En aquests dies de trasbals i de preocupació esdevé més important que mai trobar espais i moments de gaudi. I això és el que va passar en un lloc com el taller de Can Vent, a Felanitx, on una grup d’amants del vi va destapar una botella molt especial: La Botella 18 el projecte més personal del sommelier Ferran Centelles.

La iniciativa de Toni Bennàssar tenia l’objectiu d’asseure a una mateixa taula un grup de persones entre les quals hi havia gent del món del vi com Antoni Bennàssar (President DO Pla i Llevant), Pilar Oliver (enòloga i directora de Bodegas Miquel Oliver), Xisca Armero (enòloga a Armero i Adrover), Andreu Oliver Tril (enòleg a Can Majoral), o Marina Vera (enòloga i directora de Vi de la Terra Mallorca i DO Pla i Llevant);

També hi havia un matemàtic i músic com Pere Estelrich, dos poetes (Biel Mesquida i Joan Manresa) i una periodista. Jo mateixa, que hem limitaré com pertoca, a explicar el que va ser aquesta trobada. I tots compartint la taula instal·lada a un dels tallers del pintor i escultor felanitxer Andreu Maimó, que a més de cuiner feia d’amfitrió.   

Dibuix de ‘La Botella 18’ de Ferran Centelles fet per Andreu Maimó

L’excusa, perfecta, tastar el contengut d’aquesta botella de la qual no se sap gaire cosa: Només  que Ferran Centelles, la va fer per poder escriure un llibre tot recollint les impressions de persones ben diverses. El llibre que les recull i el vi que l’acompanya han tengut un èxit comercial innegable. Ara a Balears Vadevi podem afegir que és una iniciativa molt recomanable per convocar els amics i jugar al joc d’aquesta Botella 18, endevinar quin vi és, d’on prové, quines sensacions provoca. L’experiència s’ho paga. Per això, tot seguit, us traslladam aquests comentaris que ens han fet arribar els participants en aquesta experiència singular. Veureu que recollim des de les notes de tast dels entesos a les impressions sensorials i sobre tot intel·lectuals i emocionals dels que no provenen del món del vi però que el gaudeixen igualment.

Pilar Oliver/Cedida

PILAR OLVER:

“Més que xerrar del vi, a mi el que sempre em sorprèn és que amb l’excusa d’una botella de vi, mos trobam un grup de persones tan diferents i tan complementàries a la vegada però que és l’excusa perfecta per fer xerrades, trobar el punt d’unió, aquell tema de reunir-nos amb l’excusa d’anem a tastar un vi.

És una cosa màgica i única. Quan tastes un vi, la gent està una mica cohibida. Després tothom s’amolla, comença a xerrar i és guapíssim: amb el vi xerras, amb el menjar calles. És el contrapunt.

Pel perfil de na Xisca, de n’Andreu (Oliver) i jo, que tenim una visió més tècnica: El vi me va agradar, però no em sorprengué, especialment.

Quan obres la botella, l’has de deixar que se ventili, que s’oxigeni per què està una miqueta reduït, al principi. Tenia aromes de cuiro, de pell, un toc lleugerament animal.

En nas, en contrast amb la boca, tenia la sensació que seria més potent en boca, més estructurat, inclús més difícil, més tànic, més astringent.

En boca és bastant lleuger…

Andreu Oliver Tril/Cedida

ANDREU OLIVER TRIL:

Una vegada destapat, un color granatós brillant, molt agradable.

En nas, just abocar la copa, petita sensació de reducció però en el moment que l’orejes,  comencen a apareixer sensacions i notes animals o cuiro que després evolucionen a confitures, a fruita vermella molt madura, confitada.

En boca, pas agradable, vi corpulent, càlid, amb un punt just pesat però que mantenía la frescor, molt agradable, no massa pesat.

A mi em va agradar! Un vi perfecte pel que varem dinar, “vi per peus davall taula”, per acompañar un bon menjar.

Marina Vera/Cedida

MARINA VERA:

És un vi franc en nas i en boca.

Nas: de primeres, molta fruita negra, madura. També herbes aromàtiques que defineixen  la regió mediterránea, no herbaci, de verd. De fet, la Garnatxa ja ho té això. També eucaliptus.

En boca, aromes  també d’herbes aromàtiques i per això ho defineixo com un vi franc.

Al paladar bastant  sec amb els tanins molt marcats.

És un vi per maridar  amb menjar i no per beure per copes.

El color m’ha agradat molt, “rojo carmesí”. És un vi càlid i molt ben fet.

Xisca Armero/Cedida

XISCA ARMERO:

En nas, molt fumat, tot d’una  tapava el gust de fruita i en boca, molt diferent del que m’esperava després del nas. Li notava  més la fruita i no la potencia que m’esperava, més lleuger.

Ha aconseguit el que les persones que feim vi pretenen: que el vi ha de ser una cosa social, de compartir, d’escoltar, de xerrar i és el que varem fer per una botella i no xerrar de vi.

El vi va ser complement del momento una cosa que acompanyava.

Aquest sentit més filosòfic i més poètic d’aquest món ho aconsegueix aquesta botella.
Molt contenta d’haver compartit aquesta botella.

Biel Mesquida/cedida

BIEL MESQUIDA:

Vi negre amb tonalitats  de robí fosc.

Quan l’he ensumat m’han vengut records d’infantesa del celler  del meu padrí, de Son Bieló de Santa Maria del Cami.

Al tast, és molt gustós  amb intensitat aromàtica que  em duia  a fruites madures de tardor, fondària enigmática amb notes animals i una elegancia de sabor lent que dura amb inflexions seques. Un vi bo.
(Comentaris d’un bebedor analfabet)

Pere Estelrich/Cedida

PERE ESTELRICH, a qui el vi evoca una música, una peça determinada:

Trii l’escena  final de l’òpera Don Giovanni, de Mozart per diversos motius:

Un, per que s’escenifica un sopar en el qual es beu vi. Després per què hi ha una paròdia  musical en aquesta acte per que se toca un fragment d’una obra d’un compositor que no és Mozart i Mozart mateix  ridiculitza amb unes frases aquesta música.

I després per que el que hi vé a sopar és una persona  del més enllà.

Hi ha també com una espècie de fantasia, de cosa mítica en aquesta escena. Aquest secretisme, aquest interrogant que aporta la botella de Ferran Centelles, sense dir molt bé d’on és, d’on vé, també crec que hi pega molt bé, en aquesta situación.

Joan Manresa/Cedida

JOAN MANRESA, qui envia aquest poema:

El vi i les cuques de llum

Veure i beure, tocar

i viure. Tastar per conèixer.

la botella que contarà

i cantarà sobre la terra i l’home.

Tu i jo en sabrem

tots els detalls que caminen

des de les vinyes 

fins als llavis que,

amb desig encès, volen

besar per penetrar

el color perfumat del cor

de la BOTELLA 18.

Tastar-ho glop a glop

Quan això arriba, 

és el veritable instant 

de veure, beure i tocar

aquesta humanitat 

feta a la nostra mida.

Tastar-ho glop a glop.

Tu i jo -nosaltres, si així ho volem- 

tindrem el moment

que ens fa pessigolles 

als llocs més sensibles de la geografia,

nostra i totalment carnal.

Llavors s’encendran 

cuquetes de llum dins la nit.

Tastant-ho glop a glop.                                                         

TONI BENNÀSSAR:

Per tastar els vins m’agrada identificar-los amb paisatges: agrícoles, naturals, urbans o industrials. Tots ofereixen matisos. Aquest vi complex de sabors i aromes variats l’he relacionat amb una vivència en el camp de la Conca de Barberà. Des del terrat d’una casa del poble observava un paisatge agrícola diversificat: horts, cereals, granges, un tractor en un caminoi, un rierol… Un conjunt d’elements que units formaven un espai harmoniós.

Andreu Maimó/Cedida

ANDREU MAIMÓ firma el dibuix de la Botella 18 que il·lustra aquesta crònica de la trobada.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa