No és un cas únic però sí, singular. José Antonio González va canviar un dia el despatx a una cadena hotelera de molta anomenada per la vinya i el celler: el 2008 va replegar tot el que tenia damunt la taula i es va passar al món del vi. D’aquesta manera prenia forma un somni i naixia Can Xanet (IGP Vi de la Terra Mallorca), una finqueta entre Pollença i Alcúdia, sota la influència de la Serra de Tramuntana, on González va plantar dues hectàrees de vinya per arrancar el projecte. Diuen les cròniques que en aquella finca hi havia hagut vinya en el passat, i José Antonio va veure l’evidència en la troballa d’alguns ceps vells a una síquia de la finca.
Uns inicis ben planificats
D’entrada, va sembrar Sirà i Merlot i també va plantar les varietats locals Manto Negro i Gorgollassa. Assessorat per Raúl Pérez (2011-2012) va fer els primers vins el 2011, fins i tot abans que la Gorgollassa quedàs inclosa dins el plec de condicions de la IGP, la qual cosa va obligar a sortir al mercat un vi experimental sota la denominació de Vi de Taula. Pérez va acceptar el repte que suposava començar de zero amb una plantació tan petita i amb uns objectius tan ambiciosos. El projecte ja prometia i els anys han situat els vins de Can Xanet entre els que cerca un cert públic, interessat per als vins artesans i fets amb ànima. Passats els anys, González ha superat l’etapa de projecte i dirigeix un celler que és ja una realitat en el panorama local dels cellers i els vins de Mallorca. Poques referències però molt escollides.
L’esperit incansable de José Antonio el duu a participar de tota quanta fira es fa en el panorama nacional. Va tot sol, disposat a fer-se un lloc en el mercat exterior que ja comença a reconèixer els seus vins allà on va. És membre de l’organització Artisan Wine on ha trobat aixoplug sota la coincidència de principis i objectius i on declara que se sent a gust. Sap quina és la seva realitat, però no accepta límits i manté la mirada llarga de qui té l’objectiu clar i està decidit a aconseguir-lo.
Una realitat que compte en aquesta etapa amb l’assessoria de l’enòloga Elisabeth Fuentes que vetllarà per la vinya i el celler de Can Xanet i per les prop de 20.000 botelles que surten cada any disposades a conquistar els paladars més exquisits.
Actualment, s’han incorporat a les seves elaboracions altres varietats: com el Giró Ros, Callet i la Malvasia, que juntament amb les mencionades Sirà, Merlot, Manto Negro i Gorgollassa, són l’origen de les referències que ofereix Can Xanet: Cumas (Manto Negro), Cadmo (Sirà, Manto Negro, Gorgollassa i Callet ), Sibila (Gorgollassa), Xanet ( Merlot, Sirà, Gorgollassa i Manto Negro),
Xanet Rosé (Manto Negro, Sirà, Callet, Merlot i Gorgollassa) i Siurell (Malvasia i Callet).
Com pots dur aquesta ànsia, aquest esforç d’estar a tot arreu tot el temps?
Jo ho porto bé perquè ha estat el que he fet sempre, llavors no em sembla cap cosa en particular.
Què et convenç per a participar en totes aquestes fires?
Penso que els vins són bons, estan ben puntuats, però necessiten donar-se a conèixer, i per això crec que he de fer un esforç que no havia fet abans.
Què significa formar part de la família de Artisans Wine?
És un grup de petits viticultors que reclamen la part artesana del vi (els vignerons), vins singulars, ecològics, recuperació de varietats autòctones, i sobretot molta creativitat. Em sento a gust entre ells perquè fan uns vins magnífics, fora dels corrents.
Més enllà de les fires, com planteges la teva estratègia de promoció, una empresa com la teva gairebé unipersonal?
Idò, de pallet en pallet. En el fons necessites ampliar la base de distribució a la península i a l’estranger, com qualsevol altre celler, tot i que en aquest cas som jo tot sol, només.
Com aprofites la teva experiència en el sector turístic en aquest món del vi? T’obre portes conèixer els seus codis, tenir contactes?
Són dos mons diferents, encara que sempre pots cridar a un amic o a un contacte, els meus vins són més vins de nínxol, no van a la gran distribució o a l’hoteleria tradicional.
Què va suposar comptar amb Raúl Pérez per a dissenyar els vins de Can Xanet?
Va ser una experiència enriquidora, perquè Raúl no és un enòleg a l’ús tipus “flying winemaker” sinó que s’entra i encuba el raïm veremat ell mateix, i és tremendament intuïtiu, gens ortodox.
Després de tots aquests anys, el projecte de Can Xanet està consolidat?
Està consolidat des del punt de vista que els vins es coneixen en alguns ambients, però no des del punt de vista comercial i econòmic, per tant, encara hi ha feina a fer.
Hi ha vins que són emblemàtics del teu celler: Pocs i molt triats. Tens al cap ampliar les referències? Cap a on projectes la producció?
No vull incrementar producció ara com ara, però sí que he empeltat mil ceps de merlot, amb 500 de gorgollassa, per fer més de ‘Sibila’, del que he fet molt curt, i altres 500 ceps d’Escursac, amb el qual m’agradaria fer un altre monovarietal.
Com veus el panorama dels cellers a Mallorca, de moment en constant creixement? Hi ha prou pastís per a tots?
Des del meu punt de vista no, encara que potser que la meva opinió no sigui representativa. Però és veritat que hi ha molta producció, i no sols d’aquí, sinó de fora, amb uns preus ridículs, que fan molt difícil poder competir.
On cal buscar públic? Com cal orientar la promoció per a ampliar el mercat, ara que sembla que baixa el consum i s’estén l’amenaça del contra el consum d’alcohol?El publico cal buscar-ho entre aquells que vulguin anar més enllà del que és tradicional, del de tota la vida i busquen coses diferents. Quant al healthy, vi sense alcohol i tot això, sí crec que és el que ve i cal assumir-ho així, i això ens restarà una part de quota als productors de vi tradicional.
