Darrere cada un del ganivets, navalles, trinxets i altres eines camperoles que es fan en el taller de Can Ordinas, de Llucmajor, hi ha el mestre artesà Lluc Ordinas. És, de moment, la quarta generació de ganiveters d’aquest taller que ha sobreviscut a totes les circumstàncies i canvis d’hàbits i costums del darrer segle.
“El fort del nostre taller artesà és la fabricació de les típiques navalles mallorquines amb el mànec de banya i els ganivets de cuina mallorquins. També fabriquem tot tipus d’eines de tall relacionades sempre amb el món rural de les illes com poden ser xerracs, tisores de tondre ovelles, tisores de podar, falçs, destrals, pales per a arreglar palmeres, eines per a empeltar arbres, etc”, diu Lluc que és un enamorat de la seva feina.
La fabricació és totalment artesana: “Els mànecs els fabriquem en diferents materials, sent els més populars, els de banya de xot o de cérvol. També es fabriquen amb fusta d’olivera, fusta premsada, etc. L’acer utilitzat és de dos tipus: el més tradicional és l’acer carboni, conegut com a ferro en oxidar-se si es deixa banyat.”
Cal destacar que existeixen set models de navalles mallorquines diferents: Aquí, a Balears Vadevi, el que més ens interessa és la Gatzolla, que té forma corba tot i que poc pronunciada, i que s’utilitza per arreglar la vinya. Es diferencia del popular trinxet, el més conegut i icònic dels ganivets mallorquins, amb la seva forma de mitja lluna, utilitzat per a tallar el pa pagés. Però n’hi ha d’altres: el “d’empeltar”, utilitzat per a fer empelts; el de pescador, per a tallar fil de pescar; el de pastor, utilitzat molt per a la caça i esbudellar animals; el Etxurat i el de Porquer, utilitzats tots dos en el camp.
“Encara mos el demanen, diu Lluc, i ara no només per veremar. També per anar a cercar espàrrecs o esclatassangs per que és més bó de fer per la forma corbada que té”.
Si voleu una gatzolla o un trinxet o una bona navalla haureu d’anar fins a Llucmajor, on Lluc Ordinas té el taller i la botiga. Veureu fer feina un bon artesà i el vos farà com vulgueu, que admet comandes. La pena és que no té ningú darrera que vulgui aprendre l’ofici i tem que amb ell, que va començar de jovenet al taller, es perdi la tradició familiar.
