per a mi. És i serà el meu major pilar de suport davant qualsevol adversitat i celebració. Des de ben petita l’acompanyava a les vinyes i cellers amb curiositat i admiració. He vist com aixecaven un celler de zero arriscant-se amb un estil nou i molt autèntic, apostant per les varietats locals, traient el seu màxim d’expressió, oblidant els prejudicis davant segons quines varietats o estils de vinificació com el claret, i recuperant tècniques antigues gairebé oblidades com l’ancestral. Jo també aposto per aquesta filosofia.

Nou comentari

Comparteix