El director general d’Agricultura Fernando Fernández Such ha recorregut les comarques damnades per la gelada de la primera setmana del mes d’abril per conèixer de primera ma el mal que va fer la dràstica baixada de la temperatura. En un primer peritatge es calcula que 389 parcel·les de cultius han resultat danyades, això es tradueix en 372 hectàrees i una minva de la producció de prop d’un miliò i mig d’euros.
La vinya va ser un dels cultius més afectats per la gelada, als termes de Binisalem i Santa Maria del Camí, i de Felanitx, Llucmajor, Algaida, Petra i Manacor, tot i que de manera desigual. També es veren damnats els ametlers i altres arbres fruiters.
Segons les fonts consultades per Balears Vadevi, feia possiblement uns quinze anys que no s’havia produït cap gelada d’aquesta magnitud a l’illa.
Les gelades del mes d’abril són temudes pels viticultors. Es donen al baixar la temperatura fins a zero graus. Aquestes baixades solen coincidir amb les llunes velles d’abril i en nits molt clares de cels nets de niguls amb vents de nord. L’efecte de la gelada també depèn de les hores que les temperatures han estat per davall del zero graus. Pot ser que qualque varietat sigui més resistent que altres a les gelades, però el factor més important és la situació geogràfica de la vinya i la seva posició respecte de la geomorfologia del terreny, afectades per canals d’aire fred o exposades al nord
Especialment important és l’estat fenològic de la vinya. Si aquesta ha començat a créixer és quan es veu més afectada, en canvi, els ceps que han estat podats en darrer lloc i encara no han començat a treure les fulles s’alliberen dels efectes negatius. Si els brots han començat a créixer dels ceps i han sortit les primeres fulles són molt tendres i sensibles als freds. Aquest va ser el cas de la pràctica totalitat de les vinyes afectades per la gelada. Ara els pagesos, els vinyòvols, podran demanar les compensacions oportunes a les asseguradores. Ara és el moment de comunicar els danys.
