La DO Oli de Mallorca fa 20 anys. Poc queda d’aquella passat on mantenir les oliveres era una tasca heroica, entre altres moltes coses per que l’oli que es feia no valia res. Havia arribat al punt més baix, el sector. Per sort hi va haver reacció.
Ara fa dues dècades que una partida d’emprenedors, de lluitadors, de convençuts que l’oli de Mallorca havia de recuperar el seu prestigi i el seu paper en el món que mai no havia d’haver perdut, obtengueren a la fi el reconeixement de la Denominació d’Origen per l’oli de Mallorca…, des de llavors ençà les coses no han fets més que millorar. Es diu aviat, però han passat vint anys, més si tenim en compte tota la tramitació administrativa que es va haver de fer… El camí ha estat llarg, i encara ara no és fàcil, però aquells que l’iniciaren poden veure amb satisfacció que les fites més importants s’han aconseguit.
Un parell de dades permeten veure l’avenc en que s’havia sumit el sector, de les més de quaranta mil hectàrees d’olivar que hi havia a finals del segle XIX, el 1990 no en quedaven apenes deu mil. La producció d’oli a Mallorca, que el segle XVIII havia arribat al seu màxim, amb catorze mil tones i tota la Serra de Tramuntana era un olivar ben mantengut, el 1991 no es feien ni sis-centes.
Ara hi ha 1.040 olivicultors que treballen 1.316 finques on hi ha plantades 839.593 oliveres. La varietat més conreada és la Mallorquina, seguida de l’Arbequina i la Picual. El fruit d’aquestes arbres es processa a 13 tafones i 23 envasadores. L’any passat es va assolir el màxim en quantitat d’oli comercialitzat amb 302.000 litres posats en el mercat, dels quals un poc més de la meitat és oli qualificat per la Denominació d’Origen. El repte, però continua, com reconeix a Balears Vadevi, Joan Mayol, president del Consell Regulador de la DO Oli de Mallorca.
Deia la cançó que 20 anys no són res però per al sector es pot dir que hi ha hagut un abans i un després de la constitució de la DO, no? Que ha suposat la creació de la DO per als productors?
Sense cap dubte. Hem posat al mercat l’Oli de Mallorca, d’on virtualment havia desaparegut, garantim la qualitat davant els consumidors i contribuim cada any a les millors pràctiques dels olivicultors. Fa dos mil anys que se fa oli a Mallorca, però la degradació de l’activitat en el darrer segle havia estat gravíssima (se considerava un dels pitjors olis de l’Estat!) i avui és un dels més prestigiosos.
El consumidor ja reconeix el segell que identifica els olis protegits sota la denominació d’origen? És suficient el coneixement que hi té?
Creim que no, encara hi ha consumidors que creuen comprar oli de Mallorca perque la marca és mallorquina, però són marques envasadores, no productores. Els únics olis mallorquins amb garantia són els que duen la contraetiqueta del Consell regulador.
L’oli d’oliva de Mallorca carrega amb la “llegenda negra” del preu. És habitual sentir la queixa que és car, més car que el que arriba de fora, però és car, realment?
És valuós, no car. La Conselleria va fer un estudi oficial de costs els quals, per la insularitat i les dimensions de les empreses, són els que són. Encara hi ha persones que han entès que, per exemple, un ví mallorquí val més que un foraster i no el troben car, i no han assumit el mateix amb l’oli.
Com passa amb altres productes d’excelència de Mallorca, hi ha hagut casos d’espavilats que han volgut fer negoci amb la marca i el bon nom dels olis emparats en la DO i el nom de Mallorca. Quin mal fa aquest tipus de frau i com el consumidor ha d’indentificar l’oli “fake”?
Estam satisfets que els pocs casos que hi ha hagut, s’han detectat i neutralitzat amb rapidesa i efectivitat. El sistema funciona. Mai evitarem que hi pugui haver poquevergonyes, el que cal és identificar-los i desenmascarar-los ràpidament.
A Mallorca es fan actualmente molts de tipus d’oli a partir de les varietats locals i les foranes, alguns monovarietals, alguns resultat dels coupatges entre elles. Totes hi tenen cabuda sota el paraigües de la DO? Que seria desitjable, en aquest sentit?
En la diversitat hi ha el gust! No tothom té el mateix paladar, no tots els usos requereixen els mateixos olis, una excessiva uniformitat seria negativa. El que cal és que el consumidor conegui aquesta varietat, tengui curiositat per descobrir el seu gust per a diferents usos i pugui gaudir de tota la gamma d’olis de Mallorca.
Aquests primers 20 anys han servit per situar el producte en el mercat i per enfortir el sector a través de la bonança que viuen els productors. El futur de l’economia és incert i els darrers mesos l’augment dels costos de producció i les complicacions del mercat exterior han dificultat els números de molts de sectors de la pagesia, ben segur també dels oliers. De què es queixen els productors d’oli de Mallorca, què els preocupa?
Evidentment, l’increment de costs energètics, dels adobs, dels tractaments, del vidre, del paper… ens afecta. Voldriem que fos circumstancial, i que en acabar (perque s’ha d’acabar!) la guerra de Putin tornem a la normalitat.
I com s’hauria de posar-hi remei, ara que l’estratègia d’afavorir el consum de producte local està ja plenament assumida, encara que just sigui a nivell de discurs….?
La societat mallorquina té un patrimoni: el producte local de qualitat. Si el volem mantenir, ens hi hem d’implicar individualment, familiarment i empresarialment. No hauria de ser necessari que l’ús d’una part de producte local sigui obligatori a la restauració i l’hosteleria, això serà sostenible quan es faci per convenciment, no per obligació. I jo crec que estam en el bon camí. Al començament, encara hi ha molt de recorregut pendent!
Per cert, ja hi ha relleu generacional? Hi ha interés entre els joves en fer oli?
Això depen de cada olivar i de cada empresa, però jo crec que sí, que n’hi ha, probablement més que en altres activitats agràries, perque les explotacions petites i mitjanes són viables amb una dedicació a temps parcial. Les ajudes per a joves agricultors són un bon estímul, quan són aplicables, i a més, la universitat i algunes escoles de formació professional van creant titulats ben capacitats i amb empenta. El futur és seu!
