Està clar que hi ha una nova generació que empeny el sector del vi cap al futur. La darrera incorporació ha estat Hada Furthmann, tècnica acabada de titular en vi i oli d’oliva per l’Institut de FP de Binissalem i filla de Carlos Rodríguez Furthmann, de Selva Vins.
Amb aquestes referències, res no podia sortir malament. Enguany ha decidit sortir a escena i firmar el primer vi amb el seu nom: Roshada, un monovarietal d’Escursac de 2021 que ja ha estat ben acollit al mercat. De Roshada diuen que és un vi deliciós i delicat, fresc; apte per al gaudi. N’hem parlat amb ella.
Com va sorgir l’idea de fer aquest vi?
Aquesta idea rondava pel meu cap de fa molt temps. Vaig pensar que la podria realitzar en l’FP d’olis i vins en l’IES Binissalem però lamentablement vam poder realitzar a penes algun dels processos de vinificació amb una matèria primera inadequada i lògicament no vam obtenir el resultat desitjat, així que em vaig quedar amb la espineta encara més clavada i just un any després, quan s’acostava la verema a Selva Vins, va resultar que un dels pagesos als quals compren raïm van oferir Escursac, que és una varietat que agrada molt a casa; però el meu pare ja havia treballat anteriorment amb ella i no li feia especial il·lusió. Va ser llavors quan la meva mare em va comentar la situació i em va animar que ho fes jo; així que em vaig decidir a arriscar-me i crear el meu propi vi amb una varietat que és molt desconeguda en el món. No contenta amb això, volia una mica més, fer una cosa més original i vaig pensar en què no existeix cap blanc ni rosat de la varietat Escursac, i així ho vaig fer.
Com va ser el procés d’elaboració?
La idea original era fer un blanc de Escursac però en rebre el raïm derrapem a mà, premsem per gravetat i el most sortia directament rosa així que vaig decidir oblidar-me del blanc, ja que no volia afegir cap mena de clarificant, per la qual cosa vaig seguir endavant amb un rosat. Així que continuem derrapant a màquina i premsant amb la hidràulica durant una hora per a posteriorment fermentar en dipòsit d’inoxidable i romandre un mes amb les lies. Després, per a deixar-ho ben net, li vaig fer uns quants trasbalsos i hi vaig afegir una petita quantitat de sulfits per a assegurar la seva bona conservació.
Que significa Roshada per a tu?
Per a mi és un somni realitzat, un monovarietal únic en la seva espècie. Em vaig arriscar molt en fer alguna cosa sense cap mena de dada al qual aferrar-me per a comparar i el resultat ha estat un rosat fresc, àcid i floral amb un color intens, d’una graduació baixa que compta amb molta vitalitat i caràcter.
Per a mi era la meva prova de foc. Si era capaç de fer-ho em veuria més preparada per a entrar en el món del vi. Realment he crescut en ell i m’és impossible sortir. He crescut enamorada de les vinyes i de la tradició ancestral de fermentar el raïm i bé, lògicament, gaudir del seu resultat. Ho tinc tan arrelat en sang que no veig una altra sortida per a la meva vida si no té a veure amb aquest món tan ple de possibilitats. La meva idea de futur és continuar estudiant i treballant és a dir aprenent tot el que pugui, ja que algun dia volgués estar a l’altura de portar un celler pel meu compte. Ara com ara tinc pensat anar a treballar a Rioja i aconseguir entrar en un FP Dual a la Borgonya francesa. Després buscaré altres punts on treballar o estudiar un altre tipus de fermentats com la cervesa o l’hidromel ja que gràcies al FP de Binissalem vaig descobrir un altre món paral·lel al vinícola que també està ple de possibilitats,. M’encantaria aprendre més sobre ells i formar-me treballant en diferents llocs.
I en tot aquest temps de formació i de debut en el món de l’elaboració, quin pes ha tengut ton pare, Carlos Rodríguez Furthmann, de Selva Vins?
La influència del meu pare ha estat indubtablement indispensable per a mi. És i serà el meu major pilar de suport davant qualsevol adversitat i celebració. Des de ben petita l’acompanyava a les vinyes i cellers amb curiositat i admiració. He vist com aixecaven un celler de zero arriscant-se amb un estil nou i molt autèntic, apostant per les varietats locals, traient el seu màxim d’expressió, oblidant els prejudicis davant segons quines varietats o estils de vinificació com el claret, i recuperant tècniques antigues gairebé oblidades com l’ancestral. Jo també aposto per aquesta filosofia.
