La dieta mediterrània és considerada com la més completa de totes les que existeixen en el món. A les nostres illes tenim la sort de viure en el centre neuràlgic d’aquesta dieta que s’ha anat formant al llarg de la història, sigui amb aliments propis o amb aquells que ens han anat arribant d’orient i d’occident. Dit d’una manera curta, aquesta dieta es basa en el predomini dels vegetals: verdures, fruites, llegums, pa, pastes, arròs. Llet i els seus derivats. També carn i peix, encara que no han de ser els protagonistes dels plats, sinó un acompanyament per donar sabor i aportar proteïnes. El peix potser més abundant que la carn.
Dolços i embotits han de ser més aviat marginals a l’alimentació. Però hi ha un aspecte d’aquesta dieta que volem remarcar i és la importància que suposa incloure el consum de vi a les menjades, sempre que es faci en quantitats moderades. Pels homes, dues copes màxim al dia i per les dones una copa per dia (per raons metabòliques).
Veurem com el fet d’afegir a la dieta aquestes copes es veu augmentada la seva eficàcia com a factor de salut. El Dr. Miguel Ángel Martínez-González, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra en la seva lliçó magistral impartida a la Universitat Harvard va manifestar que la dieta mediterrània podria perdre entre el 12 i el 24% de la seva eficàcia si s’eliminava el consum moderat de vi. Aquesta afirmació està sustentada en multitud d’estudis de caràcter epidemiològic, és a dir, enquestes passades a molts de pacients sobre els seus costums alimentaris i estat de salut. I estudis experimentals de laboratori en els que s’estudia l’efecte dels components del vi sobre diversos compostos del metabolisme. Una doble comprovació.
Efecte de l’alcohol
De totes les experimentacions realitzades s’ha arribat a la conclusió que els efectes favorables es deuen a l’alcohol i als polifenols. Vegem quines són les funcions que compleix l’alcohol. El vi té un contingut moderat en alcohol, entre 10 i 15% normalment. Els seus efectes positius estan relacionats amb les malalties cardiovasculars. Especialment, pel seu poder d’augmentar el HDL, conegut com el colesterol bo, el qual contribueix a eliminar el colesterol dolent. Un altre efecte és disminuir l’agregació de plaquetes que poden provocar l’obstrucció de les artèries.
També inhibeix els factors responsables de la coagulació de la sang. El consum en excés pot provocar diversos problemes. En experimentacions realitzades sobre el nivell de factors coaguladors de la sang comparant la incidència de la dieta mediterrània i de la dieta mediterrània més vi, es va poder comprovar que la combinació d’aquesta darrera era més efectiva que la dieta sola.
Efecte dels polifenols
Els polifenols són un grup químic que presenta moltes formes diferents. Dins els organismes n’existeixen centenars de diferents. No són un compost essencial, és a dir, no hi ha cap reacció del metabolisme en què sigui imprescindible la seva presència, però poden complir moltes funcions diferents a causa de l’enorme diversitat esmentada. Els polifenols es troben de manera més abundant a la pell i les llavors dels grans de raïm.
La funció més important és la d’actuar com a antioxidants. L’organisme requereix energia per dur a terme les seves activitats. L’energia l’obté de l’oxidació de glúcids, lípids i proteïnes. En aquest procés es formen molècules nomenades radicals lliures, les quals tenen un gran poder de reacció i poden oxidar moltes molècules de l’organisme, provocant la seva degradació. Aquesta oxidació és una de les causes d’envelliment. Poden degradar filaments d’ADN que poden tenir com a conseqüència l’inici de processos cancerosos.
La defensa que realitzen els polifenols en els processos d’oxidació és que poden captar aquests radicals lliures en diversos processos metabòlics evitant que degradin molècules bàsiques pel bon funcionament de l’organisme. Un dels processos més estudiats és la seva acció sobre el dit colesterol dolent, en el que en inhibir la seva oxidació evita la fixació a les artèries que podria provocar processos d’ateroesclerosi. Compleixen altes funcions la majoria d’elles lligades a la bona salut cardiovascular.
Encara que falten estudis per determinar exactament els processos metabòlics dels components del vi, sí que es pot afirmar que els bevedors amb moderació presenten una menor incidència de malalties cardiovasculars que els abstemis. I en ser les malalties cardiovasculars una de les primeres causes de mort els bevedors amb moderació tenen una major longevitat. L’acció combinada de dieta mediterrània i vi és adequada per tenir una bona salut.
Efecte sinèrgic del vi sobre la dieta mediterrània.
Per veure l’efecte de l’increment de l’eficàcia de la dieta mediterrània amb l’addició d’una copa de vi a cada menjada es va fer la següent experimentació pel Dr. Diego Mezzano a la Universitat de Xile.
Dos grups de vint persones es varen alimentar durant noranta dies amb una dieta d’alt contingut en greix i l’altre grup amb dieta mediterrània. Entre els dies 30 i 60 de l’experimentació la dieta es va suplementar en els dos casos amb 240 mL de vi, una copa per cada menjada.
A l’inici i en els dies 30, 60 i 90 de l’experimentació es varen mesurar diversos components de la sang relacionats amb la capacitat de coagulació del plasma: fibrinogen, factors de coagulació, proteïnes anticoagulants i colesterol, entre d’altres. Els resultats es poden observar en aquestes imatges en les quals es veu que al principi de l’experimentació tots els participants tenen uns valors similars. Al cap de trenta dies en mesurar els mateixos factors el grup alimentat en la dieta grassa no presenta canvis significatius, mentre que el grup alimentat amb dieta mediterrània ja presenta un augment dels factors anticoagulants. Durant els trenta dies següents en què la dita fou suplementada amb una copa de vi a cada menjada es pot veure com milloren els factors anticoagulants de les dues dietes.
Entre els dies 60 i 90 en què es va retirar el suplement de la copa de vi es veu com baixen els valors dels factors anticoagulants. De manera que queda establert que per aquest conjunt de factors coagulants de la sang relacionats amb les malalties cardiovasculars, el vi té un efecte important en la protecció de l’organisme.
Per a saber-ne més:
Rosa Lamuela-Raventós, Cristina Andrés-Lacueva. El vino en la dieta mediterránea. Archivos Latinoamericanos de Nutrición. Vol. 54. Supl. 1. 2004. Pàg 79-82.
Claudio Mazzano. Distinctive Effects of Red Wine and Diet on Haemostatic Cardiovascular Risk Factors Doi: 10.4067/s0716-97602004000200007.
