Balears Vadevi
Joan Mayol: “La rendibilitat de l’oli passa per una demanda suficient”

A Fora Vila és temps de poda. Les oliveres són sotmeses en aquest procés, com una tasca més del manteniment de l’arbre tot preparant la nova anyada. Miquel Coll, d’OLIRIC diu que “La poda és la feina que més ens agrada de les que feim a l’olivar i també és de les més importants si no la que més. És una feina creativa en la que el podador pot vestir cada olivera amb la poda que dibuixa el seu saber i la seva experiència. Per això sovint deim que la poda és un art”. 

La feina al camp s’ha de compatibilitzar amb la que es fa als despatxos, per que avui dia, fer de pagès no evita haver de fer papers… Sobre l’actualitat del sector, hem parlat amb el president del Consell Regulador Oli de Mallorca, Joan Mayol, que ens ajuda a entendre les darreres notícies referides a l’aplicació de la nova PAC i el que s’ha acordat amb la conselleria d’Agricultura, al respecte

El manteniment dels olivars passa per fer la poda en aquest temps/Oliric

La nova  PAC marcarà un abans i un després pel sector de l’oli de Mallorca?

La nova PAC suposa un increment de les ajudes, però el futur no pot dependre d’això: ha de ser la rendabilitat basada en una oferta de qualitat i una demanda suficient. Els olivicultors hem de continuar millorant tècniques de cultiu, les tafones millorant la qualitat de procés i els consumidors exigint la qualitat i pagant-ne el preu just.

Creis que les ajudes per ecoesquemes aprofitaran els productors de Mallorca?

Sí, sense dubte. Suposen un suport econòmic per una activitat que a Mallorca és més costosa que a la península, i ens dona més oportunitat per a competir en condicions més similars. És molt positiu que els olivars de muntanya, de marjades o en pendent, tenguin més ajudes que els del Pla, ja que els costos dels primers són més grans.

Les practiques sostenibles que s’esmenten en les condicions per aquestes ajudes están exteses a ca nostra?  És l’olivar un cultiu “fàcilment” sostenible?

Hi ha molts olivicultors que ja han adoptat pràctiques sostenibles, o han mantingut pràctiques tradicionals, que ja ho eren, sostenibles, abans que s’inventàs la paraula! L’olivar pot ser sostenible (si no, no hauria durat cents i cents d’anys, com molts dels olivars de la Serra), però també suporta les pràctiques més insostenibles: abús de les llaurades, que generen erosió i degradació del sòl, ús d’herbicides (que no varen existir fins fa pocs anys), etc. La política europea s’ha decantat per integrar producció i medi ambient, cosa que s’ha de veure com a positiva i com a una oportunitat per als olivars mallorquins.

El sector té encara capacitat de creixement? S’aprofitarà l’oportunitat que ara es dona d’augmentar la superficie declarada i dedicada a olivar?

En deu anys, la superfície dels olivars inscrits a la DO Mallorca ha crescut en un  220 %, i la comercialització d’oli, en un  230 %. Però així i tot, l’oli de Mallorca, garantit per la DO, suposa una part molt petita de l’oli consumit a Mallorca, de l’ordre del 5 %, i en aquest sentit, podem créixer, però amb prudència, perquè els nostres costs són més alts que al continent, i la competència és constant. El que és important és que els olivars existents que no estan inscrits a la PAC ho facin enguany, perquè sense aquesta inscripció no tendran dret a ajudes, i que olivars semiabandonats se recuperin.

Com encareix la producció l’insularitat? I con compensarà aquest cost el reconeixement d’aquest fet ineludible?

Qualsevol producte, màquina, combustible, etc que usam, és més costós, perquè ha de venir per mar. A l’hora d’exportar, també estem en desavantatge pel cost dels nòlits. És més car enviar un palet de Palma a Barcelona que de Barcelona a Shangai, per exemple! L’oli pateix els mateixos problemes que qualsevol altre producte insular. Sols un autèntic Regim Econòmic Especial ben dissenyat, que iguali els costos amb els que té un productor de la península, solucionarà aquest fet ineludible, com molt bé el defineixes.

Un dels punts febles de la comercialització de l’oli de Mallorca és el mercat exterior, que significa per vosaltres aquesta nova ruta cap al Japó?

Japó és un mercat molt exigent, on algunes marques mallorquines ja són presents. El reconeixement que s’ha donat a l’oli de Mallorca en aquell país suposa sobre tot un reforç per aquestes marques, tant de bo que en faciliti també l’entrada de noves. Però l’exportació a destins tan llunyans sols pot ser un complement, el gran repte és incrementar el consum local, sense haver de produir CO2 enviant el producte a l’altra banda del mon.

Quines previsions teniu per aquest any i quins objectius us marcau a la DO Oli de Mallorca?

Enguany es compleixen 20 anys del reconeixement europeu de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca. Ho volem celebrar com mereix, I aprofitar l’avinentesa per donar més ressò dins la societat mallorquina a un producte que és el fruit de l’esforç de molta gent, en una terra especialment favorable per a la qualitat d’un dels aliments més saludables I beneficiosos dels que podem gaudir.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa