Són dies d’avaluacions de danys pel pas de la borrasca Juliette per Mallorca. La Fora Vila mallorquina encara fa recompte de pèrdues entre infraestructures malmeses, cultius arrasats, animals perduts i dies de feina dedicats a refer i recuperar la destrossa feta pel temporal de neu i pluja, i ara vent, de les darreres setmanes. Bona part dels danys estan referits a arbres esbrancats o arrabassats d’arrel. Entre aquests arbres garrovers, figueres, pins i oliveres en són els més nombrosos.
Els més preocupats són els productors d’oli per que preveuen una minva considerable de la producció en la pròxima campanya. La DO Oli de Mallorca va difondre entre els seus inscrits un qüestionari, a petició de la Direcció General d’Agricultura per conèixer el detall del mal que ha fet Juliette.” Hem tengut mig centenar de respostes, que indiquen danys greus o molt greus a Fornalutx, Escorca i Pollença, per damunt els 400 metres d’altura. El més general és la ruptura de cimals (les grans branques de l’arbre), que necessitaran bastants d’anys per reposar-se. Hi ha alguns casos d’arbres caiguts, o d’altres que s’ha romput la soca, i s’hauran de tornar empeltar. També hi ha danys d’esbaldrec de marjades. Danys més moderats o puntuals s’han produït a Alaró, Felanitx, Petra, Bunyola i Calvià”, relata el president Joan Mayol. La zona més afectada ha estat la de la Serra de Tramuntana. Allà diuen que torbaran deu anys per recuperar la normalitat. De moment ja cfreuen que el descens de la producció rondarà el 40%.
A les finques de la Serra també han patit les marjades i les parets seques on els esbaldrecs provocats per l’efecte de la pluja costaran milers d’euros i d’hores de feina refer-los.
Les collites d’enguany a l’aire
Però no només aquest sector ha patit les destrosses del temporal. Els pagesos que fan horta també han reportat pèrdues importants. Els hivernacles han estat víctimes fàcils de les ventades i de la pluja i la neu. Kilòmetres de plàstics han volat i les seves estructures han quedat reduïdes a caramulls de ferro inservible. Des de l’organització APAEMA, que agrupa productors en ecològic, també ens fan arribar el seu balanç encara provisional. “De moment tenim una vintena de respostes al qüestionari que hem passat als socis, per que ara necessiten tot el temps a tornar a posar en servei tot el que ha quedat malmès i no estan per fer enquestes però només amb aquestes respostes ja podem veure que n’hi ha molt de mal. Calculam que només amb aquesta vintena de pagesos ja comptam uns 300 mil euros en pèrdues. Ara tu pensa amb tot el que falta”, diu Nofre Fullana. “Entre jornals i material no saben encara el que pujarà tot plegat.
Si anam a pams, les collites de llegiminoses, de verdura d’horta i de cereal han quedat molt damnades a certs redols del Pla i del Llevant de Mallorca. La neu ha cremat o esclafat les que no eren sota els hivernacles i les que estaven a cobro inicialment han perdut la protecció del plàstic en molts de casos, a causa de les ventades. “Un paisatge desolador”, relata Lander De Bevere un dels pagesos que tenen la finca inscrita a APAEMA i que dedica aquests dies de bonança a refer el que ha destrossat el temporal. La seva finca, S’Espinagar ( EcoLanderMallorca) està situada en el terme de Manacor. Es dedica a la producció d’hortalissa. Calcula que haurà perdut el 40% de la producció de verdura de temporada. “Una quarta part dels quatre mil metres quadrats d’hivernacles ha volat o han caigut pel pes de la neu. Les collites de calçots, col, bleda, kale, julivert només per posar un parell d’exemples, s’hauran perdut”, es lamenta davant el desastre.
A Balears Vadevi ja varem explicar el mal que han patit els productors de patata. Les collites de l’extraprimerenca i primerenca, les més valuoses per la campanya d’exportació, han quedat molt damnades. Per tot això, els pagesos han demanat ajuda a la direcció general d’Agricultura, confien en l’arribada d’ajudes de les administracions per que el pas de Juliette per Mallorca ha suposat una altra pedra en el camí de la seva supervivència. El Govern ha parlat de demanar la declaració de Zona Catastròfica però l’experiència els indica als pagesos que els terminis amb els que treballen les administracions no els convenen”Necessitam agilitat en la concessió de les ajudes, que sempre es torben massa a arribar i a vegades parlam d’anys. Nosaltres necessitam que arribin aviat per que sobreviure al dia a dia ja és tot un repte. Ara amb aquest desastre encara es fa més costa amunt”, afirma Nofre Fullana, sobre tot per aquells que no ho tenen tot assegurat.
