Balears Vadevi
Joan Crespí: “Hem de fer un esforç per evitar l’efecte del canvi climàtic”

Joan Crespí, viticultor i propietari de Vinya Taujana, ha fet recentment una xerrada a l’Hostel Urban de Palma per parlar dels efectes del canvi climàtic sobre el conreu de la vinya i sobre els vins que s’hi elaborin. Joan té els peus a la terra, coneix la vinya des d’infant perquè la seva família ha estat sempre vinculada al món del vi.

L’actual Bodega Vinya Taujana, ubicada a Santa Eugènia i adscrita a la DO Binissalem, va ser creada l’any 2001 per la família Crespí, però la tradició familiar es remunta a tres generacions dedicades a l’elaboració de vins de forma artesanal. Els inicis es remunten al Celler de Can Palou, per part materna i Celler de Ca Don Andreu, per part paterna. A Vinya Taujana també són viticultors, aprofitant el privilegi de la situació de vinyes i les característiques del sòl, amb moltes graves i pedres, cultiven diferents varietats de raïm, les autòctones manto negro, callet i moll, i les foranes cabernet sauvignon, sirà i merlot, per elaborar uns vins singulars que mantenen el màxim respecte pel medi ambient, aplicant tècniques vitícoles avançades i respectuoses -alta pantalla foliar, tractaments fitosanitaris poc agressius, adobs orgànics…

Aquests anys darrers, i molt especialment aquest estiu, Joan ha vist com tots els indicis apunten a la necessitat de prendre mesures ja: “És necessari que tots posem un granet d’arena. Aquest any noltros hem tingut un 20% menys de producció i amb el temps, diu Joan, tendrem menys competitivitat i els vins, menys qualitat”. A més tem que “es desplaçaran les zones vitícoles. I la zona mediterrània és la que perd més i, per contra, hi guanyen les zones del Nord d’Europa”.

Joan Crespí fa un diagnòstic de la situació basat en la seva experiència/Cedida

Els canvis passa a passa

Els canvis en el comportament de la vinya ja són palesos. Enguany, i degut a la tardor que hem tengut amb temperatures extraordinàriament suaus, la vinya ha reaccionat com si ja fos la primavera: Joan ha fet imatges d’unes plantes d’un vinyet de Felanitx on ja es pot veure el raÏm incipient, a principis del mes de novembre. “La planta està desbaratada i ara que tocaria que fos en el temps de descans per recuperar-se de cara al’anyada de l’any que ve, está fent raïm. Es pensa que ha arribat al primavera i això farà que l’any que ve amb la planta que no haurà descansat, la producció serà més petita”, adverteix Joan.

Davant aquestes evidències Crespí afirma que “hi ha d’haver acord entre investigadors, societat i polítics per abordar aquesta situació i, per començar, que hi hagi consens que el canvi climàtic existeix”. Segons l’observació feta pen Joan, ara mateix ja hi ha conseqüències palpables de l’existència d’aquest escalfament del planeta: augmenta el ph del vi i la quantitat d’alcohol, se necessita més aigua i electricitat i en general augmenten els costos de producció i i també el CO2 necessari per produir cada quilo de raïm. En canvi, baixa l’acidesa i també la quantitat de la producció. A la vinya, la falta d’aigua i la calor tan forta marceix les fulles, que es perden, també es perden aromes i no coincideix la maduració alcohòlica i la fenòlica. Entre les conseqüències negatives destaca la pèrdua de tipicitat i l’aparició de noves plagues.

La vinya s’haurà d’adaptar al temps que vendrà en les pròximes dècades/Cedida

Davant aquesta situació, Crespí ha fet un catàleg de recomanacions que en el cas de les plantacions ja existents passen per no llevar les fulles de la planta de la cara sud, compactar el mínim el sol (amb la petjada del tractor), utilitzar matèria orgànica com adob, que aprofita millor l’humitat de la terra i llaurar en horari nocturn, preferentment entre les cinc i les 9 del mati.

En el cas de les plantacions noves, no plantar vinya si no tens garantit el sumministrament d’aigua, bé sigui de pou com depurada, comprar peus robustos i resistents a la sequera (140-RV, 161, 49), obtenir un clon robust, posar varietats autòctones, que toleren millor les plagues, cercar una finca profunda, amb al menys 5 metres de fondària. I llavors, aplicar les tècniques recomanades en el cas de plantacions ja existents.

I en general, s’hauran d’anar canviant les zones de cultiu de la cara su a la cara nord de les finques per evitar els efectes més intensos de l’augment de les temperatures.

En una imatge dels primers dies de novembre d’enguany en una vinya de Felanitx es veu el raïm nou que no hauria d’haver fins a la primavera/Cedida

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa